La revista degana en valencià

L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia presenta Etnomusic 2021, el Festival de música folk i del món

26/05/2021

El Festival se celebra del 27 de maig al 28 de juny de 2021

El diputat de Cultura, Xavier Rius, destaca la qualitat del festival que presenta tres novetats en la present edició: Etnomusic als pobles, Tribus Ibèriques i Etnomusic Perifèric

 Un any més, L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia es converteix en punt de referència de la música folk valenciana i del món. Després de l’èxit de les últimes edicions, amb més de 1.000 espectadors, el museu presenta de nou el Festival Etnomusic, una proposta que en 2021 complirà 18 anys d’història.

El festival s’ha presentat hui al Centre Cultural de la Beneficència amb l’assistència del diputat de Cultura, Xavier Rius, el director d’Etnomusic, Francesc Cabañés, l’assessor musical, Paco Valiente i els artistes Germans Penalba i Eduard Navarro.

En la seua intervenció el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha destacat el projecte Etnomusic als pobles, “que enguany s’estrena amb actuacions a les localitats de Gandia, Requena i Xàtiva amb l’objectiu d’arribar als municipis, i Etnomusic Perifèric, amb concerts dirigits al públic més jove”, tot emmarcat amb el lema Tribus ibèriques.

El Festival Etnomusic forma part del cicle d’activitats culturals que cada any organitza el museu al voltant de la cultura tradicional i la diversitat cultural. El projecte té com a objectiu presentar la música tradicional valenciana des d’una perspectiva actual, i donar a conèixer propostes musicals de tot el món que vinculen la tradició i la innovació. Dues característiques que entronquen amb la forma en la qual L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia aborda la divulgació de la cultura tradicional valenciana: una lectura rigorosa del passat recent des de la mirada del present, en la qual es concep la cultura popular i tradicional com un patrimoni viu i canviant, mantingut per la comunitat.

L’edició de 2021 Etnomusic presenta tres novetats significatives que afecten tant al programa com a l’ampliació territorial del projecte, i que es consolidaran en edicions futures.

Etnomusic als pobles: davant de l’èxit que estos concerts tenen en la ciutat de València, des de l’área de Cultura de la Diputació de València s’ha considerat oportú incloure el festival dins el Programa d’Activitats Culturals que des d’esta institució es proposa als municipis. Este programa pretén que propostes com l’Etnomusic arriben a la majoria de les comarques de la província,  per tal que la ciutadania de la província puga accedir a una programació diversa i de qualitat. El 2021 Etnomusic als pobles es realitzarà als municipis de Gandia, Requena i Xàtiva.

Les altres dues novetats afecten al programa de concerts. La llarga trajectòria d’Etnomusic, la qualitat de les propostes presentades en estos anys i la fidelitat del públic assistent, fan possible l’adopció de dues noves iniciatives:

  • El repte de proposar cada any tema/lema que emmarque el programa de concerts. El 2021 el tema triat és TRIBUS IBÈRIQUES, lema adoptat per esta edició del qual Eliseo Parra n’és l’autor i que recorda al disc “Tribus Hispanas” (2008), que suposà un punt d’inflexió en la carrera del músic val·lisoletà i que es va convertir en un álbum emblemàtic en les dues últimes dècades en el folk peninsular. Com es veu a continuació, la present edició del festival aposta per un programa exclusivament ibèric en el qual es mostren propostes que representen tots els bagatges musicals tradicionals d’España i Portugal: Eduard Navarro-Ensemble Duna i els Germans Penalba de València; Eliseo Parra de Castella; Sara Correia de Portugal; Gaizca Project, grup que auna la tradició galega, vasca i catalana.

 

  • Etnomusic perifèric. Concerts dirigits a un públic mes jove, realizats en un horari diferent (dissabte a les 22:00h) que presentarà grups que, partint del folk i la música tradicional, aborden lectures innovadores que porten els estils clàssics a territoris més “perifèrics”, aproximant-los a altres músiques (rock, jazz, punk), incorporant instruments majorment electrificats,o introduint tecnologies inusuals en la música folk/tradicional com ara sintetitzadors, ordinadors, musica programada, etc. En esta secció de l’Etnomusic actuaran Rosario La Tremendita (flamenc-fusió) i Antropoloops (tractament de loops basats en cants i oralitat tradicional del mediterrani).

