Vinyeta de Paco Bancal, a càrrec de la il·lustradora Aida Boix.
En les imatges, el personatge de Maulèt passa de suportar la calor a prendre consciència d’una realitat encara més preocupant: les muntanyes, els boscos i els espais naturals es troben en una situació de vulnerabilitat extrema. Quan la calor puja, la humitat baixa i el vent acompanya, qualsevol descuit pot convertir-se en tragèdia.
La reflexió és clara: la cura del territori no pot ser una qüestió puntual o estacional. Mantindre nets els espais naturals, no abandonar residus, evitar burilles o qualsevol comportament negligent són accions bàsiques però imprescindibles. També ho és la prevenció institucional i col·lectiva, especialment en un context de crisi climàtica que multiplica els riscos.
Les altes temperatures no només són una incomoditat o una alerta meteorològica: són també un símptoma d’un canvi global que impacta directament en la biodiversitat, en els recursos hídrics i en l’equilibri dels ecosistemes mediterranis. El País Valencià, amb una gran part del territori forestal i una llarga història de grans incendis, sap bé què significa això.
La vinyeta d’Aixa Boix ens recorda, amb humor i senzillesa, una veritat urgent: estimar la nostra terra també és protegir-lo. I en dies com aquests, quan la calor estreny i la terra sembla més seca que mai, la responsabilitat col·lectiva es fa encara més necessària.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
