Tens 0 productes a la teua cistella
Fa molt poc temps vàrem concloure un projecte d’investigació finançat per Europa, en el qual l’objectiu era explorar maneres innovadores de mesurar l’impacte social de la cultura. Gràcies als importants avanços derivats de les tècniques de la intel·ligència artificial com el machine learning, l’equip d’investigació, liderats pel doctorand Jordi Sanjuán, desenvoluparem una eina que ens permet estimar amb bastant precisió els efectes de l’increment de la dimensió dels Sectors Culturals i Creatius sobre una dotzena variables relacionada amb l’economia, la societat o la política per a cadascuna de les regions europees. Entre elles també el País Valencià.
Els resultats corroboren que per a la majoria de les variables socioeconòmiques considerades l’activitat cultural i creativa té efectes significatius. Cal tindre en compte que els resultats obtinguts no són simples correlacions, sinó que, per les tècniques utilitzades (causal forest) i els models causals que els fonamenten, impliquen causalitat.
Globalment, aquests resultats indiquen que els SCC tenen efectes positius causals clars sobre l’educació, la salut, els ingressos i l’ocupació. I també sobre l’habitatge i el sentit de comunitat, encara que amb menor significació estadística perquè els models no aconsegueixen el màxim exigible en termes de confiabilitat. Per contra, no hi ha evidències clares que els SCC tinguen cap efecte estadísticament significatiu sobre l’accés als serveis, el compromís cívic, la seguretat o la satisfacció amb la vida.
Entre les regions espanyoles, la majoria de les 19 comunitats i ciutats autònomes tenen efectes positius en la major part de les dimensions del benestar. Totes excepte Cantàbria, Catalunya, Astúries i Múrcia, en les quals els SCC provoquen efectes positius en 5 dimensions i negatius en els 6 restants. En l’extrem contrari es troben Andalusia i Extremadura, amb 8 dimensions amb efectes positius (enfront de només 3 amb efectes negatius), i la resta es troben entre 6 i 7. En 15 de les 19 regions, per tant, els efectes positius són predominants, encara que no es produeixen necessàriament en les mateixes dimensions. Per dimensions del benestar, destaquen sobretot els efectes en l’educació, els ingressos i l’ocupació. En aquestes dimensions, els efectes mitjans dels SCC, a més de ser superiors a Espanya respecte al conjunt de l’Europa OCDE, són positius per a totes les regions. En particular, despunten la Comunitat Valenciana en els efectes sobre l’educació, el País Basc en els ingressos i Andalusia en els efectes sobre l’ocupació.
En el cas del País Valencià els efectes més importants serien sobre variables econòmiques, sobre el turisme i sobre l’educació. Així, un increment de l’1% en la proporció de persones treballant en els Sectors Culturals i Creatius -es a dir passar de l’1,9% actual al 2,9%- causarien 1,7 milions més de pernoctacions turístiques, un increment de la productivitat global de l’economia valenciana de 6.700 euros, un increment de la renda per càpita de 511 euros i un increment dels ocupats de més de 60.000 persones. Fins i tot generaria una variació -modesta, però positiva- en els indicadors de satisfacció amb la vida dels valencians i les valencianes. També és cert que a algunes altres variables els efectes serien moderadament negatius com en l’esperança de vida (11 dies menys), o la participació política.
Però els impactes són tan espectaculars i les oportunitats tantes, que, una vegada assabentats, la veritat és que no era el moment més adient per a deixar la gestió de la política cultural a la ultradreta.
