Tens 0 productes a la teua cistella
Nascut a Xàtiva el 1960, fill de llauradors, Pep Gimeno no va començar com una estrella mediàtica, sinó com un jove curiós que, amb una gravadora a la mà, recorria les cases i els camps de la Comarca de Xàtiva i “redors” buscant les últimes persones que recordaven les cançons de sempre. Mentre el món s’accelerava cap a la globalització, ell va tindre la lucidesa de veure que allò que els iaios i les iaies cantaven era un tresor a punt de desaparéixer. Allò que va començar com una afició personal es va convertir en un arxiu sonor impagable de la memòria col·lectiva del poble valencià.
La seua contribució a la llengua comuna dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, al nostre valencià, és, potser, la més subtil i la més profunda. No ha fet discursos polítics, sinó que ha posat el valencià al centre de l’escenari amb una naturalitat absoluta. Quan canta “La Malaguenya de Barxeta” o qualsevol altra peça del cançoner tradicional, ho fa en la llengua del poble, la que ell va aprendre de la seua iaia Otília. Aquesta normalitat és la seua millor eina de normalització: ha aconseguit que milers de joves, en festivals i en concerts en espais faraònics, canten en valencià sense complexos, connectant amb un patrimoni que creien antic. La seua tasca ha estat reconeguda arreu del nostre bell i vell país, ben lluny de sa casa a l’ombra de Sant Domènec i Sant Agustí.
Xàtiva, el cor i el motiu
Pep Gimeno “Botifarra” és inseparable de Xàtiva. No és només el seu lloc de naixement; és el seu paisatge, la seua gent i la seua font d’inspiració. Ell és el millor ambaixador que la ciutat pot tindre. Quan canta, projecta Xàtiva arreu de les nacions de llengua compartida, però sense perdre mai l’arrel. Ha estat pregoner de festes com el Corpus Christi i, fins i tot, quan ha estat objecte de crítiques polítiques per part de l’extrema dreta local, la ciutadania s’ha abocat en la seua defensa, entenent que atacar a “Botifarra” és atacar la dignitat cultural del poble. Ell mateix, des de la seua humilitat, ha defensat causes justes com l’escola pública i els drets del personal docent, demostrant que la cultura tradicional no està renyida amb el compromís social.
Un llegat que perdura
El que fa gran a “Botifarra” és que ha sabut fer el salt generacional. No ha deixat la tradició en un museu, sinó que l’ha posada a l’escenari amb una sonoritat contemporània, col·laborant amb artistes de pop, rock i folk actuals. Ha passat de ser un empleat municipal de la brigada de l’Ajuntament de Xàtiva a rebre la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. Poca broma! Però, per damunt de tot, el seu èxit es mesura en l’emoció de la gent: en veure com una àvia i el seu net canten plegats les mateixes cançons que ell va rescatar de l’oblit.
Pep Gimeno “Botifarra” no és només un cantador; és la memòria viva d’un poble que va decidir no callar. La seua tasca és un acte de generositat immens: ens ha tornat la veu dels nostres avantpassats perquè nosaltres, hui, puguem seguir cantant-la.
Per tot això i més, des de l’Associació Amics de la Costera-Institut d’Estudis Comarcals volem reivindicar el nom de Pep Gimeno “Botifarra” perquè el seu llegat és allò que defensem i que està en el nostre ADN com a Associació des dels nostres orígens, ara fa quasi cinquanta anys, quan el poble valencià despertava de la seua travessia pel desert cultural del franquisme.
