Tens 0 productes a la teua cistella
Totes les persones, i més encara les que ja tenim una certa edat, hem viscut moments molt bons, bons, regulars, roïns i molt roïns. Jo, el dia 29, vaig viure no un problema sinó una situació que, ni en el més horrible dels malsons, em podia imaginar. Perquè el vaig viure en directe, sobre la pell i el cervell que no podia creure’s el que estava veient. I, a més a més, tot acompanyat per una impotència mai no viscuda: no podíem fer res més sinó intentar ajudar les persones i esperar que baixara l’aigua. Ràbia és una paraula que mai no utilitze, però en tenia molta perquè veia com tot el que s’havia aconseguit fer al meu poble era arrossegat per l’aigua i el fang, sense oblidar que van ser moltes persones les que van perdre la vida. Ràbia i impotència. Però hem de continuar per a aconseguir recuperar el poble.
Paiporta ha estat el municipi més afectat per la dana del 29 d’octubre, que desbordà el barranc de Torrent, que portava l’acumulació d’aigua procedent del barranc del Poio i del barranc de l’Horteta, uns 5.000 m³/segon, quan la seua capacitat màxima a Paiporta és d’uns 1.800 m³/s. El terme municipal es podria dir que està partit en diverses zones: a l’oest pel metro, a l’est per la CV-400 i pel mig el barranc. La zona urbana residencial està pràcticament partida en dues parts: el poble i el secà. Els tres polígons industrials estan situats dos a la part est del terme (Polígon de la Pasqualeta i Polígon Alqueria de Mina) i un al nord (Polígon de l’Estació).
Tradicionalment, el barranc és el centre de la població. Al seu voltant estan els nuclis d’habitatges més antics, habitatges tradicionals com en qualsevol poble de l’Horta, i en la majoria viuen en planta baixa. El barranc era i és com la columna vertebral de Paiporta, és com un més del poble i en ell hem fet de tot. I mira per on, ell es va convertir en una arma de destrucció de tot el nucli urbà, de tot el terme. Havíem vist barrancades, havíem vist passar aigua fins a límits perillosos, però mai no havíem ni imaginat, que el nostre barranc poguera provocar la catàstrofe total. Aquesta barrancada ho ha arrasat tot, sense excepció, tot allò que es trobava per sota de 2,5 metres, i en alguns llocs arriba als tres metres; tots els soterranis destinats a aparcaments han estat inundats.
Ara que ja ha passat, hem de traure moltes conclusions: hem d’introduir totes les normatives urbanístiques que siguen necessàries per a salvaguardar la vida de les persones. Haurem d’introduir normes urbanístiques per a millorar l’estanquitat de les plantes dels soterranis, sistemes de drenatge amb bombaments independents i l’ús dels soterranis i semisoterranis haurà de ser exclusivament aparcament de vehicles. La rampa d’accés haurà d’estar sobreelevada per damunt de la rasant de la vorera, les conduccions de sanejament hauran de ser estanques contra les pressions produïdes en cas d’inundació.
Les connexions de servei a la xarxa de clavegueram hauran d’instal·lar sistemes que n’impedisquen el retorn. És necessari introduir normes sobre l’alçada dels forjats, l’estanquitat de portes i finestres fins a una altura determinada.
Els quadres i connexions elèctriques hauran d’instal·lar-se a una altura adequada. Els fonaments, estructures i tancaments d’edificis hauran de calcular-se per a suportar la pressió o subpressió produïda per una alçada d’aigua d’un metre i mig (1,5 m).
També és necessari en el disseny dels habitatges en planta baixa poder accedir a plantes superiors pels corrals o per celoberts, i en edificis els habitatges en planta baixa hauran de tindre porta d’accés al vestíbul a més de la porta al carrer.
En la reconstrucció haurem d’introduir millores a partir de les conclusions del mal que ens ha fet aquesta barrancada històrica. Totes les infraestructures municipals, el treball de més de 50 anys, ha estat afectat, i caldrà tornar a començar. Algunes infraestructures municipals s’hauran d’ubicar en un altre lloc de la població, i quan no siga possible caldrà introduir-hi les modificacions adequades.
Aquest treball previ a la reconstrucció i introducció de noves normes urbanístiques és necessari abordar-lo ja. Queda molta feina de reconstrucció i hem d’aprofitar que el poble que volem siga un poble millor, més segur per a les persones: no podrem perdre de vista que el més important és garantir la seguretat per damunt de tot.
Sé que no està tot el que es pot fer, però cal una reflexió conjunta de totes les administracions perquè es puguen aprovar les normatives que intenten superar la destrucció provocada per aquesta dana. Hem d’aprendre la lliçó perquè mai més tornem a viure una situació com aquesta. Però no només a Paiporta; hem de fer-ho en l’àmbit comarcal, en l’àmbit autonòmic, i és fonamental el paper de coordinació que ha d’assumir la Generalitat. Ara ja sabem què ha passat. Treballem perquè no torne a passar. El canvi climàtic ha vingut per a quedar-se i nosaltres, com a persones i com a institucions, hem d’esforçar-nos més que mai i tindre present que el que no passa en cent anys pot passar en un dia, com va ocórrer el dia 29 d’octubre.
És per això que no és Paiporta qui ha de fer una solució per evitar una nova barrancada. Les solucions a situacions tan dramàtiques com la viscuda sols pot vindre d’unes actuacions integrals que s’han de pensar i fer. I han de ser els tècnics corresponents, i les administracions estatals, autonòmiques i locals, les que han de marcar les prioritats. Al segle XXI, amb les tecnologies actuals, amb la intel·ligència artificial, amb els satèl·lits…, no podem permetre’ns no poder fer front a una barrancada com aquesta. S’han d’adoptar totes les mesures necessàries per evitar-ho i que mai més es perda una vida humana per falta d’aplicació de les tecnologies, per no haver fet les obres necessàries, per no haver estat capaços d’unir intel·ligència, recursos i la voluntat de totes les administracions.
Ara hem de reconstruir Paiporta, però també hem de treballar perquè mai més, siga quan siga, es visca una catàstrofe com aquesta.
Revista Saó Núm 510, pàgs.35-37. Febrer 2010.
