Tens 0 productes a la teua cistella
El 20 d’octubre de 1982 va ploure torrencialment en àmplies zones de València, algunes s’havien cremat mesos abans i les aigües baixaren massa ràpides cap al pantà de Tous, on es va tallar la llum i el generador d’emergència no funcionà perquè estava en la part baixa, inundada ja, de manera que el pantà es va omplir fins a desbordar-se i desfer la presa d’escullera, enviant l’aigua de colp cap avall, de nit, i baix encara va pujar més per la retenció de l’autopista i les vies. Aquests errors humans causaren una inundació molt més gran de la que esperàvem a La Ribera i l’aigua va pujar fins a 8 o 9 metres a Sumacàrcer, Antella i Gavarda, 5 a Carcaixent i Alzira… Hi hagueren uns 30 morts i no foren més perquè avisaren durant el dia i ací tenim experiència en inundacions.
I el 29 d’octubre de 2024 les inundacions començaren pel matí a Utiel i Requena, no obstant això, i malgrat els reiterats avisos dels meteoròlegs els responsables màxims de la Generalitat no avisaren fins a les 20:11 h, quan ja s’havien ofegat 228 persones… En zones d’inundacions i d’altres catàstrofes resulta summament perillós posar al cap d’emergències a ineptes, irresponsables i negacionistes; un greu error que va fer la DANA moltíssim més mortífera que la mateixa Pantanada. Sense els errors humans, a penes haurien hagut morts en ambdues catàstrofes.
Però les inundacions ja no són el desastre natural que més víctimes provoca a la Comunitat Valenciana, ni a Espanya, com podem veure en la gràfica adjunta de les morts atribuïbles a l’excés de calor durant els últims anys (dades del Ministeri de Sanitat)1:
En total hi han hagut unes 28.000 morts per excés de calor durant estos 11 últims anys en el període estival (de juny a setembre), una mitjana de 2.500 morts/any, molts més que en les inundacions, inclús prou més que en els accidents de trànsit, una altra xacra evitable que no cessa. I enguany ja en duguem uns 3.000 a primeries d’agost, tindrem un altre rècord letal?
A Europa la situació és igual, o pitjor perquè allà no tenen massa experiència en estius calents, calculant-se que sols en els darrers quatre anys s’han produït més de 200.000 morts per l’excés de temperatures. I el pitjor de tot és que van augmentant, en paral·lel al calfament climàtic, del qual són un efecte “col·lateral”…
Que es faça tan poc de cas a un problema tan greu i que a penes ocupe espai als mitjans de comunicació es deu a diversos factors, des del purament psicològic, la calor no es veu a diferència de l’aigua bruta que arrossega el que troba al seu pas, fins a la influència dels poders fàctics, a les grans companyies que es lucren amb els combustibles fòssils i financen els grans mitjans de comunicació no els interessa que se sàpia que la calor mata molta gent i cada vegada més, passant per la poca influència de les víctimes, segurament si els morts foren els rics un altre gall ens cantaria.
Perquè el 90% dels qui moren per l’excés de temperatura són persones majors de 65 anys2 i amb pensions baixes, que no poden pagar els aparells d’aire condicionat més l’electricitat de connectar-los durant tantes hores; com sempre, patixen més els pobres, els que menys culpa tenen dels problemes3 (el 10% més ric emet 60 vegades més CO2 que el 10% més pobre). Les temperatures extremes agreugen de manera irreversible i letal patologies prèvies de l’aparell cardiovascular, respiratori o renal. Les defuncions per colps de calor i exposició directa al sol són un percentatge xicotet i sol correspondre a treballadors sans.
I si la mortalitat augmenta notablement amb l’excés de calor, la morbiditat encara més4. Així, les hospitalitzacions generals pugen un 10% durant les onades de calor, afectant de forma molt directa a patologies metabòliques i d’òrgans vitals; els ingressos hospitalaris per trastorns metabòlics i obesitat es disparen fins a un 98% durant els dies de calor extrema, les insuficiències renals s’incrementen un 78%, les infeccions urinàries el 75%, les sèpsies a causa de l’estrés tèrmic en pacients vulnerables un 54%, etc, etc.
Per tant, les onades de calor pressionen i massifiquen els serveis d’urgències hospitalàries amb un flux constant de pacients majors o descompensats. Igual com ocorre als ambulatoris, on les visites per deshidratació, síncopes, enrampades musculars i esgotament físic omplin bona part de les consultes ambulatòries i atencions primàries en èpoques estivals.
En resum, són massa morts, malalties i molèsties, amb pèrdua significativa de qualitat de vida per a quasi tota la població, i resulten evitables si posem remei al calfament climàtic reduint l’ús excessiu dels combustibles fòssils i augmentant la vegetació a les nostres ciutats i l’entorn.
Els científics porten mesurant i explicant que el clima es calfa des d’abans de 1979, quan es va celebrar la Primera Conferència Mundial sobre el Clima, i cada informe de l’IPCC torna a ratificar-ho5 afegint més dades i demostrant que el calfament va accelerant perillosament i pot entrar en una fase irreversible durant la dècada vinent. Tants anys sense fer pràcticament res per resoldre el problema ha fet esclatar l’actual emergència climàtica, amb els fenòmens extrems disparats (més i més potents ones de calor, sequeres, incendis, plogudes torrencials, inundacions, etc.) i la solució ineludible passa per reduir el consum de combustibles fòssils i augmentar la vegetació pertot. La biosfera no aguanta més, hem sobrepassat set dels nou equilibris fonamentals per a la vida i anem a decréixer forçosament, de forma catastròfica si no canviem o de forma gradual i equitativa, canviant per a bé, encara podem decidir-ho nosaltres…
I respecte a la vegetació, indiscutiblement ens dóna molts beneficis i cal protegir els nostres boscos i ecosistemes de manera efectiva, amb bona prevenció, educació, mitjans (no pot ser que els governs gasten més diners en bous, festes i armaments que en protegir la Natura) i necessitem un cos de bombers forestals major i ben tractat, no com hui. Les nostres ciutats han de tindre com a mínim 1 arbre per cada 3 habitants (OMS) i ara és molt més necessari per a suavitzar el calfament climàtic; a París, per exemple, els científics calculen que la mortalitat per calor podria reduir-se un 33% si tots els districtes tingueren una quinta part de superfície verda, igual que els actuals districtes més verds6.
Per a viure millor, i ja quasi per a sobreviure, els de baix hem d’organitzar-nos i reivindicar amb força les solucions que tots coneguem, però que no s’apliquen per l’estupidesa i boicot dels de dalt, que estan enganxats als milions i no volen canviar. I per descomptat, mai hem de votar als negacionistes perquè en comptes de resoldre els problemes els agreugen cada volta més…
1 www.lariberaenbici.net/docs/MORTQ.pdf
2 www.65ymas.com/sociedad/mas-90-fallecidos-calor-mayores-nadie-se-alarma-por-tragedia-silenciosa_73972_102.html
3 www.infobae.com/espana/agencias/2026/07/09/la-mortalidad-por-calor-extremo-esta-vinculada-a-la-brecha-de-renta-y-a-la-vivienda/
4 https://www.isglobal.org/-/impacto-del-calor-en-los-ingresos-hospitalarios
5 www.agenciasinc.es/Noticias/El-ultimo-informe-del-IPCC-advierte-que-las-emisiones-deben-reducirse-a-la-mitad-para-2030
6 https://www.isglobal.org/-/arboles-en-paris
