La revista degana en valencià

Llibertat d’expressió i arts escèniques

Se’ns n’anirà la por i no dubtarem a eixir de casa

 Ovidi Montllor

 

Entre les darreries dels anys setanta i els primers huitanta, la cultura en general i la identitària en particular renaixien amb força, però també començaren a aparéixer en tot l’Estat, i especialment a casa nostra, grups reaccionaris que intentaven impedir-ho amb tots els mitjans al seu abast, violència i atemptats inclosos. Són moltes les accions (algunes d’elles terribles) que el búnquer-barraqueta, la ultradreta anticatalanista, va perpetrar: bombes al teatre València-Cinema en les actuacions d’Els Joglars, als cines en les projeccions d’El virgo de Visanteta, a la llibreria Tresiquatre…

Sembla que en ple segle XXI, quan creiem que aquestes accions i grups havien desaparegut, tornen a actuar, i amb força, amb atacs a la llibertat d’expressió i a la cultura, possiblement envalentits per la crispació política i per les actuacions d’alguns grups d’advocats i jutges. I aquest és el cas de l’espectacle Nunca os olvidaremos de Dani Mateo, Raúl Cimas i JJ Vaquero, suspés per la direcció del Teatre Olympia davant les amenaces rebudes pels grups ultradretans per una actuació televisiva de Mateo en què es mocava amb la bandera espanyola. Posteriorment, diversos espais públics han oferit els seus escenaris per a representar-lo i serà, finalment, el Palau de la Música de l’Ajuntament de València, oferit per Joan Ribó, on es farà l’espectacle. Cal dir que a partir del ressò públic de la suspensió i amenaces rebudes, el mateix Dani Mateo es va oferir a actuar gratuïtament en un programa d’À Punt. Direm també que ja hi ha previstes manifestacions i accions dels mateixos grups per al dia de l’actuació al Palau.

Si bé la censura no ha arribat a desaparéixer mai del tot, recentment les amenaces i accions violentes sembla que estan tornant amb gran força (recordeu els atacs rebuts en la manifestació del 9 d’Octubre de 2017) dirigint-se especialment contra la llibertat d’expressió i les arts escèniques, desvirtuant el paper sanador de l’humor i sembrant por fins a provocar la suspensió d’espectacles. No jutjarem l’actuació dels gestors del Teatre Olympia –al cap i a la fi es tracta d’un teatre privat–, i sí que felicitarem l’Ajuntament de València i tots els espais escènics públics que es varen oferir per a l’espectacle. El que sí que caldria és que els gestors polítics en la seua totalitat (local, autonòmica i estatal) reflexionaren sobre el motiu d’aquesta involució democràtica i de la llibertat amb què aquests grups hi actuen.

La resposta més fàcil seria la repressió i il·legalització d’aquests grups, però la més efectiva a llarg termini és sense dubte una bona educació en principis democràtics amb la qual els individus puguen respectar tot tipus de manifestació cultural independentment dels seu gust i criteri particular. A curt termini seria efectiva també una rebaixa de la crispació en les manifestacions públiques de molts representants polítics i també dels mitjans de comunicació, així com no donar cap publicitat a aquestes accions i grups per evitar el seu creixement mediàtic.

 

* Aquest article està escrit abans de l’actuació de Nunca os olvidaremos al Palau de la Música, prevista per al 24 de novembre de 2018.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top