L’estratègia comunicativa de Vicente Mompó, el nou líder emergent del PP valencià

La gestió de la dana que ha colpejat l’Horta Sud, la Ribera i la Plana d’Utiel ha posat a prova els líders polítics valencians, revelant debilitats però també oportunitats de projecció. Un dels destacats és Vicente Mompó, president de la Diputació de València i alcalde de Gavarda, que ha emergit com una figura potent dins del Partit Popular gràcies a una bona gestió de la crisi i a una estratègia comunicativa ben definida. Tot i que la seua participació al programa Salvados ha generat rebombori entre diferents sectors de l’esquerra, aquests darrers mesos Mompó ha reforçat la seua imatge i la de la institució que presideix, si s’està posicionat com un lideratge clau per a la dreta valenciana.

 

1. Projecció com a gestor eficient

Mompó ha destacat per la seua capacitat de lideratge, tant en la gestió prèvia com la posterior a la dana. De fet, la Diputació va ser una de les institucions que va fer una bona prevenció, enviant els seus treballadors a casa a les 14 hores el dia 29 d’octubre “pel risc molt alt per a la població”, per garantir la seua seguretat, demostrant previsió i sensibilitat davant d’un fenomen meteorològic excepcional. Després de la tempesta, la institució ha desplegat un gran nombre de recursos per restaurar infraestructures, donar suport als municipis afectats i ajudar les famílies damnificades.

Aquestes accions han mostrat la seua capacitat per respondre ràpidament en el territori, amb un impacte aparentment molt més visible que el de la Generalitat, tot i disposar d’un pressupost i recursos molt menors. Això ha fet que millore la reputació de la institució que presideix i ha permès que Mompó es presente com un polític amb presència i visió territorial, capaç de fer una bona gestió. En aquest sentit, és molt probable que el seu tarannà d’alcalde l’haja ajudat molt en la resolució d’aquesta situació de crisi.

 

2. El salvavides de Carlos Mazón

La pèssima gestió de la dana que ha dut a terme la Generalitat Valenciana ha generat crítiques especialment cap a Carlos Mazón. De fet, hi ha hagut dues manifestacions multitudinàries on es demanava la seua dimissió. En aquest context, Mompó s’ha posicionat com la cara amable i amb presència al territori del PP, en contraposició a Mazón, i ha sabut distanciar-se subtilment d’ell sense trencar la unitat del partit.

A les primeres comunicacions oficials al CECOPI –que van ser opaques i poc efectives– vam veure com Mompó se situava en un segon pla i la seua comunicació no verbal ens traslladava que no s’hi sentia còmode allà, no sabem si perquè no estava alineat amb el que s’hi estava dient o fent, o per la magnitud de la tragèdia. El cas és que, amb el pas dels dies, Mompó va desaparèixer d’aquestes rodes de premsa, adoptant una postura més autònoma i no tan vinculada al cap del Consell. Aquesta decisió, que podria haver sigut percebuda com una manca de suport al president de la Generalitat, es llegeix més com un intent de preservar la seua pròpia credibilitat i evitar ser arrossegat per la mala percepció generalitzada de la gestió de Mazón.

Ara bé, que Mompó haja decidit ser més autònom no vol dir que estiga anant per lliure. De fet, està sent el salvavides de Mazón i del seu partit, la cara amable del PP valencià en aquesta catàstrofe, i defentsant-lo en els espais mediàtics als quals ha acudit. Tan sols cal veure el seu –difíci– paper a Salvados, on tot i afirmar que no va ser bona idea que Mazón anara a un dinar de 4 hores aquell dia, dona la cara per ell i l’eximeix de tota responsabilitat, tirant pilotes fora cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer –l’enemic triat pel PP per defensar-se de la gestió de la dana– i a la manca d’informació durant la reunió del CECOPI.

3. Visibilitat mediàtica constant

Justament, s’ha d’assenyalar que una altra de les claus del lideratge de Mompó durant aquesta crisi ha estat la seua presència constant als mitjans de comunicació. Ha aprofitat totes les oportunitats per explicar-se i destacar les accions de la Diputació de València, establint un contrast clar amb altres líders del PP, com ara Carlos Mazón (qui tan sols ha concedit entrevistes a mitjans afins) o María José Catalá (la qual ha estat pràcticament desapareguda en aquests mesos).

A Mompó l’hem vist en espais de gran visibilitat com TVE, À Punt, Antena 3 i també al programa Salvados, com ja hem apuntat, on ha tingut l’oportunitat d’explicar com va viure aquell dia, les accions que s’estan duent a terme i també defensar els marcs i l’argumentari del partit, assumint algun error, però al·legant que hui, amb la informació que tenim, és fàcil dir què hauríem fet, però que en aquell moment no ho era. Aquesta estratègia mediàtica li ha permès consolidar la seua figura dins del PP, però també treballar la seua notorietat davant l’opinió pública valenciana.

4. Una comunicació digital exemplar

L’ús intel·ligent de les xarxes socials ha estat un dels pilars de la comunicació de Mompó. Des dels seus perfils personals, ha fet d’altaveu de les tasques de la Diputació, compartint imatges i vídeos de les seues reunions matinals amb alcaldes, visites a zones afectades i accions concretes de suport als municipis. Gràcies a aquesta estratègia, Mompó ha aconseguit arribar a aquells que no segueixen els perfils institucionals de la Diputació.

Aquest enfocament contrasta amb el del president Mazón, que ha optat per una comunicació molt més institucional i menys visible, abandonant el seu estil anterior, més paregut al dels influencers. Mompó utilitza la personalització, és present a les seues publicacions, però a diferència del que feia Mazón abans de la dana, fa que els protagonistes siguen les persones (alcaldes, regidors, bombers, persones afectades…).

 

Un lideratge emergent amb projecció

Vicente Mompó ha sabut aprofitar la gestió d’una crisi complexa per projectar-se com una figura cabdal del PP valencià. La seua estratègia de proximitat, la capacitat de lideratge i la comunicació efectiva han contrastat amb la gestió més qüestionada dels altres principals líders del partit. Això li ha permès consolidar-se com una veu sòlida i coherent, capaç de guanyar terreny polític en un moment en què el PP hauria d’estar buscant figures que puguen reemplaçar Mazón (encara que siga el 2027).

Amb una imatge pròxima i empàtica, Mompó està incrementant la seua notorietat i millorant la seua reputació personal i la de la institució que presideix. Si continua amb aquesta estratègia, és molt probable que el seu lideratge esdevinga encara més destacat en el futur de la dreta política valenciana.

 

Revista número 508. Pàgs. 42-43. Desembre 2024.