L’hora de la veritat per a Mazón

Després de les darreres eleccions autonòmiques, la situació política que van provocar era, amb tota seguretat, de les pitjors que es podien donar després de huit anys de Govern del Botànic. Si ja el PP valencià havia demostrat sobradament les seues capacitats cap a la llengua, la cultura, les privatitzacions, l’urbanisme…, després de les eleccions havien de pactar amb la dreta extrema i això implicava que el PP es quedaria curt en les seues postures habituals i Vox l’arrossegaria cap a la barbàrie. No s’ha d’oblidar que el mateix Feijóo va refregar a la cara de Mazón haver tancat amb tanta rapidesa «el Pacte de la Servilleta» amb els senyors de Vox, la qual cosa li va fer perdre vots en les eleccions generals, convocades posteriorment.

Hui en dia, les Corts Valencianes estan formades per 40 diputats i diputades del PP, 31 del PSPV, 11 de Compromís i 13 de Vox. I ara, el senyor que ordena i mana a Vox ha dit que fins ací ha arribat el pacte de govern. El senyor Mazón ha actuat ràpidament: i ara, què?

Es pot pensar que el senyor Mazón, en l’any que ha passat de Molt Honorable, ha aprés alguna cosa i, també, ha vist a quins extrems l’han portat els seus socis de govern: van derogar la Llei de Memòria Democràtica i van aprovar una Llei de Concòrdia. I ara, què farà per poder governar la Generalitat Valenciana? Quaranta diputats no en són prou per a aprovar les lleis. Continuarà buscant els vots de Vox per poder continuar en el càrrec? De moment, sembla que l’avançament de les eleccions autonòmiques –que les podria convocar– està lluny del panorama possible. I, per tant, com s’ho farà el PP?

Coneguda és la dinàmica general de tensió angoixant que ens fan viure els grans partits polítics. Ara val tot per a destruir l’adversari. ¿El panorama polític que es queda a casa nostra podria provocar un acostament entre PP, PSPV i Compromís? Si busca a Vox, el preu serà, com sempre, molt elevat; o pot intentar negociar acords puntuals amb la resta de diputats i diputades. Això no passarà mai? Sí, però la situació és la que és i amb els diputats i diputades del PP no dona per a governar.

Des d’una visió de País Valencià, ara com ara, el senyor propietari de Vox a Madrid ha fet una gran tasca per a, com a mínim, fer fora de la Generalitat la irracionalitat més radical i la persecució malaltissa del valencià, posem per cas. No és la solució als problemes, però el fet que el Sr. Barrera ja no siga conseller és una passa important. Cal no oblidar que, en aquests moments, la segona autoritat i presidenta de les Corts és Llanos Massó, de Vox. Dimitirà ella?, perquè si vol continuar en el càrrec ningú no la pot cessar.

Serà el senyor Mazón capaç de tindre algunes iniciatives diferents? Haurà aprés alguna cosa en aquest any llarg que porta de MH? Sabrà ja que amb una postura de prepotència, allunyada del diàleg i dels acords, de les negociacions, els números no li ixen? Li diran des de Madrid que tinga una miqueta de mà esquerra?

Revista número 504. Juliol 2024.