L’evolució dels sistemes informàtics

Univac 1232 (Anys 60) – Udvar-Hazy Center, Aerport Internacional Dulles de Washington, Chantilly, Virginia, EUA. By Daderot – Own work, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=6581168

Una vegada explicat el caràcter digital de la informació, tal com es processa en forma de programari o software, abordarem l’evolució del maquinari o hardware, el que comunament anomenem ordinadors o computadores, segons el costum.

Hi ha un desenvolupament gradual que podem seqüenciar per successives generacions. La 1a generació la desenvolupen Turing, Newman i Wynn-Williams, que van finalitzar per als serveis secrets anglesos en 1943 el Colossus, la primera calculadora electrònica amb 1.500 vàlvules que va trencar el codi de la màquina Enigma dels nazis. Fou destruïda pel govern anglés en considerar-la un secret militar, cosa que va donar la prioritat als EUA amb les computadores ENIAC (1946), amb 18.000 vàlvules, pesava 30 tones i consumia 174 kW, reprogramada, i EDVAC (1951), dissenyada per Von Neumann, amb les característiques dels ordinadors actuals: emmagatzemament de programes en una memòria física i recorregut seqüencial de les instruccions emmagatzemades.

Els avanços en microelectrònica porten invents crucials com els transistors d’estat sòlid i posteriorment els circuits integrats. Així, en la 2a generació (1952-1964), els transistors substitueixen les vàlvules de buit i incorporen les memòries de ferrites. Apareixen els primers ordinadors comercials amb programació prèvia (sistema operatiu), com la sèrie UNIVAC (1953). La 3a generació (1964-1971) conté circuits integrats com a suport d’informació, se’n redueix la grandària i el cost dels ordinadors, augmenta la velocitat i les prestacions i apareixen els llenguatges de programació FORTRAN i COBOL.

La 4a generació (1971-1990) correspon a la incorporació del circuit microprocessador, que integra tots els circuits bàsics de l’ordinador en només un circuit. Apareix llavors (1977) el primer ordinador personal (PC) Apple II de Wozniak i Jobs, i uns anys més tard (1981) apareixerà l’IBM-PC. Es popularitzen els llenguatges LOGO, PASCAL i BASIC.

A partir de 1990, tenim la 5a generació, que significa un avanç en l’escala d’integració que continua de forma progressiva. Els circuits integrats VLSI assoleixen xifres de l’ordre de milions de transistors que ocupen un espai menor que 1 cm². Hi ha un major èmfasi en la comunicació usuari-ordinador, en un intent d’aproximar cada vegada més el llenguatge de l’ordinador a la forma de comunicació natural de les persones i al llenguatge convencional.

Un pas de gegant s’ha fet les darreres dècades amb la construcció dels anomenats supercomputadors o superordinadors, que són màquines dissenyades per a tenir una capacitat de càlcul molt superior a la dels ordinadors convencionals. Aquesta fita s’aconsegueix gràcies a la connexió en xarxa de nombroses unitats. A tall d’exemple, podem esmentar el supercomputador IBM Blue Gene/P del Laboratori Nacional d’Argonne (Illinois, EUA) que utilitza més de 250.000 processadors, agrupats en 72 grups connectats per una xarxa òptica d’alta velocitat.

Finalment, hi ha una sisena generació en què hem de referir-nos als ordinadors portàtils i els de butxaca, des d’on arribem als telèfons interactius. Ara bé, al desenvolupament de la tecnologia dels maquinaris caldria afegir el perfeccionament de les tècniques del programari i, sobretot, l’expansió en velocitat i continguts de la WWW, la xarxa mundial que arriba a tothom en forma de xarxa sense fil, coneguda amb la sigla WiFi, de la marca comercial Wireless Fidelity (fidelitat sense fil). Aquesta versatilitat i facilitat de difusió farà potencialment interessant i alhora preocupant tot allò que s’acabarà difonent a través seu.

Podríem dir que tot això ha estat una part de la història de la informàtica, que seria com la prehistòria o la història paral·lela de la IA, perquè el seu desenvolupament s’ha produït arran de la possibilitat de crear programari amb potència suficient per a processar milions de bits d’informació fins a emular la intel·ligència humana mitjançant tasques com les ja citades en articles anteriors.

Revista número 500. Març 2024