L’Horta Sud tirarà endavant

La jornada del 29 d’octubre de 2024 marcarà la vida i la història de moltes generacions, la de milers de persones que vàrem patir la dana més destructiva que ha impactat sobre la nostra comarca, considerada ja una de les majors catàstrofes d’Europa. Prop de 230 víctimes mortals, milers de cases i negocis destruïts i centenars d’infraestructures públiques arrasades són una part del balanç d’aquell dimarts negre. I quan està a punt d’acomplir-se un any d’aquella tragèdia de dimensions gegants, cal reflexionar sobre certs aspectes per a encarar el futur.

Quan faig la mirada enrere, em recorde a mi mateix aquella vesprada a Sedaví, aplicant mesures contra el fort vent que patíem: tallar arbres o tancar parcs. De sobte, va vindre l’aigua i, a partir d’aquell moment, el caos. Varen ser moltes setmanes sense a penes dormir. Planificàvem de dia i tréiem al carrer de nit la maquinària pesant, per tal de ser més eficients. I tot això de forma paral·lela als serveis que haguérem d’habilitar, com el punt de repartiment d’aliments i material. Finalment, llevàrem el fang i, l’endemà, mamprenguérem el següent pas.

Eixe procés o semblant és el que es va donar en tots els pobles de l’Horta Sud. Alcaldesses i alcaldes hem treballat sense descans per a dur els municipis endavant, en alguns casos amb importants conseqüències per a la salut. I ara continuem treballant en un altre repte, tal vegada major: la reconstrucció.

La dana i la gestió dels primers moments de l’emergència varen evidenciar que és imprescindible millorar molt els protocols de presa de decisions i alerta que aplica la Generalitat Valenciana per tal de protegir la vida de la població, en primera instància, i els seus béns, en la mesura del possible. I també urgeix establir un millor sistema de coordinació posterior que permeta gestionar el desastre i organitzar els mitjans per a fer-hi front a totes les administracions públiques implicades.

Cal assenyalar que aquest episodi que vàrem patir, de forma especialment greu a l’Horta Sud, no és un fet aïllat sinó que pot tornar a ocórrer. En l’última dècada s’han produït grans inundacions en diversos països, que portaren la Unió Europea a establir el 15 de juliol com el Dia Europeu de les Víctimes del Canvi Climàtic. Perquè la dana que ha alterat l’itinerari de les nostres vides és una conseqüència de l’emergència climàtica que pateix el planeta. Per tant, una altra lliçó clara per a nosaltres és que cal erradicar de les institucions i de la societat el negacionisme, una postura que ens posa en perill i que mata.

Fer front a les situacions que l’emergència climàtica que portarà (no sols inundacions, sinó també onades de calor o incendis, com hem patit aquest estiu) implica aliar-se amb la ciència. En la Mancomunitat de l’Horta Sud hem tractat des del primer dia d’establir tota mena d’acords en eixe sentit, majoritàriament de la mà de la Universitat i de les organitzacions d’especialistes.

Per posar-ne alguns exemples, actualment estem culminant un programa de formació en prevenció de catàstrofes, impulsat per un sòlid grup d’empreses europees, en el qual participen un centenar de treballadores i treballadors municipals dels diferents ajuntaments. També formem part d’una aliança europea de governs intermedis i empreses tecnològiques que ha presentat un projecte a la Iniciativa Horizon per tal d’obtindre finançament per a experiències pilot d’alerta primerenca.

La salut mental

La catàstrofe ha provocat una ferida emocional immensa a l’Horta Sud. En primer lloc, a les famílies de les víctimes mortals, a les quals cal cuidar, respectar, donar suport i donar prioritat en moltes decisions. Però també a moltes altres persones que aquell 29 d’octubre varen viure situacions de dramatisme extrem i estigueren a punt de perdre la vida. L’afecció en la nostra salut mental és important, i és urgent que la Conselleria de Sanitat implante un pla per a reforçar l’atenció des dels centres públics.

En aquesta matèria, com a alcalde i com a president de la Mancomunitat, estic especialment preocupat per les xiquetes i xiquets, així com pels adolescents. En la institució comarcal treballem des de fa mesos en un estudi amb Save the Children i la Universitat de València per a analitzar l’impacte de la dana en eixos sectors i confiem que les conclusions, que farem públiques i traslladarem a les autoritats competents, no queden en un calaix sinó que siguen la base per a elaborar i executar plans d’actuació.