Els concerts es realitzaran atenent a les recomanacions sanitàries que les autoritats vagen publicant en relació al control de crisi de la COVID-19 que poden afectar als horaris dels concerts, els aforaments, ús de les mascaretes etc.

Les entrades poden recollir-se a partir del dimarts anterior a cada concert (màxim 2 entrades per persona) en el vestíbul de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, o a través de la pàgina web

http://www.letno.es/ca/content/etnomusic-2021.

L’accés és lliure fins a completar aforament.

PROGRAMA

Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

GRUP DIA HORA
GAIZCA PROJECT 27/05/21 20:00
GERMANS PENALBA EN CONCERT 03/06/21 20:00
ELISEO PARRA 10/06/21 20:00
EDUARD NAVARRO-ENSEMBLE DUNA 17/06/21 20:00
SARA COREIA 24/06/21 20:00

 

ETNOMUSIC PERIFÈRIC

Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

GRUP DIA HORA
ROSARIO LA TREMENDITA 05/06/21 20:00
ANTROPOLOOPS 12/06/21 20:00

 

ETNOMUSIC ALS POBLES

GRUP DIA HORA LLOC
GAIZCA PROJECT 29/05/21 19:00 GANDIA
GERMANS PENALBA EN CONCERT 02/07/21 20:00 XÀTIVA
ELISEO PARRA 06/11/21 20:00 REQUENA

 

GRUPS/CONCERTS

GAIZCA PROJECT.

27/05. 20.00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

29/05. 19:00. Gandia. Casa de la Cultura.

Gaizca Project és un projecte sorgit de la trobada de músics de diferents procedències que pretén divulgar les músiques tradicionals i populars gallegues, basques i catalanes, des d’una òptica contemporània i oberta.

El grup té el seu origen el 2013, any en què comença una estreta relació entre el músic basc Iñaki Plaza i Ialma, grup format per cantants belgues, filles de l’emigració gallega. Uns anys després, aquesta relació s’amplia amb la incorporació del músic català Manu Sabaté.

La presentació de Gaizca Project es va fer en la Fira Mediterrània de Manresa del 2018 i va suscitar gran interès entre els programadors. Aqueix mateix any el grup va participar en Womex 2018. Un any mes tard, després de dues residències de creació a Euskadi i a Bèlgica, van gravar el primer disc, que van presentar en diferents festivals internacionals de música folk: Festival Compostela (Brussel·les, Bèlgica), Rudolstadt Festival (Alemanya), Festival Demandafolk (Burgos), Música al Parc (Olot, Catalunya), Ligat Festival (Puilaurens, França) o WeltmusikFest (Bèlgica).

El 2020 van haver de cancel·lar concerts confirmats a Corea del Sud, Alemanya, Portugal i França, però van poder realitzar dos concerts molt entranyables per al grup: el Tradicionàrius de Barcelona, en homenatge a Kepa Junkera, i el de les Festas do Apóstolo de Santiago de Compostel·la.

GERMANS PENALBA EN CONCERT

03/06. 20:00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

Només en 3 anys, del 2018 al 2020, els Germans Penalba han publicat tres discos per separat, que els han situat en un lloc molt destacat dins l’escena musical valenciana.

Jonatan va rebre formació en cant d’estil i albaes. Amb els anys ha sabut portar aquests estils tradicionals al terreny de la música folk. EL 2018, va publicar De soca-rel, el seu primer disc en solitari. En aquest treball, el cantant barreja els seus orígens amb estils renovats i actuals, en els quals s’aborden clàssics de la nostra música popular com «Al país de l’olivera» o «Tio Canya» del grup Al Tall.

