La presència de la llengua en l’activitat de la política valenciana a les xarxes socials

Albert Asunción. Periodista

Les eleccions autonòmiques i municipals del darrer 24 de maig significaren no solament la fi de dues dècades d’hegemonia del Partit Popular a les terres valencianes, sinó també la consolidació electoral de Compromís i l’aparició de les noves forces polítiques d’escala estatal (Ciudadanos i Podemos). Un dels indicadors per mesurar el nou panorama polític en clau valenciana és l’ús de la llengua, i dins d’ací, la presència del valencià a les xarxes socials de les distintes opcions polítiques. I és que les xarxes socials, caracteritzades per la seua immediatesa i l’eficàcia en la comunicació, resulten un bon indicador de normalitat lingüística. Dins d’aquestes, el Twitter ha esdevingut en els últims anys un dels camps de batalla de l’esfera pública i tots els polítics –ajudats pels seus col·laboradors de premsa– s’han afanyat a participar d’aquesta xarxa social com un element més de projecció política.

El compte de Twitter del President de la Generalitat Ximo Puig (@ximopuig) resulta un cas paradigmàtic. Puig es presenta en valencià com a President de la Generalitat, secretari general del PSPV i morellà. En la seua activitat, però, és el castellà la llengua amb més presència. Del centenar de tuits del President en les quatre primeres setmanes d’octubre, més del 60 % són en castellà i vora el 35 % en valencià, i també hi ha un parell de tuits en anglés. D’aquesta proporció cal explicar que més del 70 % de l’activitat del Twitter de Ximo Puig són retuits, és a dir, una repetició del que han dit altres persones o entitats per donar-los així més visibilitat, ja siguen mitjans de comunicació, institucions, altres membres del seu partit o persones públiques presents en l’agenda del President. És en aquests retuits que el castellà té més presència, amb més del 70 % de l’activitat enfront de vora el 30 % del valencià. Pel que fa als tuits propis, on Ximo Puig sol expressar opinions més o menys lligades amb l’actualitat política o amb la seua agenda personal o cultural, s’igualen les proporcions, i fins i tot el valencià és majoritari en una proporció d’un 60-40.

D’aquesta activitat al Twitter, una de les coses que es poden advertir és que predomina la normalitat lingüística: no hi ha repeticions del mateix missatge en dues llengües (tan sols passa amb l’anglés), la llengua és normativa i el registre formal. Tot i això, es poden trobar algunes abreviacions característiques de la missatgeria instantània (l’ús de q en lloc de que) per complir la limitació dels 140 caràcters dels tuits.

El cas d’una de les altres figures clau de la política valenciana actual, Mònica Oltra, resulta similar. En la seua activitat a Twitter (@monicaoltra), major que la de Puig durant el mateix període, també predominen els retuits de notícies, fonamentalment sobre la política valenciana, espanyola i internacional per part de mitjans, entitats i també d’altres persones. En aquests retuits predomina el castellà, especialment en els que provenen de mitjans de comunicació, però en els retuits personals sí que predomina el valencià. L’activitat personal de Mònica Oltra és inferior a la de Puig, amb una dotzena de piulades en octubre, algunes d’elles personals i no relacionades amb la seua activitat política, de les quals nou són en valencià.

Respecte de l’altra figura més representativa de Compromís, l’alcalde de València Joan Ribó (@joanribo), la seua activitat a Twitter és exclusivament relacionada amb el quefer de la seua condició d’alcalde i incorpora una novetat respecte dels altres: la proximitat. Si bé la majoria de l’activitat són retuits de notícies (en valencià i castellà), també hi ha espai per a esments a persones o comptes que esmenten l’alcalde, bé siguen preguntes, aportacions de notícies o fins i tot crítiques. En aquest espai s’opta per contestar en la llengua que usa la persona que ha esmentat el compte de l’alcalde.

Si bé entre les principals figures polítiques dels dos partits del Govern valencià no hi ha grans diferències lingüístiques en la seua activitat a les xarxes, això canvia en parlar de l’activitat del compte del partit. L’activitat de Compromís (@compromis) es dispara al centenar de tuits per setmana, fonamentalment dedicats a l’activitat del partit en les diferents institucions polítiques (plenaris de les Corts Valencianes, municipals o altres àmbits públics), retuits de figures polítiques del partit o d’activitat als mitjans de comunicació. D’entre tota aquesta activitat, els tuits en castellà no arriben a la desena, mentre que el valencià n’és la llengua per defecte. Per altra banda, al PSPV-PSOE (@SocialistesVal) en una activitat d’intensitat i contingut similar, la situació és pràcticament oposada, en ser entorn al 85 % de l’activitat en castellà per un 15 % en valencià. L’activitat en valencià continua en els mateixos paràmetres de normalitat, per comentar per exemple una proposta de llei, però s’opta normalment pel castellà, que també té més presència en retuitejar i comentar activitat en clau espanyola. En el cas d’Alacant s’accentua encara més aquesta tendència. El compte de l’alcalde d’Alacant Gabriel Echávarri (@gechavarri), amb una activitat fecunda que dobla tant la del seu homòleg a l’Ajuntament de València com la del President de la Generalitat, la llengua per defecte, tant en l’àmbit institucional com personal, és el castellà i solament es troben tres tuits via retuit en valencià al mes d’octubre.

