L’evangeli «tecnofeudal» segons Varoufakis

Es tracta d’una denominació seva que explica força bé el sistema socioeconòmic actual. Resulta essencial emprar les paraules adients, perquè, a més d’ajudar-nos a copsar la realitat i entendre’ns a nosaltres mateixos, d’utilitzar una expressió o una altra, depèn la nostra evolució personal i col·lectiva.

Com explica Varufakis¹, a les darreries del feudalisme aparegué el terme «capitalisme», que es va anar obrint camí fins a donar-li nom al període econòmic i social següent.

Tot i això, la humanitat encara no ha conegut cap traspàs radical d’un sistema a un altre: ni de l’esclavisme al feudalisme, ni d’aquest al capitalisme ni del capitalisme al tecnofeudalisme. Les transicions comporten «convivències» que impliquen l’obsolescència del règim previ, que és el que li ocorre ara mateix al capitalisme.

Analitzar el pas d’un sistema a l’altre, per què ha ocorregut i quins són els trets del nou sistema ens ajuden a ressituar-nos i organitzar-nos per a neutralitzar-ne els factors negatius encara que sigui prou relativament.

 

Quins àmbits controlen encara els capitalistes?

Dirigeixen el complex militar-industrial i són els amos de gairebé tot. Per això, els nostres «eminents» polítics europeus continuen entestats a ajudar el president d’Ucraïna —que no pas el poble ucraïnès— a continuar la guerra venent-li armes, que es cobren amb «terres rares²», tan abundants al país.

També manen en parlaments i òrgans de govern. Tal vegada, sigui ja el moment de plantejar-nos abolir l’actual sistema polític per la seva obsolescència. No té per què ser tan radical: també desaparegueren, quan pertocava, els sistemes anteriors. Per tant, no es tracta d’apuntalar-lo com a «mal menor», sinó d’imitar els nostres avantpassats.

Així mateix, controlen els mitjans de comunicació —avui, una font de mentides—, les xarxes socials, els bancs centrals —que els fabriquen diners que reinverteixen en accions per tal de pujar-ne els preus encara més— i totes les institucions mundials poderoses, com el FMI³ (que decideix a qui li presta diners, quants li’n presta, com ha de tornar-li’ls, quan i amb què), el Club de París⁴ i la OMC⁵ (que decideix què es ven, a qui es ven i com es ven).

Els mercats capitalistes capitanegen la vida de milers de milions de persones, l’estructura mental de les quals no coneix cap altre marc que no sigui el capitalisme i el seu objectiu més preuat: el «benefici⁶».

 

Amb tot, qui mana ara?

Uns nous rendistes la meta suprema dels quals és arrabassar la propietat de tot el que hi ha per sota del cel i per damunt i dins de la terra. Anomenar-los «capitalistes» és un error, perquè viuen de les rendes i malden per acaparar-ne encara més. Per a ells, la inversió per augmentar-ne el benefici és secundària.

Varoufakis els anomena «tecnofeudalistes», perquè la seva estructura rendista és feudal. Ara bé, llur base no és la terra, sinó les noves tecnologies. Les rendes actuals tenen característiques pròpies. Així, mentre els «megacapitalistes» com Ford, Edison o ThyssenKrupp potenciaven el benefici, les grans empreses d’avui s’emborsen immenses rendes. Analitzem alguns casos…

Les empreses petrolieres actuals s’apropien de les enormes rendes del sòl en haver obtingut el dret a perforar en determinades parcel·les terrestres i marines del planeta sense tenir en compte el mal que li fan.

Els propietaris de marques, en aconseguir la fidelitat de la clientela a una marca, els permet pujar el preu del producte sense perdre clients i esdevenir rendistes tecnofeudals.

El propietari dels iPhones va obtenir una part del núvol —un autèntic privilegi— perquè els desenvolupadors posteriors han de pagar un lloguer per usar-lo. Apple és, doncs, un altre rendista.

Google va desenvolupar el sistema operatiu Android, que incloïa moltíssimes més operacions i molts desenvolupadors externs que han de pagar-ne pel seu ús.

Amazon té cada vegada més empreses industrials com a esclaves i més clients que —autèntics imbècils— li compren cada vegada més. El dia que desapareguin comerços físics i empreses de transport i sols quedi Amazon, els preus de tot pujarà escandalosament. No ens queixem, doncs, si els propietaris de baixos els lloguen a turistes en haver de tancar els seus comerços veïnals, molt sovint per culpa nostra.

Hi ha Uber, Airbnb i… però ho deixem a la imaginació del lector.

 

En què inverteixen els nous senyors feudals?

Els vells senyors feudals, en res. Els capitalistes, en les mercaderies que produïen per a vendre i obtenir-ne beneficis. Els nous senyors feudals, quantitats ingents de diners en tecnologia.

Així, l’objectiu de xarxes com Alexa⁷, Siri⁸, Facebook, X, TikTok, Instagram, WhatsApp, YouTube i Google és captar la nostra atenció i modificar el nostre comportament. Els productes que ens venen a un preu irrisori i, fins i tot, negatiu no és per extraure’n un benefici, sinó per a accedir a les nostres llars i saber què fem i què pensem. Així és com controlen les nostres vides d’una manera absoluta. Venen a preus elevats les informacions que n’obtenen als fabricants —els vells capitalistes—, que així saben què fabricar per obtenir beneficis. Aquestes informacions els permeten no arriscar en la producció. Ara bé, mentre els vells capitalistes se centraven a obtenir beneficis mitjançant el monopoli dels mercats i la utilització del capital de les fàbriques i les línies de producció, els nuvolistes⁹ —que tenen sotmesos els capitalistes— es fan immensament rics sense organitzar la producció de cap mercaderia i sense por a competidors, perquè ells controlen tothom. Són els «Big Brothers». Sols s’assemblen nuvolistes i vells capitalistes en llurs immensos egos, llurs empreses sobredimensionades i llur tendència a carregar-se els mercats existents i les institucions estatals. Si bé enfrontaments com el de TikTok amb Facebook, Netflix amb Disney Plus o Walmart amb Amazon provoquen l’auge i la caiguda dels diferents feus. Però també ocorria durant el feudalisme medieval.

