L’exili cultural valencià

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: La pàtria llunyana. Escriptors valencians de l’exili

Autor: Diversos autors

Editorial: AVL

Any: 2024

 

L’any 2023, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua declarà com a Escriptor de l’Any un col·lectiu: els escriptors valencians de l’exili. Entre les activitats que programà per tal de celebrar dignament l’efemèride, destaquen el muntatge d’una exposició a La Nau i, a continuació, la publicació d’un llibre que la complementa i en guarda testimoni, La pàtria llunyana. Escriptors valencians de l’exili, que reuneix els textos d’una trentena d’especialistes en la matèria. El comissari de la mostra i l’editor coordinador d’aquest volum miscel·lànic ha estat l’acadèmic Josep Palomero.

Pel que fa al tema central, els escriptors valencians que s’hagueren d’expatriar, el criteri ha estat d’acollir també els d’expressió exclusivament castellana, amb importants literats com Max Aub o Juan Gil-Albert. La raó principal és que els que conrearen les lletres valencianes com Josep Bolea, Felip Melià, Manuel Uribarri i Josep Castanyer (autors teatrals); Artur Perucho, amb la seua novel·la Ícar o la impotència; Francesc Puig Espert i Angelí Castanyer (poetes), i Emili Gómez Nadal, Juli Just i Vicent Llorens, col·laboradors de revistes valencianistes del temps de la República, en arribar a l’estranger es quedaren pràcticament sense públic lector i, per tant, interromperen o reduïren quasi totalment la seua producció, mentre que els escriptors en castellà que recalaren a l’Amèrica Llatina no hagueren de canviar d’idioma.

El llibre s’estructura en quatre parts. En la primera, la geografia de l’exili, coneixem les vicissituds de la diàspora, des de la sortida en l’últim moment del port d’Alacant a bord de l’Stambrook amb destinació a l’Orà fins als que travessaren la frontera francesa després que la caiguda de Barcelona sentenciara la guerra, i anaren a parar als camps de refugiats francesos. Posteriorment, alguns pogueren partir cap a diversos països de l’Amèrica Llatina, especialment a Mèxic. Sense oblidar l’evacuació a Rússia de 3.000 xiquets i xiquetes de famílies republicanes.

La segona secció, que se centra en els escriptors, comença amb una biobibliografia dels més importants, tant els del primer com del segon exili, provocat per la persecució dels desafectes durant la dictadura franquista. S’hi estudien també les institucions que crearen, com les cases regionals de Mèxic i París; les revistes que publicaren com a òrgan d’expressió: Levante, Mediterrani i Senyera, a Mèxic, o Terra Valenciana a Montevideo, en les quals apareixen articles en valencià; altres activitats nostàlgiques, festives i de religiositat popular com les falles de Mèxic i els poemes dedicats a la Mare de Déu dels Desemparats; o la participació en diferents sectors de l’espectacle com la música, el cinema o el teatre.

Com a figures clau que serviren de pont entre els literats de l’interior i els de l’exili, hi ha sengles capítols sobre la labor de Joan Fuster i Enric Soler i Godes, tant en les revistes esmentades com en les de l’exili català. I així mateix s’hi estudia la participació valenciana en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats en diverses ciutats d’Amèrica i Europa.

En el tercer apartat, reservat a altres àmbits de la cultura i el coneixement, s’hi repassa la dispersió de músics, esportistes, metges, científics i arquitectes, que hagueren d’abandonar terra i llar pel seu compromís amb la República, i la seua empremta en els països d’acollida. Aquest eixamplament del focus resulta oportú perquè permet la visió d’un panorama global, amarg i desolador, i lamentar alhora tantes vides truncades i l’enorme pèrdua de talent i modernitat que significà l’absència forçada de persones de gran talla intel·lectual.

En el darrer bloc d’articles s’aborden els successius exilis i desterraments que travessen segles i es converteixen en una tragèdia recurrent de la història: els jueus, els moriscos, els partidaris de Carles d’Àustria en la Guerra de Successió, els afrancesats, els liberals en temps d’absolutisme, els republicans durant la dictadura de Primo de Rivera i els derrotats de la darrera guerra civil. Una persecució de la dissidència que, dissortadament, no cessa i quasi converteix la intolerància en un senyal d’identitat.

La llista de col·laboradors de la miscel·lània està formada per personalitats rellevants en les diverses àrees de les humanitats, començant pel mateix Josep Palomero i continuant amb Manuel Rodríguez, Rosa Brines, Miquel Aguirre, Manuel Aznar, Vicente Muñoz Puelles, José Ignacio Cruz, Jesús Peris Llorca, Víctor i Recaredo Agulló, Lluís Meseguer, Bruno Tur, Antoni Furió, Òscar Pérez Silvestre, Andreu Beltran, Cristina Escrivà, Agustí Colomer, Vicent Climent, Irene Ballester, Jorge García, Carme Jordà, Maite Palomares, Fernando Usó i José Luis Baró, Josep Lluís Barona i Àlvar Martínez-Vidal, Helena Paricio, Emilio Sales, Maria Pilar Hernando, Germán Ramírez Aledón, Conxa Rodríguez, Vicent Baydal, Pilar Garcia, José Luis Villacañas i Jesús Huguet, amb uns escrits encapçalats per la portada sintetitzadora d’Alicia Arcís, amb un vaixell gris que, per les xemeneies, expulsa lletres de fum mentre s’allunya tristament.

La redacció dels textos és volgudament accessible a un lector ampli i quasi sempre defuig la rigidesa acadèmica de les citacions bibliogràfiques. En conjunt és un llibre ben concebut, colpidor i de vegades emocionant, un veritable antídot contra la desmemòria programada i les tergiversacions interessades, que convida a la reflexió i al treball per la convivència i el respecte a la diversitat ideològica.

Revista número 502, pàgs. 56-57. Maig 2024.