La revista degana en valencià

L’ETNO es vestix de la festa del Corpus a través d’una exposició

15/07/2022

La mostra ens acosta a la festa grossa, als seus rituals i a la seua significació social i col·lectiva amb una anàlisi de la celebració al llarg de sis segles a la ciutat de València, ha destacat el diputat de Cultura, Xavier Rius

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, acull fins al 13 de novembre l’exposició temporal ‘Espill de festa. El Corpus’, presentada aquest dijous al Centre Cultural la Beneficència per part del diputat de Cultura, Xavier Rius, el director de l’ETNO, Francesc Tamarit, i la comissària de l’exposició i conservadora del museu, Pilar Payà.

Segons ha introduït el diputat de Cultura, Xavier Rius, la mostra acosta al visitant al Corpus, una festa col·lectiva que se celebra a València carregada de rituals simbòlics que es reprodueixen any rere any. Així mateix, amb aquest projecte L’ETNO presenta a la societat una mostra de la seua col·lecció d’indumentària procedent de Casa Insa, entitat que durant més d’un segle proporcionà als valencians i valencianes vestits i accessoris per a la festa del Corpus.

Al llarg de la seua història, la processó del Corpus va esdevenir una de les més destacades expressions de la religiositat popular, gràcies a les novetats i invencions que reflectien el luxe i la modernitat del moment. Aquesta celebració va brollar com espill per a la resta de ciutats i viles importants del Regne. La participació i socialització dels ciutadans mitjançant elements lúdics, religiosos, socials i culturals de la desfilada afirmava els valors confessionals i polítics de l’elit de la ciutat, alhora que els conjugava en una imatge que mostrava la societat terrenal i la celestial. Les dos jerarquies es legitimaven irradiant la imatge d’una societat perfecta.

Durant més de sis segles, la processó del Corpus ha viscut tota classe de vicissituds fins als nostres dies. A hores d’ara continua amb la recuperació i revalorització del seguici popular amb bèsties, personatges bíblics, balls, músiques i danses rituals, que mostren els reflexos de l’antiga festa grossa.

Pruducció de L’ETNO
L’exposició ha estat produïda per L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i està comissariada per Pilar Payá, conservadora de L’ETNO, i per Xavier Rausell, investigador d’indumentària. El disseny de la mostra ha estat a càrrec d’Aureli Domènech, museògraf, que ha dissenyat l’exposició amb dos criteris: una aposta per la creació d’escenes senzilles, sense ornaments, deixant tot el protagonisme als fons, entenent que els mateixos objectes exposats tenen la suficient força ornamental i estètica per a presentar-se de forma única i individual. El segon criteri ha estat la consideració de la sostenibilitat del muntatge apostant per materials i estructures provinents d’altres exposicions i pensant, per als de nova creació, en el seu ús posterior. També s’ha considerat el reciclatge de materials plàstics per a convertir-los en bosses.

L’exposició està precedida per un espai introductori en el qual es projecta un documental sobre el Corpus i l’expansió cap a altres festes del territori valencià. La mostra està composta per més de 150 peces entre les quals cal destacar la maça cerimonial del Servei de Protocol de l’Ajuntament de València, banderes dels gremis de sabaters i sastres, el vestit de Moma del segle XIX, l’Àguila de Morella, dues Custòdies del segle XVIII i del segle XX, i un llibre de registre d’entrega de vestits pel Corpus de Casa Insa.

Els fons exposats provenen de la Col·lecció Insa de L’ETNO i de diverses institucions públiques i privades: Museu Històric Municipal (Ajuntament de València), Ajuntament de Morella, Ajuntament d’Ontinyent, Real Basílica de Nuestra Señora de los Desamparados, Parroquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Carcaixent, Real Parroquia de los Santos Juanes Valencia i la Cofradía de San Vicente Ferrer de La La Canyada.

L’exposició ha comptat amb un bon nombre de col·laboradors com l’especialista en cultura popular Fermín Pardo, Gil Manuel Hernandez (Director del Museu del Corpus-Casa de les Roques), la historiadora de l’art Oreto Trescolí, Jaime Sancho (Delegat Diocesà de BBCC i Patrimoni Artístic), així com especialistes provinents de la Universitat de València (Rafael Narbona, Antonio Ariño, Amadeo Serra) i de la Facultat de BBAA (Vicent Guerola).

Seccions de la mostra

La mostra s’organitza en cinc apartats i una entrada, on es projecta el documental. La primera part es dedica als ‘Elements de la Festa’. En aquest apartat es tracten aspectes com la representació i els signes identitaris propis de la religiositat i del poder polític i institucional de la ciutat de València; les mutacions que sofria la ciutat com a escenari de la festa; la vida associativa i la participació de la societat organitzada al voltant de l’esdeveniment, on lluïen amb especial protagonisme dels gremis i les confraries religioses; les roques o carros triomfals, espais de figures de caràcter religiós on es representaven paisatges bíblics, o els actes religiosos i danses com ara la dansa de la Moma.

L’exposició es fixa en els atributs bàsics de les representacions o identificadors dels personatges bíblics de l’Antic o Nou Testament, entre els quals sobreïxen els referents a la Mare de Déu o la Custòdia, ostensori de metall valuós per tal de presentar la Sagrada Forma consagrada a l’adoració dels fidels.

El segon gran apartat de l’exposició aborda la irradiació que la Festa del Corpus tingué en el ‘territori valencià’. El model festiu en totes les poblacions del Regne consistia en una processó general i única, per a la qual el Corpus de la ciutat de València va esdevenir l’espill a imitar a escala local. La jerarquització d’una desfilada civicoreligiosa representava el poder i el seu repartiment. Amb una participació i un protocol ben reglats, el veïnat accentuava l’exaltació a la divinitat i, al mateix temps, reforçava la seua identitat.

La tercera secció ens parla de ‘Vestir la Festa’, destacant la importància de les roberies, que foren uns establiments que van funcionar des d’antic en la ciutat de València i que trobaren en la festa del Corpus un negoci important. Eren establiments com Casa Insa que es dedicaren a la confecció i lloguer d’indumentària nova i usada, així com elements i decoracions per a la festa.

Els dos últims apartats ens informen, per una banda, de la transformació d’una festa de més de sis-cents cinquanta anys, que també és reflex de les transformacions socials de la ciutat, on es fa palesa la seua progressiva “laiquització”, tal com ha ocorregut en la societat valenciana, o la importància que l’associacionisme religiós ha adquirit davant la desaparició dels gremis, principals impulsors i mantenidors del Corpus.

Per altra banda, i a mode de conclusió, l’exposició ens convida a pensar en el paper que la festa i més concretament la Festa del Corpus ocupa dins el món actual, on aquestes manifestacions giravolten sovint entre les dimensions simbòliques i identitàries, en una tensió constant per mantenir la mateixa identitat, adaptar-se a les actuals sensibilitats socials o convertir-se en un esdeveniment massificat o un producte de consum.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top