El 2020, els germans Penalba no van deixar de crear. Jonatan va editar Reversions, una versió pròpia de temes d’altres cantants contemporanis (Feliu Ventura, Miquel Gil, Ovidi Montllor, Raimon…), pel qual va rebre el Premi Carles Santos al millor disc de difusió i mestissatge. Per part seua, Christian va publicar Canvis, disc que recull lletres clàssiques de la música folk valenciana, en el qual s’agrupa un repertori emanat dels balls tradicionals, com les jotes o els fandangos.

A l’ETNOMUSIC es presenten en grup, amb una lectura nova del repertori tradicional en la qual es fonen dues veus que, amb estils i colors diferents, lliguen a la perfecció. I, a més, acompanyats per una formació de luxe.

ELISEO PARRA

10/06. 20:00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

06/11. 20:00. Requena. Teatre Principal.

El veterà músic i investigador val·lisoletà Eliseo Parra ha centrat la seua tasca en la revisió del repertori tradicional del folklore espanyol, des de paràmetres musicals contemporanis. La seua dilatada trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Europeu de Folklore Agapito Marazuela, el 2018. Un reconeixement al treball d’un músic que ha gravat cançons tradicionals en els quatre idiomes oficials d’Espanya i que ha marcat un abans i un després en la recreació de la música tradicional espanyola.

En aquest concert, el músic ens presenta una gran part del seu repertori, compost per temes clàssics de la música tradicional i composicions pròpies inspirades en les cobles i danses de la zona central de la península Ibèrica. Així mateix, presentarà una part del seu nou treball Cantar y batir, en el qual recull vells gèneres de balls recreats i de nova composició, amb abundant percussió i veus.

«Vaig començar aquest treball amb la intenció de fer un disc pur, simple i essencial… !casi ná¡, intentant cantar i tocar com “les velles” que vaig veure, però s’hi va començar a ficar el meu passat en grups vocals, i se’m va colar en el treball, i va omplir de cors les cançons. D’aquesta manera, i sense instruments harmònics, les veus van omplir d’harmonia les cançons, gairebé sense adonar-me’n; vosaltres, oïdors, jutjareu el resultat».

­EDUARD NAVARRO ENSEMBLE DUNA

17/06. 20:00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

02/07. 20:00. Xàtiva. El Palaiset

Eduard Navarro sempre ha estat lligat a la restauració i recuperació de la música tradicional valenciana. Va estudiar violí en el conservatori, llaüt tradicional i dolçaina amb el gran Joan Blasco. Es va enrolar en diverses formacions de música popular i posteriorment, va crear i va col·laborar amb grups del panorama folk, músiques tradicionals, ètniques i de música antiga.

En l’actualitat, aquest multiinstrumentista consumat i professor de música ha actuat en nombrosos països d’Europa i el Mediterrani, i és un dels músics valencians més importants en l’àmbit de la música tradicional. Sovint, lluny dels focus i del protagonisme, Eduard Navarro ha estat present en alguns dels projectes musicals més importants al nostre territori: L’Ham de Foc, Urbàlia Rurana, Miquel Gil, Capella de Ministrers, Tres fan ball, Mara Aranda…, i ha col·laborat amb grans artistes com Al Tall, Kepa Junkera o Eliseo Parra.

Amb Eduard Navarro-Ensemble Duna, el músic aporta, amb la cantant Carme Servà, la seva àmplia trajectòria musical en un nou projecte centrat en la música tradicional de l’àmbit mediterrani. Una mescla de temes instrumentals i cançons de diversos països: cançons valencianes, de Bòsnia, de Bulgària, de Creta o de Macedònia…, el repertori dels trobadors occitans, les danses medievals italianes o de cantigues de Santa Maria. Tot això interpretat en les llengües originals respectives.

SARA CORREIA

24/06. 20:00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

Sara Correia va començar des de molt jove a cantar regularment a les cases de fado més famoses de Lisboa. Als 13 anys d’edat va guanyar el Gran Noite do Fado (un festival important de fado i concurs de cant, establert el 1953). Poc després va ser convidada a cantar en un dels llocs més importants per a fado a Lisboa: la Casa de Linhares. Allí va cantar i va aprendre de les grans veus del fado com Celeste Rodrigues, Jorge Fernando i Maria da Nazaré, entre d’altres. Unes influències que es van completar amb el contacte amb Amália Rodrigues, «l’última fadista» que la va inspirar profundament en el camí que ha seguit fins hui.