Pel que fa al principal partit de l’oposició, el PP, la presència del valencià a les xarxes és testimonial. Una bona mostra és el compte de Twitter de la presidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig (@isabelbonig). Bonig, natural de la Vall d’Uixó, usa el castellà com a llengua vehicular en la seua activitat, fonamentalment basada en la seua agenda política, missatges del seu partit o notícies als mitjans de comunicació, bé via vincle o bé via retuit. Si bé l’activitat de la líder del PP valencià és més baixa respecte de líders d’altres partits (uns 50-60 tuits a l’octubre), destaca una proporció molt menor de retuits, vora un terç del total, que fa que la seua activitat personal siga major que la d’altres líders. És ací on podem mesurar la seua activitat en valencià, on dels més de 30 tuits solament 5 són en valencià. Si ens parem a analitzar-los, resulta interessant veure que tots aquests tuits en valencià estan relacionats amb la commemoració del 9 d’Octubre. Si anem al mes de setembre, amb una producció molt superior a la d’octubre, la producció en valencià es limita a un parell de retuits. També cal destacar que alguns dels tuits de Bonig comencen amb un «Bon dia» o tanquen amb «Bona nit», amb el cos del missatge en castellà.

A escala institucional, el PP valencià (@ppcv) actua de forma similar, i és que en un volum d’activitat pareguda a la dels partits en el govern a l’última part d’octubre, no hi ha ni una sola piulada en valencià. De fet, durant el mes d’octubre cal acudir fins al 9 d’Octubre per veure activitat en valencià del Partit Popular, agrupada en el hashtag #traulasenyera. L’activitat del líder del PP d’Alacant, José Císcar (@pepeciscar) segueix la mateixa tendència, amb un compte amb poca activitat en comparació a la resta de polítics comentats i amb uns continguts exclusivament en castellà si ens remuntem fins al maig de 2015. En alguns pobles amb alcaldia del PP com Benaguasil (el Camp de Túria) es pot trobar activitat en valencià al Twitter de l’ajuntament (@AytoBenaguasil) d’anuncis i activitats relacionades amb el poble, però de forma molt minoritària (3 tuits dels últims 20 publicats a l’octubre són en valencià).

Finalment, a Podemos i Ciudadanos, les dues forces emergents en la darrera legislatura a nivell estatal, les tendències són diferents.

Podemos –Podem al País Valencià– opta per una activitat repartida a parts iguals entre les dues llengües oficials. Eixa és la tendència al compte oficial del País Valencià (@Podem_), que presenta el compte en valencià i que tot i enllaçar i retuitejar notícies i campanyes a nivell estatal manté una proporció igualada en els darrers 100 tuits d’octubre (52 en castellà/48 en valencià) en un volum i contingut d’activitat similar al de la resta de partits (superant els 100 tuits per setmana). Aquesta proporció de l’ús del valencià cau un poc en l’activitat del líder del partit a València, Antonio Montiel (@amontielmarquez), que tot i presentar-se en valencià, té una activitat general de més del 70 % en castellà en els vora 40 tuits de la segona quinzena d’octubre. Ací cal destacar el pes dels retuits, quasi el 60 % del total, i que són majoritàriament en castellà, mentre que la producció pròpia –activitat personal i comentaris respecte a la vida política i cultural– està més igualada (6 tuits en valencià i 10 en castellà).

Pel que fa a Ciudadanos (@CsCValenciana), en una activitat frenètica que supera la resta de partits (arriba als 100 tuits en els últims cinc dies d’octubre), la presència del valencià és pràcticament inexistent. En una activitat basada en la presència del partit a les institucions o els mitjans i en un pes dels retuits reduït (entorn del 15 %), no hi ha cap piulada en valencià. Per trobar presència del valencià cal anar als hashtags d’actes com #PleCorts o en algunes iniciatives d’agrupacions locals com la d’Ontinyent (@CsOntinyent). La líder valenciana de Ciudadanos segueix una tendència similar. Carolina Punset (@CarolinaPunset) té també un volum d’activitat alt, amb uns 50 tuits en els 10 últims dies d’octubre. La diputada a les Corts usa el castellà com a llengua vehicular, i d’entre aquests tuits només un retuit és en valencià.

Article publicat al nº 412 (febrer 2016), dedicat al valencià a les xarxes socials. Ací pots fer-te amb un exemplar