La revista degana en valencià

L’harakiri del capitalisme i dels humans (i II)

10/08/2021

Potser el capitalisme podria seguir indefinidament de crisi en crisi, enganyant els pobles, atemorint-los i sacrificant-los periòdicament en guerres amb qualsevol excusa, per a ressorgir flamant sobre la muntanya de víctimes. Açò és el que ha fet durant molt de temps i com a mostra tenim el cas d’EEUU, que des de la seua Guerra d’Independència (1775-83) ha participat en altres 112 guerres, més nombrosos colps d’estat, dictadures, guerres civils, etc., de manera que quasi sempre ha estat en guerra (un gran negoci per als capitalistes més astuts i amb menys escrúpols)…

Podria seguir així, si no fora perquè tenim damunt la crisi mediambiental que ens amenaça a tots, inclús a les generacions futures, perquè el capitalisme occidental i el comunisme oriental, i abans el soviètic5, han maltractat tantíssim la Natura i els equilibris fonamentals per a la vida que hui estem tots en perill. Tal vegada el que millor resum la gravetat de la situació actual siga l’extinció d’unes 36.000 espècies cada any per l’impacte humà sobre la biosfera (1000 voltes més del que seria natural), la VI Gran Extinció que diuen els biòlegs.

Hem sobrepassat tots els límits i les conseqüències esclaten pertot arreu, ja no les poden amagar com han fet fins ara. El problema més greu i urgent és el calfament climàtic6, perquè l’acumulació creixent de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera ha fet pujar les temperatures globals 1’1 ºC de mitjana, encara que en alguns llocs ha pujat el doble o el triple, amb rècords enguany a Canadà i Sibèria de 48 i 49 ºC… I com la temperatura equival a energia, amb tanta energia acumulada en l’atmosfera, els fenòmens climàtics extrems (ones de calor, sequeres, huracans, tempestes, inundacions, …) augmenten i s’agreugen any rere any, originant milers de víctimes i milions de refugiats.

A la gent poden enganyar-la una i altra volta7 però a la natura no, i si continuen augmentant el consum de petroli, carbó, gas, plàstic, carn, paper, fusta, cotxes, avions, etc.8 i reduint els ecosistemes naturals, els gasos hivernacle seguiran acumulant-se i en 2030 les temperatures superaran els 1’5ºC d’increment (llindar relativament acceptable), potser passarem dels 2 ºC i dels 3 en 2050, amb el qual el desastre climàtic serà inevitable.

Fa 42 anys que els governs estan fent reunions internacionals sobre el canvi climàtic, però les grans companyies les han sabotejat i han resultat infructuoses, 25 COP inútils, i ara estem en la fase final, definitiva. Segons els científics del PNUMA9, només ens queda aquesta dècada per a eliminar l’ús dels combustibles fòssils, augmentar els ecosistemes que absorbixen els gasos, etc. etc.10

Si no ho fem, en 2030 òbviament no s’acabarà el món, però és molt probable que entrem en una fase retroalimentada, exponencial i irreversible per fenòmens com la fusió del gel de l’Àrtic, que enfosquirà la superfície terrestre, fent que absorbisca més llum i calor solars, amb el qual dispararà més les temperatures, cosa que fondrà més gel (Antàrtic) i augmentarà més l’absorció d’energia solar, accelerant encara més el calfament climàtic, en una espiral autoalimentada imparable. Si no ho remeiem ara, durant aquesta dècada, després ja no podrem, per molt que fem.

El gran capital ho sap, les grans petrolieres tenen informes detallats i predictius almenys des de la primera reunió internacional sobre el clima11, allà per 1979. Però, amb alguna excepció, no volen canvis i seguixen estrangulant amb els seus llargs tentacles els governs, institucions i grups crítics per a mantenir els seus lucratius i bruts negocis. No volen vore la gravetat de la situació, ni que la seua postura irracional ens duu a tots al desastre absolut.

