La llei ha d’alliberar!

Davant els luctuosos fets ocorreguts a Huelva a la eixida cap a Catalunya dels antidisturbis de la Guàrdia Civil, on els individus allí concentrats cridaven ¡A por ellos! simplement per voler ficar una papereta dintre una urna, cal preguntar-se: És aquesta gent reflex del concepte de civilització de la societat que tan orgullosament creuen representar?

Cada persona, com a individu, és un món: la seua llibertat li oferix el dret a tenir un concepte particular i peculiar de la realitat a través dels seus sentits. Som en el coneixement.

Cada cultura, com a col·lectivitat, és un univers: te la capacitat de diferenciar, d’entendre, d’ordenar, de respectar, estimar i conviure, a través de criteris col·lectius avalats per la peculiaritat d’uns sentiments socials expressats en un llenguatge comú, aquesta realitat. Som en la civilització.

Tanmateix, qui té capacitat de transformar les idees, els costums, les consideracions respecte a eixa realitat?

Quan les cultures esdevenen els costums en Llei, l’individu que fa ús de la seua llibertat per significar i demostrar l’absurditat o falsedat d’una certa costum o creença,  haurà d’enfrontar-se, no sols a la intel·lectualitat establerta, sinó també al logos de tota una societat, i si ésta resta dogmatitzada degut a l’abús de les seues veritats, aleshores la sort d’aquest individu és incerta (abans eren empresonats, cremats o executats).

Però, si aquesta societat es diu democràtica, l’individu exposa amb tota llibertat les seues raons, les quals, si en són admeses, s’aprofundix en elles i es conclou amb criteri favorable per part de la societat, aquesta te la possibilitat d’assimilar-les. A la fi, és la comunitat qui te capacitat de pragmatitzar aquesta “individualitat” esdevenint-la “social”, doncs és la societat qui preval a sobre l’individu, car l’individu, per si sol, on pot arribar?

Ara bé, què passa quan el sistema polític (uns quants que governen teòricament representant els pobles esdevinguts estat) promulga lleis en funció dels «seus» interessos polítics, econòmics o socials?

Què passa quan esta llei ignora la seua heterogeneïtat o pertanyença a la diversitat cultural?

Passa que es incompatible amb la democràcia, on cada cultura abraça la seua pròpia llei que vol conviure en normalitat, en comunió, en interculturalitat amb les altres.

Els conceptes de Nació, Cultura, Estat, fins i tot la mateixa Democràcia, tenen interpretacions diferents en funció dels interessos d’una majoria d’estats, i açò és inacceptable, no pot haver-hi dicotomies en qüestions essencials per la llibertat de les persones i l’enteniment de les societats. Però açò va contra el dogma capitalista i globalitzador actual.

En una democràcia com la nostra, pot la Llei admetre que la manifestació de canvi (polític, econòmic, social, etc.) en llibertat de consciència del conjunt d’una societat perjudique a eixa pròpia societat? Aleshores eixa llei és espúria! No correspon!

No és possible separar la Vida de la consciència, ni la consciència de l’ésser humà i la justícia, ni l’ésser humà de la societat, ni la societat de les diverses cultures o pobles, ni els pobles de la llei, perquè són, com la llibertat, parts immanents de la Vida, irreductibles i sobiranes en si mateix.

No sé si tota esta gent que treu el cap per les finestres de les xarxes socials al crit de «A por ellos» voldria «debatre» estes raons… Berlanga, per què t’has mort, home?