En 2018 va publicar el seu primer disc, Sara Correia, pel qual va ser nominada per al Play‑Portuguese Music Awards, en les categories de Millor Àlbum de Fado i Millor Nou Artista. Wrasse Rècords va difondre aquest disc en l’àmbit internacional durant 2019, i va entrar amb notable èxit en el mercat musical del Regne Unit, Alemanya, França, Benelux i el Japó. La seua implantació internacional l’ha portat a actuar en diversos festivals internacionals de Canàries, Xile, Àustria, Noruega, Itàlia o Corea del Sud.

El 2020 va editar el seu nou àlbum, Do Coraçao, que ràpidament es va col·locar en les llistes dels discos de l’any a Portugal, i que presenta en viu el 2021, amb els seus nous grans èxits i altres clàssics de la història del Fado.

ETNOMUSIC PERIFÈRIC

ROSARIO LA TREMENDITATremenda

05/06. 20:00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

Cantaora nascuda en Triana (Sevilla). A més d’intèrpret, Rosario assumeix el paper de compositora, productora, lletrista i multiinstrumentista (s’acompanya amb guitarra, baix elèctric i percussió). Amb quatre discos en el mercat i dues nominacions als LatínGrammyAwards al Millor Àlbum Flamenc, La Tremendita s’ha convertit, segons la crítica, en una de les grans renovadores del flamenc actual i en una icona dels nous temps del cantejondo. Des dels seus començaments s’esforça per estudiar la tradició sempre des del respecte, però amb un irrefrenable afany investigador i renovador, absorbint de les influències modernes sense perdre la seua essència.

Els últims anys s’endinsa en l’experimentació més absoluta, atenent sempre les seues arrels, el flamenc. Des que comença a treballar amb Pablo Martin Jones, de manera gairebé inconscient, ha buscat un espai musical cada vegada més heterogeni. Un lloc lliure de lligams estilístics i regles arcaiques, on estrènyer la tradició des de la impuresa, per a vestir-la amb sonoritats, a priori molt allunyades del flamenc tradicional.

La Tremendita posseeix un discurs experimental amb una arrel molt tradicional. Un interessant treball tan dinàmic com emotiu, on la vibració, les textures sonores, l’estètica, el so, la veu i les lletres projecten un discurs on l’autora aboca, a través de la música i les lletres, la seua visió més personal del flamenc.

ANTROPOLOOPS – Mix Nostrum

12/06. 20:00. Patis de L‘ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.  Centre Museística la Beneficència.

Mix Nostrum és una obra de remescla musical i visualització entorn del Mediterrani. Una obra que es compon amb fragments d’enregistraments de camp, allotjats en arxius en línia com el de la Fundació d’Alan Lomax ―Cultural Equity―, el CREM ―Centre de Recherche en Ethnomusicologie― o la Fundació de Joaquín Díaz, com també de vinils compartits per diversos col·leccionistes en els seus blogs musicals. Fragments musicals de més de cent enregistraments de la música tradicional que delimita i travessa l’espai d’aquesta mar, tràgicament convertida en una de les fronteres més mortíferes del món.

El material que Rubén Alonso i Esperanza Moreno presenten en aquesta proposta, és fruit de la combinació i ampliació de tres peces prèvies desenvolupades al llarg del 2018, encarregades des del programa Cultura y Ciudadanía del Ministeri de Cultura. Per a la composició de Mix Nostrum s’han usat loops de 108 enregistraments de música tradicional entorn del Mediterrani, extrets de 88 discos diferents.

Antropoloops és un projecte artístic que combina remescla musical i visualització de dades. En aquest es creen peces musicals amb fragments de músiques tradicionals de tot el món, des del respecte i la posada en valor de les fonts originals, sempre amb la intenció de no modificar els tons originals de la música usada, i visualitzar i obrir el procés de remescla.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top