L’Obra completa de Sanchis Guarner

Com a fruit de la col·laboració entre l’editorial Tres i Quatre i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, recentment ha vist la llum el volum II de l’Obra completa de Manuel Sanchis Guarner, que ha sigut acurat pel professor Vicenç M. Rosselló i Verger, porta per títol El País Valencià. Estudis de geografia, història i art, i aplega un total de vint-i-sis articles.

Tal com afirma Antoni Ferrando, director de l’Obra completa, «aquest segon volum forma part d’un vell projecte d’edició sistemàtica de totes les obres del professor valencià» que els responsables de Tres i Quatre li encarregaren de coordinar. I que partia de la constatació compartida que, «després de la mort del mestre, s’havien publicat nombroses obres sobre la seua vida i la seua obra, però que aquesta» –llevat d’un parell de títols: La llengua dels valencians i La ciutat de València–, «era poc coneguda per la major part dels nostres conciutadans».

És per això que, setze anys després del primer tom, s’ha reactivat un projecte d’edició que constarà de cinc volums més: III. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Estudis de cultura popular; IV. Pel país i per la llengua; V. Història de la llengua; VI. Estudis lingüístics; i VII. Estudis d’història literària. En els quals «s’ha mirat de respectar el criteri de l’autor: presentar primer el marc geogràfic, històric i humà del País Valencià per centrar-se després en la història de la llengua i de la cultura». I tot amb la voluntat de donar compte de la varietat d’interessos de Manuel Sanchis Guarner, assevera Ferrando.

Pel que fa al volum que acaba d’aparéixer, cal destacar que s’articula en tres parts dedicades a: temes geogràfics, «com ara els tipus estructurals de les poblacions valencianes, la formació de la jueria de la ciutat de València, les visions de la geografia valenciana que deixaren escrites nombrosos viatgers en el seu pas per les nostres terres o l’evolució de la cartografia valenciana»; qüestions d’història, «com els límits i demarcacions històriques del regne de València, les denominacions del país, la València visigòtica, la València andalusina, la vertebració i el poblament del regne»… i el paper de diversos personatges cabdals (Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Lluís Vives…); finalment, els tres últims capítols giren al voltant d’aspectes de la pintura, l’arquitectura i el gravat, moderns i contemporanis.

És així com aquest conjunt de treballs, «fruit d’una concepció humanista de la cultura», ens acosta al compromís cívic, el tarannà obert i l’enorme curiositat intel·lectual de Sanchis Guarner. Un filòleg i historiador certament admirable per a qui «només la voluntat de futur col·lectiu fa que el passat tinga valor».