Lima-Arequipa

Arequipa, divendres 30 de juny de 2006.

Lima és una ciutat trista, sempre coberta per un núvol d’humitat i contaminació. De l’aeroport de Callao al lloc on ens hostatgem, a Miraflores, que és un balcó al Pacífic, un oasi de relatiu luxe residencial, el cotxe travessa infinits barris de misèria i desolació. Un trànsit feréstec de taxis grocs i autobusos atrotinats de totes grandàries manté la ciutat en moviment vertiginós pautat per la música de clàxons insomnes. L’heroi peruà de manual escolar és Miguel Grau, a qui és dedicada la principal avinguda. Pense en la coincidència antroponímica amb el nostre Miquel Grau i les semblances s’acaben ací. La gent es mou amunt i avall, silenciosa, entaforada en fumejants vehicles, cap a alguna de les destinacions d’aquesta metròpoli de set milions llargs d’habitants. Les successives allaus migratòries, produïdes pel miratge del progrés, hi han bastit un malson de pobresa i inseguretat. El silenci i la tristesa insondable d’aquesta gent són les manifestacions més evidents del seu desarrelament: molt pitjor el remei que la malatia.

Arequipa creix també caòticament cap a les faldes del Mismi, el volcà de 5.800 metres. Comparada amb la capital, és ciutat lluminosa, i no només pel cel límpid d’hivern tot just estrenat. Els espanyols van voler batejar-la Villahermosa, però finalment s’imposà el nom quítxua, que vol dir “quedem-nos ací”. És coneguda també com “la ciutat blanca” pel color de la pedra volcànica de les seues cases. Arequipa és una joia per al caminant, amb les antigues cases colonials del centre convertides en tota mena d’establiments. A unes sis hores de viatge des d’ací, travessant l’altiplà andí (pampa) que s’estén a 4.000 metres sobre el nivell del mar, arribem a la vall del riu Colca. La immensitat d’aquesta serralada, el vol del còndor i la presència alegre de camèlids (llames, vicunyes i alpaques), però sobretot la dignitat, a pesar de les condicions tan dures en què viuen, dels habitants del país, ens llança molt lluny dels fums inhumans de Lima, al territori on resisteixen els fills del sol. Pura energia per continuar el nostre viatge.