Les «megaempreses» capitalistes (Ford, Edison, Westinghouse…) invertien per vendre mercaderies i aconseguir el màxim benefici possible. Els «tecnofeus» (Amazon, Tencent, Alibaba, Facebook, Google, Apple…) inverteixen en investigació i desenvolupament, política, màrqueting i desmantellament dels sindicats amb tàctiques pròpies dels càrtels mafiosos i ho fan per extreure la màxima quantitat de rendes. A casa nostra, també tenim bons exemples: Mr. Mercadona i Mr. Zara.

 

«Mr. X»

És l’únic immigrant africà amb més poder al govern actual dels EUA¹⁰.

Després de fabricar cotxes que funcionen prou malament, organitzar viatges espacials no massa exitosos i interfases cervell-ordinador, va arriscar la fortuna que havia aconseguit com a fabricant i enginyer comprant X. Perquè, segons la lògica tecnofeudal en què es mouen aquests personatges, era l’únic que podia donar-li accés a les gegantesques rendes que proporciona el capital en el núvol. I això encara que tothom diu que és l’home més ric del món gràcies a aconseguir milers de milions amb les seves empreses. Mai no va ocultar per què ho feia: volia que X fora una «aplicació per a tot». Accedint així al tecnofeudalisme, atreia l’atenció dels usuaris, modificava el seu comportament de consum, n’extreia treballadors gratuïts —els «serfs»  del núvol (nosaltres)— i, finalment i molt important, cobrava als fabricants la renda del núvol per tal que aquests venguessin als «serfs» les seves mercaderies.

 

On està el perill?

Qualsevol transformació provoca una crisi nova: la revolució neolítica, una acumulació d’animals i plantes acompanyada de gèrmens nocius que generaren terribles epidèmies; el capitalisme, crisis econòmiques com la Gran Depressió i misèria; i el tecnofeudalisme, un agreujament de la inestabilitat que esdevé en noves amenaces existencials, com la gran inflació i l’elevat cost de la vida des de la pandèmia per Covid.

La immensa acumulació de rendes gràcies als diners que els bancs centrals i els polítics imprimiren per regalar-los-els als financers ha provocat un profund i tòxic estancament. Mentre la ciutadania té dificultats per arribar a final de mes i no poden estalviar, les creixents rendes dels milmilionaris s’amaguen en costoses propietats (mansions, iots, art, criptomonedes…) i la compra de ciutats i territoris sencers,  perquè es neguen a posar en circulació els seus diners per estimular les inversions que revitalitzarien l’economia. Mentre els pocs diners que els bancs centrals i els polítics imprimiren durant la pandèmia va ser per tal que no se’ls morís la ciutadania, els rendistes es feren més rics que mai. El banc suís UBS ha confirmat que llur riquesa augmentà un 27,5% entre abril i juliol del 2020, mentre milions de persones perdien els seus treballs i lluitaven per sobreviure. El sistema havia provocat una inflació criminal que encara empobria més a la població, però els governs no actuaren decisivament per salvar-la del desastre. A més, quan el capital en el núvol va desplaçar el capital tradicional (terrestre) i feu que la mà d’obra ocupés l’últim lloc en la jerarquia, encara va accelerar i reforçar més el poder del tecnofeudalisme.

La inflació és sempre un símptoma de l’agudització de les guerres de classes i hi incideixen la política i el poder. Com més augmenti el poder del capital en el núvol, menys poder polític tindrem els treballadors, que acabarem tots com a proletaris del núvol.

Si la inflació ha obligat els bancs centrals a deixar d’imprimir diners i ha fet que les accions dels nuvolistes es desplomen i que milers d’empleats de les grans tecnològiques es queden sense feina, mentre les empreses petrolieres i els supermercats obtenen fabulosos beneficis, quan esclatarà la bombolla tecnofeudal?

 

¹Economista marxista, professor universitari, escriptor amb doble nacionalitat greco- australiana i antic ministre d’Economia de Grècia. Actiu participant en els debats sobre les crisis econòmiques mundials i els seus efectes. (Viquipèdia).

²Conjunt de primeres matèries estratègiques en l’economia mundial.

³Fons Monetari Internacional.

⁴Fòrum informal de creditors oficials i països deutors. Coordina formes de pagament i negociacions noves de deutes externs del països i institucions de préstec. (Viquipèdia).

⁵Organització Mundial del Comerç.

⁶Guanys màxims en un mercat lliure i competitiu.

⁷Alexa: servei de veu ubicat en el núvol d’Amazon. S’hi poden crear experiències de veu naturals per oferir als clients una forma més intuïtiva d’interactuar amb la tecnologia que usen a diari. (Viquipèdia).

⁸Siri: assistent virtual desenvolupat per Apple i integrat als sistemes operatius de la companyia. Permet als usuaris fer accions, cercar informació i gestionar tasques utilitzant ordres de veu. Hi inclou el reconeixement de veu, la comprensió del llenguatge natural i la integració amb serveis web. (Viquipèdia).

⁹Amos del núvol: els rendistes tecnofeudals.

⁹Estats Units d’Amèrica.