L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia renova la seua direcció

Després de la recent jubilació de Francesc Tamarit, el museu de la Diputació de València dedicat a la cultura popular i tradicional valenciana tria a Joan Seguí, que ja va dirigir el museu entre els anys 2008 i 2014.

Joan Seguí, director de l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia entre els anys 2008 i 2014, ha sigut triat com a nou director d’aquest museu propietat de la Diputació de València, després de la jubilació de l’anterior director, Francesc Tamarit, que ha ocupat el càrrec des de l’any 2015.

La nova etapa del museu s’encara des d’una situació institucional consolidada, amb una nova i recent exposició permanent denominada ‘No és fàcil ser valencià o valenciana’, i amb la nominació de L’ETNO als premis EMYA a millor museu europeu de l’any. En paraules de Seguí, “el fet d’estar nominats demostra amb escreix el treball fet per Francesc Tamarit i el seu equip els últims anys. Voldria que aqueix treball fora el punt de partida d’aquesta nova etapa de L’ETNO”.

El projecte que planteja Joan Seguí parteix d’una visió que té dos vessants. D’una banda, la que vincula a L’ETNO amb l’objectiu de conservar, investigar i difondre el patrimoni etnogràfic valencià, tant material com immaterial. Per un altre, l’objectiu de treballar amb aqueix patrimoni per a oferir reflexions que tinguen una òptica universal. La idea és continuar treballant perquè L’ETNO, des de la cultura popular valenciana, siga un museu capaç de proposar temàtiques que, més enllà de connectar amb “l’actualitat”, puguen ser reconegudes per un ventall ampli de públics, siguen locals o forans.

En la línia de renovació que estan desenvolupant altres institucions museístiques, la proposta de la nova direcció és insistir en el paper del museu com un agent d’acció social. Un agent que treballa des dels postulats teòrics de l’antropologia, la disciplina que li és pròpia al museu, per a construir discursos atractius i útils per a un públic el més ampli possible.

Així les coses, el treball amb les memòries conflictives, la implicació en la recuperació i el coneixement dels sabers tradicionals i la seua relectura des de postulats de sostenibilitat contemporanis, l’acció del museu com a agent i espai on les persones poden trobar oci i fer diàleg, però també acolliment i fins i tot bé estar, són alguns dels vessants d’acció que es planteja incentivar.

Així mateix, dos pilars essencials de l’ETNO, com són la col·lecció i el territori, estan igualment presents en el projecte que vol impulsar la nova direcció. La col·lecció en tant que és la més important de la seua tipologia en terres valencianes. Un conjunt molt representatiu de les formes de vida i la visió del món de la societat valenciana, i que és necessari continuar investigant i difonent. Resulta clau en aquesta nova etapa la voluntat de treballar per a fer-la accessible, no sols als investigadors, sinó també a la ciutadania, atés que la seua tipologia -sovint molt fàcil de reconéixer- facilita el diàleg i l’intercanvi d’experiències i coneixements entre els professionals del museu i el públic.

El territori en tant que la vinculació institucional del museu amb la Diputació aferma el seu treball amb els pobles. En aquest sentit, l’èxit aconseguit per la Xarxa de Museus Etnològics (ETNOXARXA) els últims anys (amb quasi 30 museus de la província adscrits), representa una base sòlida sobre la qual construir noves dinàmiques de col·laboració que han d’incloure necessàriament l’enfortiment del treball tècnic en xarxa i la creació de noves eines compartides de gestió i difusió de les col·leccions.