L’estiu

08/06/2021

Tot lo món prefereix, més o menys, una concreta estació de l’any. Des dels defensors de l’hivern, perquè mai no tenen fred i poden practicar els seus esports preferits, fins a qui no suporta, precisament, el fred i és feliç amb les altes temperatures i els esports aquàtics, posem per cas. Però, en general, la primavera i l’estiu són les temporades de més relació, de més contacte social, de més soparets, dinarets o esmorzarets. Fins ara.

Continuem vivint una experiència nova que, afortunadament, mai no havíem viscut abans. En el confinament per la COVID-19 hem tingut, encavalladament, tancaments totals a les nostres cases, fases de «nova normalitat» i recaigudes en estat d’alarma. I, certament, estem una mica esgotats per totes les coses a les quals hem hagut de dir que no, i com farts de no poder fer allò que més ens agradava. Ara, però, a les portes del nou estiu, continuem tenint l’espasa sobre el nostre cap i la nostra salut, i, a més, amb una característica nova: s’acaba l’estat d’alarma i, en escriure aquestes línies, no sabem encara què passarà.

La societat, en general, i els valencians i valencianes en concret, hem fet grans esforços perquè la pandèmia es poguera controlar i reduir al màxim les morts provocades per aquest insidiós virus. A les autoritats valencianes del Consell, no els ha tremolat la mà a l’hora de signar les restriccions. I han hagut d’aguantar molt. En el moment d’escriure aquestes línies, som la comunitat autònoma que té una millor situació pel que fa a la disminució de contagis, cosa que no ha estat gratuïta, ja que ens ha costat l’esforç i el compromís de la immensa majoria de la societat valenciana. I ara, però, què?

A molt poca gent li agradaria haver d’adoptar decisions delicades. Si s’acaba l’estat d’alarma, com es coordinaran les accions de les diferents comunitats autònomes? A partir del dia 10 de maig, què fem? I ací, novament, tornem a veure com alguns i algunes són capaços de defensar en política just el contrari del que deien fa unes setmanes, i tot amb l’únic objectiu d’enfonsar al seu adversari. Però, clar, en aquest cas estem parlant de la salut de milers i milers de persones. Ho deixem tot en mans de la vacunació i dels seus efectes positius?

Al final, el més greu és pensar si no serà l’economia la que marque el camí a seguir, malgrat que ens deixem a la cuneta de la història uns quants milers de persones que hauran de morir perquè anem normalitzant la vida. Com deia pel gener de 2018 un destacadíssim dirigent de la dreta, condemnat per les seues malifetes i mangarrufes, això és el mercat, amic. Nosaltres volem pensar que no, que els responsables polítics posaran la vida per davant de l’economia, del mercat, dels guanys, del gran capital. I ho volem pensar així perquè ens hi va la vida.

Fruïm l’estiu que puguem, vacunem-nos quan ens toque i visquem com més primaveres, millor. L’estiu tornarà.