L’illa on dorm el mag Merlí

15/10/2019

No recorde el detall de la llegenda, però diu que el mag Merlí dorm, des de fa segles, en un palau de vidre submarí. Alguns habitants de la península de Llŷn, a l’extrem oest de Gal·les, asseguren que aquell palau es troba submergit davall de l’illa (ynys) d’Enlli (en anglés, Bardsey). Inclús hi ha qui especula amb la idea que, en realitat, es tracta de la famosa illa d’Avalon (la Ynys Afallon de la llegenda artúrica). Si això fora veritat, en l’illot hauria d’haver-hi alguna pomera (afal és ‘poma’, en gal·lés), però l’estiu passat no en vaig trobar cap ni una quan el vaig ataüllar des de la vora d’aquella península.

En canvi, sí que vaig constatar la singular espiritualitat d’aquell espai. Fins i tot a hores d’ara resulta una miqueta complicat arribar-hi. Les carreteres, que en Gal·les no es caracteritzen per ser amples, s’estreteixen de manera inconcebible en apropar-te a la minúscula població d’Uwchmynydd. A partir d’aquell punt, un pista asfaltada d’un sol carril condueix fins a la costa. En la zona, a pesar d’uns quants càmpings, no hi ha massa turisme i el lloc és més aviat solitari. Les ovelles, alienes a tot, pasturen ací i allà, com si foren les úniques habitants d’aquells penya-segats exposats al vent de la mar d’Irlanda. Un vent que devia atemorir els pelegrins que viatjaven amb barca fins al santuari d’Enlli després de creuar el nord del país: l’illa era el punt culminant d’un recorregut pels llocs sagrats dels primers cristians gal·lesos, des del temps del misteriós sant Cadfan al segle VI.

Segons diuen, a més a més, Enlli va servir com a recer davant de les invasions saxones. Siga com siga, en pocs llocs d’Europa batega amb tanta força la cultura cèltica com en aquest punt de Gal·les. De les llengües cèltiques vives, el gaèlic irlandés i l’escocés es troben en una situació límit (malgrat l’oficialitat del primer), seguits de prop pel bretó. Per contra, el gal·lés sobreviu amb un cert vigor: relativament promogut per les institucions pròpies i alguns mitjans de comunicació, és una llengua molt visible en la retolació de la capital, Cardiff (Caerdydd), tot i que no és fàcil sentir-la parlar. Però a mesura que puges cap al nord per la peculiar carretera A470, en especial quan arribes a l’àmplia regió de Gwynedd, t’adones que és molta la gent que fa bona part de la seua vida en gal·lés. I més encara a la península de Llŷn.

Però aquella vesprada de cel ras, amb les muntanyes d’Snowdonia al fons i la mar immensa davant –interrompuda tan sols per la màgica illa d’Ellin– no pensava tant en això com en la bellesa d’aquell tros de món, mantinguda gràcies a un cert oblit. I em preguntava si molts dels seus habitants no s’estimarien més adormir-se en un palau de vidre, abans de ser descoberts.

Article publicat al número de setembre 451