La revista degana en valencià

L’horta i alguna cosa més

12/07/2021

Al principi dels noranta, l’Horta sofrí una de les agressions més salvatges dels darrers temps, ja que l’Ajuntament de València, amb la majoria absoluta del Partit Popular i Unió Valenciana, donà llum verda, més aviat negra diria jo, a un pla urbanístic que implicava la conversió en zona urbanitzable la major part de l’Horta de Campanar del Cap i Casal; la part afectada era coneguda com el Pouet de Campanar i a més a més de terrenys de cultiu hi havia una seria d’Alqueries, sistemes de reg i altres elements valuosos des del punt de mira etnogràfic. L’oposició municipal no va poder fer gran cosa, el moviment “Salvem el Pouet” va organitzar moltes protestes i mogudes, eren, però, moments d’hegemonia de la il·lusió conservadora i de l’expansió del ciment amb el negoci immobiliari, també cal dir que alguns propietaris dels camps veïns del barri férem negoci. El projecte lliurava algunes poques Alqueries i el Pouet es traslladava on es troba hui enmig dels nous blocs d’habitatges.

Aquesta història tan lamentable feia evident que amb la marxa que es portava calia fer quelcom, perquè el model depredador es reproduïa a tot arreu. La primera reacció institucional es produiria l’any 2000 amb el Dictamen el Consell Valencià de Cultura, emés a petició d’un col·lectiu de professors i investigadors. Aquest dictamen instava a què es legislés una norma que protegira íntegrament tota l’Horta assegurant-ne la seus conservació. Igualment es va anar generant un moviment que presentà una proposta d’iniciativa popular a les Corts, la qual no aconseguí reeixir, malgrat que més tard, en algunes reformes legislatives ja es va prevere un Pla Especial per l’Horta.

Hui les coses estan canviant; aquests dies hem sabut que l’Associació de Veïns de Campanar està intentant recuperar per a ús públic alguns dels solars encara no construïts en la zona del Pouet i de les alqueries que resten tancades. He llegit que es vol fer alguna cosa dirigida a les noves generacions, i alguna exposició mostrant el que va passar, per tal generar estima pel patrimoni cultural que representa el que hi resta. Per part del Govern de la Generalitat, en una línia semblant, s’ha anunciat que s’està preparant un catàleg d’elements patrimonials de l’Horta que van a ser especialment protegits, que inclouria: alqueries, sistemes hidràulics, barraques, cases, etcètera. Doncs això està molt bé, igualment observem un avanç de consciència social sobre la rellevància del patrimoni cultural en general, com hem vist amb ocasió de la pandèmia, puix amb la limitació de viatjar fora, molts ciutadans han redescobert allò que tenim a casa nostra, com són els pobles de l’interior o a les grans ciutats del país.
Restaria desitjar que l’Horta es salve de veritat, que nous llauradors s’incorporen donant-li vida, i que la ciutadania visite i respecte les condicions d’aquest espai protegit jurídicament. També caldria que els nostres pobles, amb els seus conjunts històrics es revitalitzen i no devinguen sols parcs temàtics dirigits al turisme de la foto. Es tractaria de tindre “trellat” com diem per ací. Els nostres governs, incloent-hi els municipals òbviament, devien orientar i afavorir aquestes recuperacions amb criteris basats en el respecte i el coneixement, en l’estima en suma.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top