La revista degana en valencià

L’extrema dreta al Parlament balear

Des de les passades eleccions andaluses, un nou actor polític amb nom de diccionari ha irromput en el panorama polític del regne d’Espanya. Molta gent s’escandalitza que un partit d’extrema dreta pugui assolir una àmplia representació a diferents ajuntaments, parlaments i Congrés, amb la preocupació que això genera a molts, entre els quals m’incloc.

Ara bé, amb tot el respecte, aquesta preocupació nova és una mica naïf… L’extrema dreta sempre ha estat part del panorama polític espanyol, i no només polític, també empresarial i judicial. Lleis aprovades fa poc, com la Llei Mordassa per a limitar la llibertat d’expressió, de premsa o de reunió, n’és una prova; l’intent de reforma de la llei de l’avortament, una altra; les polítiques antimigració, una altra; la reducció de beques, una altra, i podríem seguir.

Però, deixem la política estatal i mirem cap a les illes. Potser molta gent ja no ho recorda, però entre 2011 i 2015 vàrem tenir un president d’extrema dreta, J. R. Bauzá, un senyor mogut, exclusivament, per l’interès personal i per fer carrera a la cort i poder abandonar la província. Bauzá es feu conegut per la seva política lingüística. Castellanista convençut, volia fer desaparèixer el català de les illes i començà en l’àmbit més sensible: l’educació. Al principi, vengué la idea de la llibertat d’elecció, pensant que bona part dels pares, sobretot a zones urbanes, triarien educació en castellà, però el tret li sortí per la culata. La reacció va ser l’aprovació del Tractat Integral de Llengües (TIL), que consistia a repartir per igual les hores en català, castellà i anglès per a millorar els coneixements en llengua anglesa —i, com tothom sap, per a millorar l’anglès s’han de fer les matemàtiques en castellà.

Però no podem dir que Bauzá sigui d’extrema dreta només per la seva política lingüística, sinó per altres decisions. Arran del que hem esmentat abans, s’inicià la revolta dels enllaçats, uns llaços quadribarrats que molts dúiem i que molts centres penjaren als edificis. La conseqüència va ser l’aprovació de la Llei de Símbols per a mantenir la neutralitat ideològica a les escoles (és a dir, que no hi hagi símbols que qüestionin el govern, però que hi pugui haver els símbols oficials que el govern defensa…). Una llei, per tant, que impossibilita la dissidència i la discrepància, en la línia de la Llei Mordassa.

Un incís: alguns consideraven que el govern Bauzá no feia prou contra el català i mostraren el seu suport a Ciutadans, liderat a Balears per Xavier Pericay, defensor del català light, i de l’espanyolització del país, i Olga Ballester, del microsindicat PLIS, contrari a la presència del català en l’ensenyament. Qui no feu el pas a Ciutadans fou Jorge Campos, candidat de VOX al Parlament i president de la microfundació Círculo Balear, defensora de la castellanització absoluta de les Illes Balears, que ha tingut càrrecs a l’Ajuntament de Calvià i a la Conselleria de Turisme sota la direcció d’un altre extremista, Carlos Delgado, famós per usar com a element de nacionalització l’atemptat d’ETA contra la Guàrdia Civil a Palmanova que causà dos morts i per fotografiar-se amb dos testicles de cérvol sobre el cap.

Tornant al govern Bauzá, eliminà la targeta sanitària als immigrants sense papers, tot posant en perill tota la població i, especialment, un col·lectiu que pateix en extrem, fins al punt que un home, Alpha Pam, morí de tuberculosi.

Fora del govern, però dins el Parlament, també hem tingut discursos extremistes, representats, sobretot, pel menorquí Antoni Camps, un antiavortista declarat, entre d’altres coses. Si em permeteu un altre incís, sempre m’ha cridat l’atenció aquella gent que defensa la vida dels fetus però que després, quan ja són éssers humans, els dificulten accedir a la sanitat, educació, casar-se amb segons qui… Camps, igual que Bauzá, ja ha abandonat el PP i ja ha estat proclamat candidat de VOX a la presidència del Consell de Menorca.

Tot aquest panorama va ajudar a fer més visible l’extrema dreta dins la societat, amb grups que, a més de les pintades a la seu de l’Obra Cultural Balear, Ca n’Alcover, casa natal del poeta Joan Alcover, perpetraren algun atac, com el del Casal Voltor, realitzat per simpatitzants del Reial Mallorca, entre d’altres elements.

Tot i que la violència no arriba als extrems del País Valencià, podem veure que el Parlament balear i, fins i tot, el Consolat de Mar ja han tingut extrema dreta. La combatérem amb diverses manifestacions, la més important la dels 100.000, entre les quatre illes, el 29 de setembre de 2013, i Bauzá passà de 35 diputats a 20 i Ciutadans només en tragué dos. Veurem quin serà l’efecte VOX, però radicalitzar el discurs no sol donar gaires rèdits electorals a Balears; només en pot donar si el contrari no hi compareix.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top