Lobbies o depredadors?

14/10/2022

Què sabem dels efectes que el canvi climàtic està provocant arreu del món? Apuntem-ne ací uns quants…

A Àfrica,
l’agricultura intensiva i l’excés de ramaderia, les activitats mineres i l’escalfament han generat una desforestació que ha degradat uns 500.000 km² de terra (la superfície de la península Ibèrica pel cap baix) 1.
La conseqüència més terrible és que la subsistència de gairebé un 70% dels habitants depèn d’uns mitjans naturals saludables que s’estan perdent. Si aquesta situació progressa, a les darreries del segle XXI haurà desaparegut més de la meitat d’un hàbitat natural sa, la qual cosa comporta la pèrdua de béns de primera necessitat per a sobreviure. Consegüentment, aquells que no pereixin directament, ho faran en conflictes bèl·lics per la possessió dels escassos béns que en resten o intentant emigrar a regions del planeta amb més mitjans —si no és que naufraguen pel camí…

A Euràsia,
l’àrea del Pacífic presenta també una situació força angoixant, perquè la biodiversitat està en perill a causa de fenòmens meteorològics extrems, augment del nivell del mar, arribada d’espècies exòtiques invasores, intensificació de l’agricultura i la sobrepesca i l’augment de residus i de contaminació 2.
Més de la meitat de les seves praderies estan amenaçades i el 80% dels seus rius són els més contaminats del món a causa dels residus de plàstic. Si les pràctiques pesqueres tradicionals no canvien —i ningú no informa els pescadors dels seus errors—, en 30 anys es quedaran sense peixos. Per altra banda, si no es produeixen canvis radicals, més del 90% dels corals estaran degradats en menys de 30 anys i més d’un milió d’espècies animals i vegetals associades —que acullen més del 25% de les espècies de tota la vida marina— hi desapareixeran 3.
Tant a Europa com a l’Àsia Central, un 42% de la flora i la fauna terrestres i la flora marina, un 71% de peixos i un 60% d’amfibis han minvat des del 2008. Aquesta hecatombe és conseqüència de la intensificació de l’agricultura i l’explotació forestal. El resultat és que la regió consumeix més recursos renovables que no pas els que hi produeix i s’hi veu obligada a importar-los massivament d’altres regions del món.

A Amèrica,
els efectes del canvi climàtic quant a la biodiversitat s’intensificaran els 30 anys vinents si no s’hi fa res. Una de les primeres conseqüències serà una immensa i intensa modificació quant al destí dels seus sòls. Així, quedaran molt negativament afectats a causa del negatiu influx de l’ésser humà la quasi totalitat de les praderies d’herba alta d’Amèrica del Nord, la meitat de la sabana tropical i el 20% de la selva amazònica. Consegüentment, s’alteraran els intercanvis planetaris i l’impacte sobre l’economia serà inevitable amb el que això implica d’empobriment agut de la població mundial. Un exemple revelador és la política mediambiental i econòmica de Bolsonaro a l’Amazònia.

Així doncs,
la Terra està patint la seva sisena extinció massiva, ja que la desaparició d’espècies s’ha multiplicat per cent des del 1900. És a dir, a un ritme equivalent al de l’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys. En aquestes circumstàncies, encara resulta més abominable que el Japó hagi reprès la cacera de balenes.
Els éssers humans, embrutits i desinformats, som els únics culpables d’aquesta sisena extinció. Tot i això, els científics encara creien fins no fa massa que era possible actuar per tal d’eradicar el declivi. Encara que no hi ha un pla perfectament regulat, hi apel·laven a desenvolupar les àrees protegides, restaurar els ecosistemes degradats, limitar les subvencions a l’agricultura i l’explotació forestal intensives, integrar la protecció de la biodiversitat en totes les polítiques públiques i sensibilitzar el gran públic per tal que s’esforcés a conservar el que hi restava. Però: existeix la possibilitat d’aconseguir-ho?

Encara hi ha esperança
per a qui llegeixi aquest escrit, malgrat sentir temor i ansietat. Ara bé, no n’hi ha prou evitant els recipients de plàstic…
Sols mitjançant una lluita directa contra el canvi climàtic i la contaminació hi haurà possibilitats d’èxit.
Com? Atacant els lobbies industrials i comercials que els originen.
Com? Amb les moltes i força efectives armes que posseïm, si bé, haurem d’emprar-les totes, tots plegats i sense demora. Si ho fem, ens convertirem en exemple i el món sencer ens seguirà. Però cal córrer i, repeteixo, centrar les nostres acciones en els lobbies, que són els que posen traves a la implantació i el desenvolupament de veritables polítiques ecològiques —crucials per al nostre planeta— i es neguen a revertir el model econòmic capitalista, causant de les nostres desgràcies actuals.
No obstant això, no oblidem tampoc que la nostra màxima obligació és actuar solidàriament si no en volem desaparèixer.

¹https://www.lemonde.fr/planete/article/2018/03/23/sur-tous-les-continents-la-nature-et-le-bien-etre-humain-sont-en-danger_5275433_3244.html – 30/01/19. Dades preses dels experts mundials de la IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes) i de l’IPCC de la biodiversitat.

² Íbid.

³ https:// www.coralguardian.ort/les-coraux-importants/