La revista degana en valencià

Literatura a les comarques de Castello. Collita del 2020

24/02/2021

 

Malgrat les dificultats per què ha passat el món de l’edició, i de la cultura en general, durant tot aquest any 2020 que hem deixat arrere, podem dir que els escriptors de les comarques de Castelló ens han oferit un bon grapat d’obres d’interès remarcable. Farem el repàs d’algunes d’elles.

En narrativa començarem parlant de Tots els camins (Edicions Proa) de Joan F. Mira, una obra que és el segon volum de les seues memòries que comencen quan l’escriptor tenia 14 anys, després de la mort del pare, i acaben el 20 de novembre de 1975, el dia que un rostre en blanc i negre anuncia la mort de Franco. És un llibre en què, segons diu l’autor, va arribar a veure les imatges del seu passat, i hi excel·leix en el domini de la llengua. Vicent Usó ha publicat la novel·la No sabràs el teu nom (Edicions Bromera), que tracta sobre la fosca trama per la qual molts nadons van ser robats a les seues mares en el moment de nàixer, dient-los que havien mort, quan en realitat es donaven en adopció a una altra família a canvi d’una quantitat de diners. La protagonista de la novel·la és Carmeta, una jove d’un poble de l’interior de Castelló que passa per aquesta experiència.

Després d’aquests dos veterans narradors passarem ara a un autor que pràcticament debuta en el camp de la narrativa, Jesús Bernat Agut, amb El camí i la mar i altres contes de paper (Onada Edicions), un viatge al món de la infantesa i la joventut del narrador, situat en un espai concret, la platja d’Almassora, on podem veure l’evolució que ha patit aquest indret des de l’arribada dels primers turistes fins a l’actualitat. Una altra narradora nova és Elena Fora, que debuta en el camp de la novel·la amb Els silencis del carrer de l’Arc (Onada Edicions). La Bela, una dona madura a qui diagnostiquen un càncer, decideix no explicar-ho a ningú i, a la recerca d’un ambient tranquil que li permeta encarar amb serenitat el temps que li queda de vida, viatja al poble on ella i el seu pare passaven les vacances d’estiu, on descobrirà un secret familiar. Jordi Colonques, amb La ciutat aèria (Ed. Edelvives), ens parla del racisme institucional. Un cant a la rebel·lia dels migrants i de les classes més baixes de la societat.

En poesia, Aina Garcia-Carbó ha publicat Crònica de la cadència (Vincle Editorial), poemari que parteix de la reflexió filosòfica suggerida per la lectura d’autors com Hume, Montaigne o Hannah Arendt.

En el camp de l’assaig, en un sentit ampli, hi ha també un grapat de llibres interessants. Antoni Royo amb Pel meu país (Onada Edicions) escriu les seues memòries, on fa la crònica del que ha estat la història del País Valencià des de les comarques del nord. Josep Igual, amb L’eternitat enamorada (Ed. 3I4), escriu un dietari del seu dia a dia en què podem trobar des dʼaforismes a obituaris, passant per la crònica de la cultura catalana, on és a la vegada espectador i protagonista. Pilar Alfonso Escuder, amb De Warhol a @yodominguez (Onada Edicions), ha escrit un llibre per a mirar l’art i voler entendre el món i desitjar que puga transformar la vida. Joan Francesc Mira publica Els papers de l’observador (Editorial Afers) un recull d’articles publicats en la premsa en els quals l’autor ha intentat reflexionar i entendre allò que veu i traure’n alguna solució comprensible. Acabarem amb el nostre company Òscar Pérez Silvestre, que amb Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933) (Publicacions de la Universitat Jaume I) ha escrit una magnífica i documentada biografia d’un mestre important en la història de la pedagogia i el valencianisme.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top