L’ofensiva del front judicial

Apartat de la pràctica forense, per la necessària jubilació, vaig observant l’ofensiva conservadora llançada per una part de la judicatura en auxili de la dreta política. No fa gaire anys en un llibret, modest i poc conegut, vaig intentar explicitar com veia la justícia que tenim, tot apuntant la necessitat de reformes de gran importància que, a parer meu, el legislador havia anat ajornant “sine die” resolguen-ne el dia a dia a base de pactes, com han estat la renovació dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General de Poder Judicial. Ara una iniciativa de reforma, feta des del govern, ha donat pas a una vaga de jutges i fiscals, doncs, el front patriòtic judicial ha passat a l’acció.

Fins ara, part des d’altres esferes de la judicatura i alguns tribunals, es limitaven a actuar en el marc de les resolucions i decisions judicials, i ho feia amb una sèrie de pràctiques com: allargant els processos de corrupció que afectaven a la dreta, pactant reducció de penes en casos fragants com fou de l’ex conseller de Justícia Serafín Castellano, o en absolucions, o penes reduïdes, sense oblidar, tot el que envoltava al “Procés” i les circumstàncies que l’afectaven. Doncs, amb l’amnistia el nivell d’implicació política ha pujat, tot coincidintt amb l’esgotament de les aspiracions del PP.

Desconec el text de les reformes que se susciten, el simple fet, però, de voler reformar em sembla un pas endavant positiu. Un projecte és això, un projecte discutible, aleshores, la reacció evidencia que per una part de la judicatura no cal canviar no res, tot és perfecte. Es reivindica la independència judicial, la continuïtat de les arcaiques oposicions, basades en un aprenentatge bàsicament teòric. Doncs, aquests jutges i tribunals, que han anat sentenciant, posant per davant els seus sentiments patriòtics espanyolistes, les seues opinions sobre el sexe i les dones, i moltes més idees conservadores, treuen la pancarta en contra de les possibles reformes, unes reformes a debatre, a estudiar i experimentar. Cert que estem en un moment de confusió, en part degut al tema de la corrupció, una patologia que majoritàriament s’ha donat per part de les dretes, però, que també afecta a persones de la vorera esquerrana. Hi ha alguns llibres que han aportat molts elements a tindre en compte, citaré dos: ‘Patriotas con toga’, del gallec Jorge Caggiao, i ‘Jaque a la democràcia’, del valencià Joaquim Bosch.

Caldria calma, almenys eixe seria el meu desig, aleshores la conjunció d’opcions que ha fet possible un govern de coalició d’esquerra, té al davant la tasca de concertar i elaborar propostes legislatives de reforma, que siguen viables, situant al seu lloc el poder judicial, un objectiu que necessàriament haurà de buscar aliances amb la judicatura. Tanmateix, els nacionalismes perifèrics estem obligats a ser realistes, a estirar la corda sense trencar-la, puix la perspectiva del tàndem PP-VOX està al cap i a la fi al fons de la revolta judicial.