I amb la crisi socioeconòmica han tornat a alçar l’extrema dreta, que té doble perill ara: si arriba al poder en algun país clau seria capaç de provocar la III Guerra Mundial, que acabaria amb tota o quasi tota la humanitat amb les armes NBQ; i si no guanyen, amb el seu negacionisme climàtic i la publicitat que els donen, ens poden fer perdre aquesta dècada preciosa, imprescindible. Afortunadament la primera possibilitat sembla poc probable, però la segona podria ser decisiva en sumar-se a la inèrcia social (són molts anys manipulant cervells amb la publicitat i molta gent ara no vol prescindir del petroli ni del consumisme) i la inèrcia dels governs (inclús els que es pinten de verd parlen molt de solucionar l’emergència climàtica, però fixen les solucions per al 2050)12, de manera que podem arribar al 2030, l’horitzó realment vàlid, sense haver fet allò necessari, com els mals estudiants, sols que ací no hi haurà recuperació possible. D’una forma u altra, per la seua força o per la inèrcia que ha creat, el gran capital i els seus frankensteins ens conduïxen al suïcidi universal, l’harakiri de tots, nosaltres i ells mateixos13.

Així doncs, des de dalt no pareix que vagen a solucionar-ho, són tan cecs i inflexibles que fins i tot convertixen les solucions en nous problemes i atacs contra la vida, tal com fan amb l’energia solar quan instal·len centrals de milions de plaques enmig de muntanyes o camps, destrossant la vegetació i el paisatge. I des de baix, l’esquerra alternativa i els ecologistes duem dècades lluitant per la natura i els pobles, però no hem pogut ni frenar el desastre que se’ns ve damunt.

Per tant, sembla que només queda una esperança, la revolta internacional dels jóvens, els més innocents, els menys domesticats i els que més aneu a patir tots els problemes14; sols si la vostra revolució té èxit, podrem solucionar l’emergència climàtica i sobreviure. Una revolució que hauríem de recolzar tots, pares i mares, avis i àvies, tios i ties, perquè quina culpa tenen els bebès o les criatures de pocs anys? Es mereixen el món que anem a deixar-los?

Sens dubte, aquesta dècada va a ser summament interessant perquè anem a viure el desenllaç d’ambdues crisis, l’econòmica i l’ecològica… Els grans capitalistes seran tan burros, avariciosos i fanàtics com per a fer-se/fer-nos l’harakiri? Els governs es deixaran dur per eixe camí?  Despertaran els pobles? Els joves seran capaços de fer la revolució verda i solidària? Els ecologistes aconseguirem eixir de la marginalitat i convertir-nos en un moviment majoritari? Sobreviurem?

5 Recordeu el mar d’Aral, que els soviètics assecaren i reduïren un 90%? I la catàstrofe de Txernòbil? I Maiak?

6 Darrer informe de l’IPCC, 9-8-2021.

7 Resulta fàcil si es controlen els mitjans de comunicació, per això els nazis alemanys i els feixistes italians aconseguiren majories en les eleccions i pujaren al poder, amb el recolzament del gran capital i dels partits de dretes. Chomsky ho explica molt bé en les 10 estratègies de manipulació mediàtica.

8 En plena emergència climàtica estan promocionant el turisme espacial. L’egoisme i l’estupidesa dels super-rics sembla no tindre límit, com va dir Einstein. Si un avió genera 20 vegades més gasos hivernacle que el tren normal, per km i viatger, imagineu quantíssimes vegades més generarà un coet espacial… Si això es generalitza, seria terrible.

9  El mundo debe reducir las emisiones un 7’6% anual en esta dècada para lograr el objetivo de 1’5ºC, PNUMA.

10 Decàleg pel Clima.

11 ¿Qué hacía un científico de Exxon en una conferencia climática en 1979?, www.eldiario.es

12 El govern espanyol acaba d’aprovar la Ley del Clima i només s’atrevix a plantejar reduccions d’emissions del 23% per al 2030, quan l’ONU i la CE demanen reduccions del 55%. I damunt no és gens creïble perquè continuen finançant companyies d’aviació, automobilístiques, constructores, bancs, … i volen ampliar aeroports, ports, carreteres, ponts, etc.

13 Diuen que alguns magnats volen fugir a ciutats de la Lluna o Mart, o espacials, però açò encara és inviable i no tenen temps de fer-les, a més seria com els refugis antinuclears a la Terra, una condemna a presó perpetua res envejable. I quina pena dóna vore que hi ha mitjans de sobra per a resoldre tots els problemes, per exemple invertint els pressupostos militars en desenvolupar l’economia verda i solidària acabaríem amb l’atur i els problemes ecològics en pocs anys, menys d’aquesta dècada, però els que s’enriquixen amb les armes i la vella economia no volen fer-ho, ni sabent que anem al desastre col·lectiu…

14 Carta oberta als joves.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top