Tens 0 productes a la teua cistella
Després de la mort del Caudillo de España, Joan Carles I va ser proclamat Rei a les corts espanyoles dos dies després de la mort del dictador. La família reial va assistir a una cerimònia religiosa a l’església de Sant Jeroni el Reial de Madrid el 27 de novembre de 1975.
Abans, en assabentar-se de la defunció del Caudillo, el mateix cardenal Tarancón digué:
“Nos hemos reunido para rezar. No debéis esperar de mis palabras ni un juicio histórico ni tampoco un elogio fúnebre. La Iglesia es madre y su función es amar (…) Creo que nadie dudará en reconocer conmigo la absoluta entrega, la obsesión diría, incluso, con la que Francisco Franco se entregó a trabajar por España, por el engrandecimiento espiritual y material de nuestro país, con olvido incluso de su propia vida (…) Yo estoy seguro de que Dios perdonará sus fallos, premiará sus aciertos y reconocerá su esfuerzo (…) Todos somos responsables de que España viva en paz, de que todos los españoles gocen de la libertad y los medios suficientes para desarrollar su propia personalidad y para mantener su dignidad de hombres y cristianos. El respeto, el diálogo, la aceptación de las diferencias lícitas debe sustituir a la lucha; la convivencia debe borrar los exclusivismos. Es hora de que todos los españoles cumplamos con nuestro deber de servicio a la comunidad”
Fa ara cinquanta anys, durant la cerimònia celebrada als Jeronis de Madrid, Mons. Tarancón es dirigí al rei Joan Carles I i li va dir: “Pido para Vós acierto y discreción para abrir caminos del futuro de la Patria para que, de acuerdo con la naturaleza humana y la voluntad de Dios, las estructuras jurídico-políticas ofrezcan a todos los ciudadanos la posibilidad de participar libre y activamente en la vida del país, en las medidas concretas de gobierno que nos conduzcan, a través de un proceso de madurez creciente, hacia una Patria plenamente justa en lo social y equilibrada en lo económico (…) Majestad, debéis ser el Rey de todos los españoles”
Més endavant, en redactar les seues memòries, el nostre Vicent Enrique i Tarancón, nat a Borriana (Castelló) el 14 de maig de 1907 i ordenat sacerdot l’1 de novembre de 1929, va ser consagrat bisbe l’any 1945 i enviat com a tal a Solsona (1945-1964), després fou enviat com a arquebisbe d’Oviedo (1964-1969), més tard va ser nomenat arquebisbe de Toledo (1969 – 1971) i des del 3 de desembre de 1971 fins al 12 d’abril de 1983 exercí com a segon arquebisbe de Madrid-Alcalà.
El papa Pau VI el nomenar cardenal l’any 1969, i a més, també exercí com a president de la Conferència Episcopal Espanyola des de 1971 fins al 1981. En complir els setanta-cinc anys, Don Vicent, com tots els seus amics li déiem, li va comunicar la notícia al Papa Joan Pau II, el qual acceptà la seua renúncia.
L’homilia que Tarancón va pronunciar als Jeronis de Madrid el 27 de novembre de 1975 va marcar un abans i un després en les relacions entre la jerarquia eclesiàstica espanyola i les autoritats civils del país. Hi havia alguns bisbes que enyoraven el règim franquista i no volien que Espanya fora una democràcia.
Però la majoria dels bisbes i del poble cristià sí eren partidaris de portar endavant els canvis necessaris a fi que l’Església espanyola contribuïra eficaçment a la modernització del país, que esdevindria una monarquia parlamentària en un règim democràtic.
Recordem el 6 de desembre de 1978 amb l’aprovació de la Constitució espanyola, encara vigent avui dia.
Quan D. Vicent Enrique va ser informat que el Papa Joan Pau II havia acceptat la seua renúncia per raons d’edat, es va retirar a la Vila-reial (Castelló). El 28 de novembre de 1994 lliurà la seua ànima al Creador, als 87 anys.
El nostre admirat cardenal treballà molt per tractar de deslligar l’Església de la dictadura franquista, perquè pensava que l’Església havia hagut de pagar un preu moral molt elevat per haver donat suport al règim de Franco.
En qualsevol cas, l’homilia pronunciada per Tarancón als Jeronis ara fa cinquanta anys va significar un pas endavant importantíssim per a l’Església i per al conjunt de la societat espanyola.
(Cfr. Jesús Infiesta: “Tarancón, el cardenal de la reconciliación” Ed. San Pablo, any 1995)>
