La revista degana en valencià

L’interés pel valencià

Tenim els valencians interés pel valencià? Amb aquesta pregunta inicia Josep Daniel Climent, professor de l’IES Cid de València i de la Universitat Oberta de Catalunya, el volum L’interés per la llengua dels valencians. Personatges, llibres i fets, que recentment ha publicat la jove editorial Llibres de la Drassana, i que mira de donar resposta a tota una sèrie de preguntes que, al voltant de la llengua, el propi autor començà a fer-se un grapat d’anys enrere. I cal dir que, des de bon principi, s’hi mostra ben esperançat: «Estic fermament convençut que la major part dels valencians […] volem convertir-lo en la llengua de futur dels valencians, perquè és la que reflecteix més clarament la nostra personalitat i la que ens singularitza com a poble». Que és, a la fi i com bé assevera Joan Borja al pròleg, allò realment important: «Ser o no ser com a poble: eixa és la qüestió. I en la vitalitat o la deserció de la llengua hi ha la resposta».

D’aquesta manera, el llibre –que està integrat per una tria de les entrades que, en els últims temps, l’autor ha publicat al blog L’interés per la llengua dels valencians– està dividit en tres parts. A la primera, «Personatges», trobem el retrat de huit «grans homenots, els nostres referents en el camp de la llengua i la cultura»: Lluís Fullana, Josep Ribelles Comín, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Enric Valor, Nicolau Primitiu i Francesc Ferrer Pastor. Noms que haurien de ser coneguts per a la major part de la societat, ja que, com bé afirma Climent, «sense el seu esforç hui res no seria igual per a la situació del nostre idioma».

A continuació hi ha els escrits sobre els «Llibres», entre els quals la Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915), de Fullana; l’estudi sobre la revista cultural i universitària Acció Valenciana (1930-1931), que portà a terme Santi Vallés; l’anàlisi d’Els Cursos de Llengua de Lo Rat Penat (1949-1975), de Santi Cortés (obra que Climent qualifica de «detallada i magnífica»); i La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner, «un llibre que ha resultat decisiu i imprescindible en la nostra història cultural i lingüística».

Finalment, l’apartat «Fets» se centra en esdeveniments tan notables com ara l’Acte d’Afirmació Valencianista de 1914; l’aprovació de les Normes de Castelló de 1932; i l’exposició del Diccionari català-valencià-balear, que tingué lloc a la ciutat de València en desembre de 1951. A més, cal destacar també que el volum es tanca amb un capítol dedicat a les «Dones valencianes ben interessades per la llengua i la literatura: una lluita contra la invisibilitat», que s’ocupa de mestres i escriptores compromeses amb la seua llengua i país, com ara Empar Navarro i Giner, Maria Beneyto, Anna Rebeca Mezquita i Maria Ibars.

És per tot això i per més que L’interés per la llengua dels valencians se’ns presenta com una de les novetats bibliogràfiques més engrescadores del 2018: perquè ens acosta, amb amenitat i des d’una perspectiva valenciana, a un millor coneixement sobre el passat de la nostra llengua.