La revista degana en valencià

L’Institut d’Estudis de l’Horta Sud: una tasca cultural i editorial exemplar

Tota història, si es vol «història total», ¿no haurà de començar  per ser «història local»?

Joan Fuster

Fa anys, concretament el 1990, en el segon volum de la col·lecció «Monografies de l’Horta Sud» (L’espai local. Bibliografia de l’Horta Sud. Indagacions i propostes), editat per l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud, Agustí Colomines i jo mateix vam definir l’«espai local» com una forma de coneixement històric que hauria d’englobar la interacció dels individus amb un espai específic (l’«espai humanitzat») i que, al mateix temps, atenguera la representació mental que se’n fa (l’«espai viscut»). Enteníem, doncs, que l’«espai local» és l’àmbit de la recerca més idoni que permet una aproximació, aprofundida i generalitzable, a la realitat del lloc en relació a esferes més àmplies de la vida social i administrativa que ha estat real en cada etapa històrica. Al primer volum de la mateixa col·lecció, del 1988, sobre l’encomanda de l’Orde de l’Hospital de Torrent, de Josep Royo, els editors ja van incloure a la solapa del llibre les intencions d’una col·lecció que havia de ser «un estímul (…) per fer realitat la recerca comarcal». Amb el pas dels anys, vistos els resultats, aquell desig no només s’ha atès amb escreix, sinó que és una realitat ben viva a hores d’ara. Una realitat tangible que ha pres cos gràcies a la faena constant i valuosa que des de l’any 1982 porta endavant l’IDECO de l’Horta Sud…

La col·lecció, doncs, ha esdevingut un referent indefugible si volem aproximar-nos a la història de la comarca més poblada del país amb més de mig milió d’habitants. I no només a la història… L’economia, el món agrari i l’industrial, la geografia, l’arqueologia, l’art, la sociabilitat, l’antropologia, l’ecologia, la botànica, l’educació, el patrimoni material i immaterial, la premsa, etc., hi han trobat el seu lloc en una sèrie modèlica en els seus plantejaments fundacionals i en la qualitat de les obres publicades.

Si a això afegim la revista Annals —que va iniciar el seu camí el 1982 i que, amb major o menor regularitat, enguany arribarà al número 10—, la cartografia de la comarca —amb mapes locals i de tota la contrada— o la darrera iniciativa editorial, una sèrie de volums de biografies (Gent de l’Horta Sud) de personatges rellevants de la comarca al llarg de la història que s’acaba d’iniciar amb el primer lliurament (Paiporta, Picanya i Picassent) i que continuarà amb els restants disset municipis del territori en volums posteriors, o el darrer lliurament de la col·lecció de monografies, el llibre de Wilson Ferrús sobre el grup femení de la Residència d’Estudiants que es va instal·lar en temps de guerra a l’Hort de les Palmes de Picanya, haurem de concloure que l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud és un referent per al coneixement de la comarca que, sumat a algunes iniciatives municipals reeixides i a la tasca de tots els IDECO que s’estenen al llarg del País Valencià, han esdevingut un referent imprescindible per conèixer el passat i el present de tot el territori i de la seua gent.