Quina relació hi ha entre el nacionalisme espanyol i l’hostilitat cap a les llengües no castellanes? Com s’ha construït històricament aquesta mirada i quins efectes ha tingut —i continua tenint— al País Valencià? Aquestes són algunes de les qüestions que es posaran damunt la taula en la pròxima edició de Més Semicercles, el projecte de Plataforma per la Llengua que promou debats sobre qüestions lingüístiques arreu del domini lingüístic català.
L’activitat tindrà lloc el dijous 17 de setembre, a les 18 hores, a la Casa de la Marquesa de Gandia, també coneguda com a Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, situada al passeig de les Germanies, 11.
El debat forma part del tercer cicle de Més Semicercles, un projecte iniciat l’any 2024 que enguany centra les seues sessions en l’odi a la llengua, la catalanofòbia i la valencianofòbia, i en la seua relació amb el nacionalisme espanyol.
L’acte prendrà la forma d’una entrevista-debat amb l’historiador Ferran Garcia-Oliver, doctor en Història i catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València. Garcia-Oliver ha investigat el nacionalisme espanyol i recentment ha publicat Una i eterna. Sobre el nacionalisme espanyol, un assaig en què analitza l’obsessió per la unitat d’aquesta ideologia i les conseqüències que ha tingut sobre les llengües no castellanes de l’Estat.
Entre altres qüestions, el llibre aborda la relació entre el nacionalisme espanyol del segle XIX i determinades narratives medievals vinculades a la monarquia castellana, utilitzades per reivindicar una posició de preeminència a la península Ibèrica i justificar la seua expansió cap al sud. L’obra també repassa com, en el marc d’aquesta concepció unitària, diferents col·lectius interns han estat construïts històricament com a enemics o elements a combatre, entre aquests musulmans, jueus, protestants, afrancesats, bascos i catalans.
Durant la trobada, Marina Macià, membre de la junta executiva de Plataforma per la Llengua, formularà diverses preguntes a Garcia-Oliver i conduirà una conversa al voltant de les formes d’hostilitat cap a les llengües minoritzades i les minories internes.
El debat prestarà una atenció especial a la realitat valenciana, amb l’objectiu d’analitzar com aquestes dinàmiques s’han manifestat al territori i plantejar possibles vies per superar-les i avançar cap a un marc de major respecte entre els diferents grups lingüístics i nacionals.
La sessió acabarà amb un torn obert de preguntes, en què el públic podrà participar i compartir reflexions amb els ponents.
Amb aquesta nova edició, Més Semicercles torna a posar la llengua al centre del debat públic i reivindica la necessitat de parlar també de les tensions, els prejudicis i les construccions ideològiques que han condicionat històricament la convivència lingüística al País Valencià.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
