Tens 0 productes a la teua cistella
Les arts escèniques valencianes no s’han caracteritzat mai per la seua estabilitat i continuïtat, A hores d’ara, passen per un dels moments de més incertesa i possibilitats de futur. D’una banda, les noves autoritats acudeixen a les mostres i als festivals volent donar una idea de confiança i continuïtat; d’altra, certes declaracions dels responsables autonòmics de Cultura, el repartiment de les subvencions, la recuperació dels bous com a cultura i les actuacions de regidors de pobles com Borriana o Xirivella (entre altres) fan pensar en el pitjor.
Així, en aquest context, que una companyia valenciana estiga a punt de fer 50 anys, amb una salut immillorable i que a més a més reba el Premi d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2023 que concedeix anualment el Ministeri de Cultura i Esport, a través de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM), és una notícia fenomenal i esperançadora per a les arts escèniques valencianes.
L’Horta Teatre, la companyia de Castellar, farà 50 anys en 2024, i ho celebra realitzant un vídeo-document amb la participació de moltíssims professionals del sector amb xarrades entre amics i amigues, com tota la professió sent sempre a l’Horta Teatre, una companyia nostra, amiga, però amb una clara aposta per la defensa del teatre valencià. Però també amb l’estrena de L’últim ball de Carles Alberola i amb una de les parelles que dalt de l’escenari més han brillat tant a l’Horta com a Albena, i en general en el teatre valencià: Alfred Picó i Carles Alberola. Tant el text com la interpretació són, simplement, excel·lents. L’últim ball és una reflexió sobre les coses que de veritat importen en la vida; tot i que actualment està de temporada a la ciutat de València, després farà una gira per la majoria d’escenaris del País Valencià.
L’Horta Teatre és un exemple de trajectòria i d’estima per les arts escèniques: va nàixer fa 50 anys fruit del moviment veïnal, però en poc de temps passà a la professionalització, a la construcció d’una sala pròpia al seu barri de Castellar i a compaginar companyia i sala.
Com a companyia ha respectat sempre unes línies clares en els seus espectacles: aposta pels autors i autores valencians, pel valencià, però també per la innovació, l’atreviment i el futur. Des de fa anys conjuga el teatre per a adults amb el familiar i fins i tot per als més menuts, i això li ha valgut el premi del Ministeri. Com a sala, a banda de programar els espectacles propis, aposta igualment per les companyies valencianes i destaca una gran campanya de teatre escolar.
Des de la seua professionalització, Alfred Picó dirigeix la sala i la companyia i ha aconseguit xifres espectaculars: més de 45 espectacles, més de 3.000 representacions i nombrosos premis. Tant per la companyia com per la sala han passat els noms més importants del teatre valencià; fins i tot, l’Horta ha estat el bressol de moltes figures de les arts escèniques: Carles Alberola, Josep Manel Cassany, Roberto García, Alfred Picó, Juan Pablo Mendiola i tantes més… Però, segurament, el triomf més gran de l’Horta és l’estima, ser considerat com el nostre teatre, el teatre de totes, professionals i també públic.
Des d’ací, la nostra enhorabona a Alfred Picó i a tot l’equip de l’Horta, i esperem que el seu èxit siga premonitori i extensible al teatre valencià.
I recorda que la Cultura és segura, i cura!
Revista 496. Novembre 2023.
