Tens 0 productes a la teua cistella
D’aquella jove Estrella que mirava el món amb els ulls de Víctor Erice a El sur (1938) fins a convertir-se en una de les cineastes més contundents, empàtiques i imprescindibles del nostre cinema. La 41a Mostra de València ret homenatge a una trajectòria que ha sabut agitar consciències, rodar la llum de la nostra terra i donar veu a les històries que passen fora de camp.
Un ‘travelling’ per la trajectòria d’una mirada indispensable
Si el cinema fosa un mapa de mirades, la d’Icíar Bollaín (Madrid, 1967) seria d’aquelles que graven en primer pla la dignitat, les escletxes del poder i la força de les dones. La 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 3 al 15 de novembre de 2026, ha anunciat que la directora, guionista i actriu rebrà la Palmera d’Honor d’aquesta edició. El lliurament tindrà lloc en la gala de clausura el 14 de novembre, un reconeixement al seu cinema compromés, social i profundament humà.
El seu idil·li amb la pantalla gran va arrancar molt prompte, quan amb només 16 anys el mestre Víctor Erice la va triar per a protagonitzar la mítica El sur (1983). D’aquella experiència iniciàtica i del seu treball posterior com a actriu a les ordres de directors com Ken Loach, Manuel Gutiérrez Aragón o José Luis Cuerda, Bollaín va anar xopant-se d’ofici fins a decidir saltar a l’altre costat de la càmera i dir «acció!» per primer cop en el seu debut com a directora el 1995.
Set pel·lícules a la Filmoteca: una retrospectiva per a cinèfils
Com a part de l’homenatge, la Filmoteca Valenciana coorganitzarà una retrospectiva que permetrà recórrer les seues obres més emblemàtiques a través de set títols que són ja història viva del nostre metratge:
Hola, ¿estás sola? (1995): El seu road trip generacional sobre l’amistat i la joventut amb què va debutar en la direcció de llargmetratges.
Flores de otro mundo (1999): Una visió pionera i directa sobre la immigració i els desitjos afectius a l’Espanya rural.
Te doy mis ojos (2003): Un colp de puny a la consciència contra la violència masclista que va fer història guanyant set Premis Goya.
Mataharis (2007): Un xicotet drama coral sobre la intimitat, els secrets i les esquerdes de les relacions personals.
El olivo (2016): Una faula emotiva sobre l’arrelament, la memòria familiar i la lluita per la protecció del territori.
La boda de Rosa (2020): La comèdia lluminosa sobre l’emancipació i l’amor propi guardonada amb dos Goya.
Soy Nevenka (2024): El seu rigorós i recent acostament al cas de Nevenka Fernández i el preu de plantar cara a l’assetjament i a l’abús de poder.
Un vincle mediterrani en raccord
Més enllà dels premis —entre els quals destaquen la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts o l’Espiga d’Honor de la Seminci—, la relació de Bollaín amb la nostra terra té un marc cinematogràfic molt especial. La cineasta va rodar íntegrament a casa nostra La boda de Rosa (amb escenaris a València, Benicàssim i altres localitats), una producció amb participació de l’Institut Valencià de Cultura i Turanga Films on va capturar la «lluminositat, la bullícia i l’alegria de viure» del nostre territori. Un lligam que ja s’havia intuit en escenes de El olivo gravades a les comarques de Castelló o en les seues visites a la Filmoteca per a presentar treballs com Maixabel.
A més, la seua trajectòria va molt més enllà del set de rodatge: com a sòcia fundadora de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA) des de 2006, ha sigut una de les grans impulsores per a obrir espai a les dones darrere de les càmeres i conquerir la igualtat en la indústria audiovisual.
En paraules de la directora de la Mostra, Sara Mansanet, aquest guardó reconeix «una cineasta indispensable que ha sabut agitar consciències i emocionar a parts iguals a través de la pantalla gran». Per la seua banda, el regidor d’Acció Cultural, José Luís Moreno, ha remarcat el seu univers singular i l’esperit mediterrani d’una filmografia que encaixa a la perfecció amb l’essència del festival.
Cinèfils, aneu reservant data a l’agenda: del 3 al 15 de novembre, la Mostra de València i la Filmoteca ens conviden a revisar el cinema d’Icíar Bollaín. Una oportunitat d’or per a gaudir d’eixes històries que no sols ens entretenen, sinó que ens alteren i ens obren nous horitzons.