Tens 0 productes a la teua cistella
Amb dotze projectes al Centre Julio González i una xarxa d’aliances que s’estén per diversos continents, la nova programació dirigida per Blanca de la Torre articula la sostenibilitat, la decolonialitat i la relectura del patrimoni com a eixos centrals de la gestió cultural contemporània.Una institució permeable davant els desafiaments globals
L’Institut Valencià d’Art Modern ha presentat la seua fulla de ruta expositiva per a l’any 2027, composta per dotze mostres al Centre Julio González i un nodrit calendari d’itineràncies i col·laboracions amb museus nacionals i internacionals. La proposta institucional es fonamenta en la definició del «Museu Amfibi», un model d’organisme permeable i connectat amb el seu entorn que busca transitar de manera transversal entre disciplines, territoris i comunitats per a abordar les transformacions socials i planetàries contemporànies. En paraules de la seua directora, Blanca de la Torre, la programació aprofundeix en el patrimoni, la sostenibilitat i el territori com a eixos estratègics de la institució.
Aquesta visió es tradueix en un programa que conjumina la reflexió ecològica, la recuperació de la memòria patrimonial i l’obertura cap a noves formes de coneixement. Així, el museu analitzarà les relacions entre l’ésser humà i el seu medi, la recuperació de dones artistes invisibilitzades per la historiografia tradicional, la investigació vinculada al territori valencià i la incorporació d’altres cosmovisions.
La gestió en xarxa i la projecció internacional
Des de la perspectiva de la gestió cultural, l’IVAM es posiciona com un node de cooperació institucional que supera l’aïllament dels espais d’exposició tradicionals. Per a l’exercici de 2027, el museu ha teixit aliances estratègiques amb entitats de referència com el Centre Pompidou de París, el Museum of Latin American Art de Los Angeles, el Museu d’Art Modern de Bogotà i el Musée Régional d’Art Contemporain Occitanie. En l’àmbit estatal, aquesta xarxa de treball compartit es completa amb la col·laboració amb Es Baluard de Palma i el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona.
Aquesta articulació en xarxa permet intercanviar fons, coproduir projectes d’investigació i situar la creació nascuda en el context valencià en un diàleg d’igual a igual amb els grans debats de la museologia global.
Revisió historiogràfica, gènere i relectura de la modernitat
En l’àmbit de la història de l’art, la programació destaca per la seua voluntat de ressituar la trajectòria de dones creadores i revisar moments cabdals de les avantguardes. Un dels fets més rellevants és la recuperació de la figura de l’arquitecta i dissenyadora Lilly Reich, pionera del comissariat d’exposicions la participació de la qual va romandre durant dècades a l’ombra del seu col·laborador Ludwig Mies van der Rohe. Així mateix, el museu acollirà al mes de juny la primera gran retrospectiva a Espanya de l’artista Ursula Biemann, una figura clau en la investigació ecològica a partir dels seus treballs de camp a l’Amazònia i Groenlàndia.
A aquesta línia s’afegeix la valoració de la col·lecció pròpia de l’IVAM, que dedicarà una mostra monogràfica a La Montserrat de Julio González en coincidència amb el 90 aniversari de la participació espanyola en l’Exposició Internacional de París de 1937. Paral·lelament, una exposició sobre la influència de Francisco de Goya en Ignasi Pinazo proposarà noves lectures sobre la gènesi de la modernitat pictòrica valenciana. La secció de revisió del patrimoni es tancarà amb La certitud del vol, un recorregut que connecta la tecnologia militar, l’impuls poètic i la simbologia de la pau a partir de la litografia La colombe de Pablo Picasso.
Decolonialitat, comunitat i sostenibilitat territorial
L’obertura cap a altres epistemologies es materialitza amb la primera exposició d’un artista indígena a Espanya, protagonitzada pel guatemalenc Edgar Calel. La seua proposta acostarà al públic una pràctica artística arrelada en la cultura maia kaqchikel, on l’espiritualitat, el diàleg amb la terra i la creació comunitària formen un tot indissociable. En aquesta mateixa línia de reflexió sobre la llar i la migració s’inscriu la instal·lació immersiva de cases de cartó dissenyada per la parella d’artistes filipins Isabel i Alfredo Aquilizan al costat del Fruitjuice Factory Studio.
Finalment, la sostenibilitat s’aborda des de la pràctica ètica i el diàleg directament vinculat al territori valencià. L’artista alacantina Rosana Antolí presentarà un projecte concebut específicament sobre la marjal, mentre que la creadora coreana Jane Jin Kaisen desenvolupa una investigació sobre l’ecosistema de les illes Columbretes. Aquestes mostres es complementaran amb el treball del duo format per Ingela Ihrman i Josefin Arnell sobre la interdependència entre espècies, la col·lectiva Arquitectures d’emergència al voltant de la idea de refugi i la continuïtat del programa Territoris en trànsit, que en la mostra Entre corrents, tres respiracions reunirà Rosell Meseguer, Anna Estarriola i Laia Ventayol per a explorar el paisatge, les infraestructures i la memòria.
