Llegir la història

‘Llegir la història’ és el resultat d’un procés de reflexió i debat que arrancà fa pràcticament una dècada, quan començàrem a compartir espais, tertúlies i inquietuds a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València en temps d’estudi universitari. D’ençà de llavors, els nostres posicionaments i perspectives han anat madurant i canviant amb l’experiència docent i investigadora i l’aprenentatge i la reflexió col·lectiva generada en encontres, seminaris, congressos i debats didàctics en claustres de diversos centres educatius.

El volum, que isqué al mercat al final de setembre, ha tingut una vida efímera. El llibre ha estat editat per Sembra Llibres, editorial cooperativa i valenciana, que recentment ha estat durament colpejada per la DANA – com tantes altres editorials valencianes- i ha perdut – amb la inundació dels magatzems de la distribuïdora (GEA) a Riba-roja de Túria- prop de 22.000 volums del seu catàleg. Un final d’any molt complicat en el desé aniversari de la cooperativa editorial.  Ara, intentant reconstruir la cooperativa i recuperar la normalitat, el llibre torna a circular, arribar a llibreries i presentar-se i discutir-se a pobles i ciutats del nostre país.

La idea que vehicula aquest volum és senzilla i clara: explorar la possibilitat d’utilitzar la literatura –en el sentit més ampli del terme– com a font històrica per al treball a l’aula i generar una bateria de propostes àmplies i diverses per poder portar a terme la hipòtesi de partida. Així, aquest text pretén construir un espai de reflexió i pràctica docent per trencar aquestes dinàmiques establertes i oferir una proposta alternativa concreta: l’ús de la literatura com a font històrica per a treballar a les aules. L’estudi que enceta l’obra i les vint-i-cinc propostes concretes per a treballar la literatura com a font històrica a secundària i batxillerat s’han treballat amb tres objectius fonamentals.

En primer lloc, contribuir a trencar el mur que separa la literatura de la història i fer-les dialogar en la tasca docent. Una relació complexa, sovint polèmica, que pretenem naturalitzar per generar un espai de sinergia que faça possible la construcció d’una metodologia didàctica diferent, seductora i al servei de la comprensió profunda del passat.

En segon lloc, contribuir a la transformació curricular i aproximar l’alumnat a un passat divers, complex i plural. Una història en procés de construcció continu per defugir explicacions senzilles i relats tancats, que situe les majories socials al centre de la història i convide a una reflexió profunda sobre el llegat historicista que continua dominant hui l’estructuració i l’explicació del passat en l’educació secundària.

I, en tercer lloc, però no menys important, oferir una alternativa didàctica sustentada en el foment de la lectura i la construcció de propostes concretes per al treball diari a l’aula. Nosaltres entenem que la història en la secundària ha d’avançar més vinculada a la comprensió profunda de processos i realitats de la majoria social que no pas a l’enumeració de successos inconnexos de les elits polítiques i econòmiques. I aquest estudi és un vehicle, una ferramenta, per a avançar en aquests objectius.

Així, el volum aborda dues qüestions centrals: pot la literatura ser una eina atractiva per a explicar la història? Pot la història fomentar la lectura de ficció? Aquestes dues preguntes són el motor de Llegir la història, un que naix de les reflexions i inquietuds de vint-i-set investigadores i docents de diferents especialitats madurades amb l’experiència a les aules. El fruit és un viatge apassionant pels episodis clau de la nostra història a partir d’obres literàries fonamentals que els expliquen: de la Grècia clàssica als nostres dies passant per l’edat mitjana, la colonització feudal, el Renaixement, la guerra de Successió, la Revolució Francesa, el totalitarisme, l’holocaust, la Guerra Freda o la dictadura franquista; d’Homer a Vicent Andrés Estellés passant per noms com Victor Hugo, Olympe de Gouges, Paco Roca, Rafael Chirbes, Pepa Guardiola, Primo Levi, Keiji Nakazawa o Didín Puig. Sempre posant el focus en les realitats populars silenciades de la majoria social i carregat de valuoses ferramentes didàctiques per a sembrar amor per la literatura i la història a les aules i als carrers del nostre país.