La revista degana en valencià

Llàstima d’oportunitat perduda pel rei

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va remetre el primer dia de març una carta al govern de l’Estat, amb la intenció que Felip VI demanara disculpes per les “tropelies” comeses durant la conquesta als pobles aborígens d’aleshores. L’objectiu no era cap altre que, el rei de les espanyes i el pontífex màxim, feren un relat de greuges i es demanara perdó per les violacions d’aleshores i que ara es coneixen com a “drets humans”.

Lluny d’assaonar la sol·licitud, el govern presidit per Sánchez no se li ha acudit cap altra solució, que lamentar la publicació de la carta i promoure amb aquesta actitud, l’incendi de les xarxes socials, on posen a caldo el president maia i arriben a qualificar-lo de “desequilibrat”.

Per a la diplomàcia peninsular, “l’arribada fa ara 500 anys dels espanyols a les terres mexicanes, no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies”, però per López Obrador, aquesta “conquesta fou en realitat una invasió i es van cometre moltes arbitrarietats”.

Des de la perspectiva mexicana, l’arribada de l’armada espanyola i els anomenats “conqueridors” va sotmetre els pobles aborígens de tot el “nou continent” i el que pretenen els descendents d’aquestos pobles aleshores subjugats, és que els fills dels conqueridors del segle XV, reconeguen els abusos per tal d’aconseguir així, una mena de reconciliació històrica amb vista a la celebració dels 200 anys de la independència de Mèxic, data que prendrà valor l’any 2021.

Una vegada més, el govern de l’altiplà ha perdut una oportunitat d’or per tendir ponts i la diplomàcia, no fa més que tancar portes i fer propaganda “barata” sobre les bondats d’un Estat, al qual se li veuen els descosits per les relacions internacionals, la justícia, la qualitat democràtica, el tracte als migrants i les relacions amb el conjunt dels pobles i nacionalitats que el componen.

En aquesta ocasió, tant el govern com el cap de l’Estat (no electe) ho tenien clar i és per això que, en cas que ho reconsideren, es proposa un text breu però esclaridor…

“Excel·lentíssim senyor president de Mèxic:

Rebuda la seua atenta carta datada el primer dia del mes març en què, ens suggereix que reconeixem els abusos comesos pels nostres avantpassats en la conquesta de Mèxic, vull manifestar-li que, des de la nostra perspectiva, l’arribada fa ara més de 500 anys a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum del segle XXI.

No obstant això, i en ares  de construir un relat compartit per les dues parts, vull comunicar-li que, si encara ara hi ha persones dins de la gran nació mexicana, que es consideren agraviades per aquells fets que, en la seua opinió van ser produïts amb força i imposicions, no li càpiga el menor dubte que, en nom d’aquells nostres avantpassats i en el nostre propi, demanem el màxim grau de disculpes, sempre en ares de continuar construint els ponts que ara ens agermanen: llengua, gran part de la cultura, maneres d’entendre este món global i més tradicions que menys.

Reba la més cordial salutació”

Doncs sí; un text semblant a aquest es podria haver adreçat al president dels mexicans de hui i es podria haver evitat una tensió innecessària, un clima d’enfrontament que no porta enlloc i una reacció desenfrenada de la ciutadania que sols aporta distanciament dels dos pobles. La política de l’“a por ellos” sols deslliga passions improductives i així s’hi veu en el procedir de l’Estat en relació a les nacionalitats (històriques o no) que el configuren. S’ha de ser bastant més diplomàtic i tenir molta més mà esquerra, majestat.