També és prioritari que la Conselleria d’Educació faça una planificació clara i transparent de la construcció de noves escoles, on estudien justament xiquetes i xiquets, atés que algunes han quedat en tan mal estat que han hagut de ser enderrocades. La situació de l’alumnat que ha començat el curs en barracons no ha d’allargar-se anys i anys. Anunciar un calendari d’inversions rebaixaria la inquietud de moltes famílies.

Rescatar empreses i llocs de treball

L’Horta Sud era una comarca amb un moviment econòmic de referència i amb significació en el PIB de l’Estat espanyol, amb prop de 12.000 empreses ubicades als nostres polígons i altres tants negocis de ciutat entre xicotets comerços, hostaleria i serveis. Es calcula que la meitat han resultat amb afecció important i també necessiten un impuls per a reactivar-se o reconvertir-se. Eixa és una altra de les meues preocupacions.

Des del Pacte per l’Ocupació de l’Horta Sud, en què participen sindicats, patronal i administracions, llançàrem fa mesos una operació per a rescatar negocis a gran escala, a la qual se sumaren, de forma gratuïta i altruista, quatre universitats valencianes: la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, Florida Universitària i la Universitat Catòlica. Mig centenar d’empreses s’ha acollit ja a aquest servei, gràcies al qual podran tindre plans de viabilitat i estratègies per a tirar endavant. L’objectiu final és que les seues instal·lacions es queden a l’Horta Sud i que es mantinguen els llocs de treball.

Les grans inversions

Els ajuntaments de l’Horta Sud tenim ara per davant anys per a reconstruir poliesportius, auditoris, cases de cultura, escoles de persones adultes i altres infraestructures municipals destruïdes. Els consistoris ja tenim ingressats del Govern d’Espanya més de 900 milions d’euros per a inversions, polítiques joves, contractació de persones que desenvolupen treballs derivats de la dana o reforç dels Serveis Socials, entre altres. Eixos diners garanteixen que l’Horta Sud tirarà endavant i que recuperarem els serveis públics, per la qual cosa no tindrem una comarca de dues o tres velocitats.

Per la seua banda, les famílies de l’Horta Sud han presentat prop de 150.000 reclamacions de danys per la dana i, des de l’inici de la crisi fins al juliol, han rebut 2.300 milions d’euros del Consorci de Compensació d’Assegurances, la qual cosa representa haver pagat més del 80 %.

Tot eixe volum econòmic es transformarà en els pròxims anys en obres i en llocs de treball, tant directes com indirectes, per la qual cosa cal orientar la formació reglada i no reglada a eixes professions que seran tan necessàries.

Preservar la memòria

L’aigua i el fang destruïren milers de cases i, amb elles, la memòria de moltes famílies en forma de mobles, objectes i records. Per això són tan importants iniciatives com la impulsada per la Universitat de València amb el projecte «Salvem les fotos», el laboratori central de la qual es troba al Museu de l’Horta Sud. Des de fa 10 mesos, professionals i voluntariat treballen diàriament eixugant, netejant i consolidant imatges perquè les famílies puguen recuperar eixos fragments de la seua vida captats en una instantània, que són la nostra història individual però també col·lectiva.

Perquè el voluntariat que ha rebut l’Horta Sud no sols és aquell que massivament va arribar els primers dies. Aquelles tasques eren necessàries i mai oblidarem el suport que va significar tindre tanta joventut als nostres carrers. Però hi ha un altre voluntariat que ha perdurat en projectes, com és el cas de Jose, fotògraf que ha posat tot el seu saber en el laboratori del Museu de l’Horta Sud; o el d’Ángeles, que acudeix cada dia al laboratori del Castell d’Alaquàs, i també tot l’alumnat i professorat de tantes universitats espanyoles i europees que ha passat l’estiu a l’Horta Sud rescatant fotos. Gràcies pel vostre temps i dedicació, que mai podem reconéixer com mereixeu.

El gran pacte

Per acabar, tota aquesta reconstrucció i tot l’impuls que, amb les diferents iniciatives, hem de donar als negocis, requereix una garantia superior: els plans d’intervenció en els barrancs que travessen la nostra comarca. En aquest terreny, és absolutament necessari arribar a un pacte de totes i tots, des de la comunitat científica fins al moviment social, passant per les associacions de víctimes, els partits polítics i les administracions públiques. No podem tornar a fer partidisme dels plans de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en els barrancs de Poio o la Saleta, ni tampoc ignorar els informes d’aquest organisme en la futura planificació urbanística. Estan en joc les vides de les persones.