La revista degana en valencià

Lletres, imatges i modes al segle XV

11/03/2022

Sembla que l’abadessa Isabel de Villena, per adoctrinar les seues filles i germanes de religió i oferir-los models de dones a qui imitar –principalment la Mare de Déu i la Magdalena–, va idear no sols el Vita Christi que ja coneixem, sinó que també ens consta que va pintar una versió plàstica de la vida de Jesucrist –un Speculum animae– que hauria estat una forma de fer contemplar la vida i la passió de Crist, de manera visual, a aquelles dones que no tenien una formació suficient per a llegir la magna obra de l’abadessa o per a endinsar-se en altres obres en llatí, d’accés molt més complicat. La combinació de pintura  i literatura –si se’m permet la llicència– anticipava, d’alguna manera insospitada, un invent que encara tardaria molts segles a arribar: el cinema.

Aquelles fórmules on paraula i imatge es conjugaven, també les podem detectar en l’àmbit profà. Els textos que es llegien en la casa del noble Berenguer Mercader, i que es coneixen amb el non de Parlaments, reportats per Joan Roís de Corella –i segurament escrits, tots ells, pel mateix Corella–, ens parlen d’herois i d’heroïnes del món de la Grècia clàssica. El 1484, a l’inventari post mortem de Francesc Jeroni d’Aguilar, «doctor en cascun dret» i senyor d’Alaquàs, veí de Mercader, trobem que, entre els béns que posseïa al seu palau del carrer de Cavallers hi havia «un drap de raç molt bell, de la ystòria de Achil·les», és a dir, una tapisseria amb representacions de la guerra de Troia. Corella va escriure les Lletres d’Aquil·les e Policena, ubicades en aquell mateix moment reportat per la tradició clàssica. I Jaume Conesa havia traduït, abans, les Històries troianes de Guido delle Colonne a la nostra llengua, segurament impulsat per la voluntat dels valencians coetanis que volien conéixer la veritat de tota aquella història antiga que s’estava posant de moda i que no podien accedir a la versió llatina. Una història on Helena, per exemple, es va convertir en model de la nostra Carmesina.

Corella, Villena, Mercader i Aguilar participaven no sols de les modes clàssiques –o de la història sagrada en el cas de l’abadessa de la Trinitat–, sinó que compartien tot un sistema de representació plàstica i literària que s’alimentava la una de l’altra: les paraules i les imatges –allò visual i allò literari– constituïen, a la fi, l’imaginari d’aquelles gents que es podien veure enlluernades per una descripció del cel segons Villena, o per una descripció d’una escena amorosa segons Corella. O per la descripció de la bellesa d’Helena, que va copiar Martorell per a descriure la seua Carmesina al Tirant.

L’abadessa Villena contemplava la tradició cristiana; Conesa, Corella, Mercader i Aguilar es mostraven atents a la moda que fomentava el gust pels clàssics grecoromans, i que era més actual en un determinat moment. Una moda que feia possible, fins i tot, que un filla del ja esmentat senyor d’Alaquàs tingués l’aixovar brodat amb «lletres gregues» –és a dir, molt  probablement, els llençols portaven el seu nom amb lletres de l’alfabet grec. I ella de segur que tenia la sensació de ser una nova Helena. Com quan ara, algun jovenet s’endossa una peça de roba que porta algun actor famós.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top