Tens 0 productes a la teua cistella
Totes les persones sabem que, malauradament, el senyor Donald Trump ha arribat a convertir-se, per segona vegada, en president dels Estats Units d’Amèrica. L’han votat i ha aconseguit més sufragis que la seua adversària. I ja està. De no res han servit totes les accions d’aquells primers quatre anys de govern, quan va perdre les eleccions i ara amb els anuncis que ha fet al llarg dels darrers quatre anys. I l’han votat!
Ell i els seus assessors tenen clar que han aconseguit polaritzar la societat i, malgrat totes les barbaritats fetes i les anunciades, una part important de la societat americana està amb ell. Sembla que no li passen factura les brofegades anunciades i fetes. Sembla que res no importa a la ciutadania, que creu que aquest senyor és una mena de déu que ha vingut a la terra a salvar-nos. Polaritzen la societat, utilitzen els mitjans de comunicació i les xarxes socials, s’inventen una realitat paral·lela, ataquen l’adversari amb una contundència absoluta, humilien a qui calga i, finalment, aconsegueixen els seus objectius. No tenen barrera ideològica, ètica o estètica que no puguen trencar, negant, si cal, la realitat més rabiosa: està en flames Califòrnia, posem com a exemple, i ell nega el canvi climàtic.
Al nostre territori, hem viscut una de les catàstrofes més grans de la nostra història, amb més de dues-centes vint persones mortes i destrucció del territori, inimaginable fa sis mesos. Hem vist el nostre màxim responsable polític, el Molt Honorable President de la Generalitat, Carlos Mazón, com ha anat modificant el seu relat d’aquell fatídic dia 29 d’octubre. Hem vist com els seus consellers i conselleres han anat adaptant la narrativa als canvis de versió del MH. Pel camí han hagut de dimitir tres alts càrrecs i poc més.
El MH no pot eixir de Palau sense que li recorden tot el que va fer i el que no va fer aquell dia, i que la seua inacció ha costat vides humanes. Però sembla, semblava, com si no passara molt més. De fet, el president del seu partit, Núñez Feijóo, el manté sense massa problemes, com a mínim públicament. S’inventen relats, els adapten, ataquen l’adversari, tots tenen la culpa i no ells que van estar sempre al peu del canó, fan un ús tort dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, divideixen la societat valenciana… Són moltes coincidències.
I per si no n’hi havia prou, el conseller Rovira, el senyor Mazón i Vox organitzen una consulta perquè les famílies puguen triar la llengua que volen per als seus fills i filles. Embolicats amb la bandera de la llibertat d’elecció, han tornat a intentar dividir la societat valenciana, més perillós als pobles i ciutats. L’objectiu no era sinó dir que tot el món volia fer classe en castellà. I, malgrat els seus intents i estratègies conspiranoiques, el resultat no ha estat, ni de prop, el que volien.
Com a remat de la gran falla en la qual sembla que s’ha instal·lat el govern de la Generalitat, el senyor Mazón anuncia amb bombo i platerets que ja ha pactat amb la dreta extrema els pressuposts de la Generalitat i tira per la borda moltes de les coses que s’havien aconseguit. I fa l’anunci més pagat que un xiquet amb les sabates noves. Feijóo, al qual ja li va costar no estar ara a la Moncloa el pacte de govern de Mazón i Vox, sembla que no vol entrar a matar i deixa en les mans de la jutgessa de Catarroja el futur polític de Carlos Mazón. Tot massa trumpista.
