La revista degana en valencià

Lluitant per un món millor

20/07/2020

El company de lluites passades Vicent Torres publicà el passat any un llibre que fins data recent no havia llegit i que crec té interés. Nascut a Paterna i per molt de temps i veí de Benimamet, Torres es va apuntar a un grupet de gent que intentaven implantar al nostre país el conegut com “Felipe” a finals del seixanta, des d’aleshores la seua ha estat una vida militant, la qual considera escara necessària quan sosté que “no han desaparegut els motius per a lluitar”, estem doncs al parer en una lluita que es prolonga en altra situació i amb diferents vies.

Torres, que des de fa anys és consultor o assessor, així com doctor en Ciències Econòmiques, al seu llibre intenta entre altres objectius recuperar la memòria de l’antifranquisme que se separa de les versions oficials, fetes aquestes tant per la dreta postfranquista com per una part de l’esquerra i els seus historiadors. En aquesta tasca de recuperar la presència i aportacions de l’esquerra revolucionària, de nou coincidim, com he fet al meu llibre aparegut igualment en 2019 i que porta com títol “Un temps i un país”, aleshores, com aquesta recuperació es fa des de l’adscripció a l’OEC (Organització d’Esquerra Comunista) tant Torres com jo mateix incidim en prou de les històries, si bé, la seua versió repara especialment en l’experiència viscuda molt vinculada a la lluita dels veïns o ciutadans dels barris del Cap i Casal.

La seua aportació és més aviat la d’un militant vinculat a una praxi de base, no obstant això, Torres sempre ha estat una persona lectora i preocupada per “la teoria”, i això, es veu al llibre, com és buscant errades, vistes ara amb la distància, però, alhora continuant amb certs hàbits diguem de caire ideològic. Certament com reconeix hem perdut quasi totes les batalles, però, sense eixes lluites les coses no hagueren canviat a millor., seria aquesta una conclusió.
El text amb episodis autobiogràfics i algunes teoritzacions o anàlisi, no renuncia un llegat, a la part que podríem considerar positiva, el de la lluita, de la democràcia de base, tot i sense oblidar l’idealisme o la manca de connexió amb la realitat, que tingueren tant l’OEC com la resta de l’esquerra més radical, sempre en funció del que feia i defensava el Patit Comunista, al que intentaven desbordar i per tant competint pel protagonisme. Torres si bé deixà de militar en eixa part de l’esquerra de l’esquerra, en deixar d’existir el Moviment Comunista del País Valencià, dins del qual s’integrà l’OEC, continua des d’aleshores en una lluita marcada per l’ecologisme i la defensa del territori.
Doncs, de tot això va el seu llibre “No inutilmente”, un text que té més de quatre-centes pàgines, i on hi ha molta matèria, o siga prou històries passades portades pel vent. Testimoni, doncs, i un compromís que continua.