La revista degana en valencià

L’operació-intervenció Ciudadanos

18/06/2020

Els qui saben de les estratègies polítiques dels partits, sempre han dit que al dia a dia hi ha gestos, elements, llenguatge no verbal, que, en definitiva, deixa ben clar quins són els objectius i desitjos de cadascú. I a una situació com la que es viu a Madrid, amb les tensions que sembla que no tenen límit, cal estar més atent als moviments de les mans i dels ulls, que a les paraules, perquè les paraules sempre són dures, estridents, violentes.

Ara que sembla com si el virus ja hagués passat a la història i estem instal·lant-nos a la nova normalitat, és bo fer una mirada “política” als darrers mesos d’activitat parlamentària del Congrés dels diputats i diputades de Madrid.

Hi ha dues formacions que necessiten poca anàlisi: VOX i PP: “tanto monta, monta tanto” un com l’altre. Sembla que l’única estratègia siga aquella de veure qui la diu més grossa, més bèstia per a intentar enderrocar l’enemic, en aquest cas eixe govern “il·legal” que tenim i han estat capaços de tirar-se els morts d’aquesta pandèmia a la cara i a l’esquena. Cert és que el PP té el problema afegit de la presidenta de la Comunitat de Madrid que sembla que va per lliure, un vers solt a la política i estratègies del partit de Pablo Casado, el qual, com no en tenia prou, ara veu un possible atac a la seua estabilitat si Feijó aconsegueix una nova majoria absoluta a les eleccions autonòmiques de Galicia. Al PP, les espases i les navalles estan afilades i elevades.

Podemos, fídel? El soci de govern està lluitant entre la il·lusió de quan eren 15 M i les realitats quan toca governar i viatjar en cotxe de ministre. Però sembla que les “diferències” no estan arribant al riu, de moment. La prova de foc seran els pressuposts generals de l’estat.

Esquerra Republicana, els nacionalistes bascos, Compromís…., estan jugant les possibles partides que els permeten les cartes i el nombre d’escons que aconseguiren a les darreres eleccions, sempre amb l’objectiu “just i necessari” de traure les majors millores possibles per als seus territoris.

Però si haguérem de mencionar un sols canvi d’eixos que podríem qualificar de “radical” seria la volteta triple mortal que ha fet Ciudadanos, el partit de la senyora Arrimadas, ara ja mare d’una criatura. I ha sigut el volantí triple mortal perquè se l’ha jugat d’una forma total i sense xarxa que puga suavitzar el colp, que seria de mort política natural. La mateixa persona que va dir aquella frase: no hi haurà un sol valent que vote en contra, que trenque la disciplina de volt del PSOE? Ho recorden? I pocs mesos després, ella en persona, s’encarrega d’explicar que van salvar al darrer segon, el PSOE a la votació del Congrés per a mantenir la pròrroga de l’estat d’alarma. Com? Què ha passat per a aquest canvi tan radical?

Podem afirmar també que les relacions de l’equip de govern de la Comunitat de Madrid entre PP i Ciudadanos no passa per allò que podríem dir una lluna de mel, més bé tot el contrari. I més d’un “politòleg” ja es pregunta si serà possible el trencament del govern i fins i tot l’arribada dels socialistes.

Al País Valencià, hem pogut veure més d’una fotografia a les Corts en la qual estava Ximo Puig parlant molt “amablement” amb Toni Cantó, del qual, una destacada diputada de la bancada de l’esquerra, ha dit darrerament que és una persona encantadora, per a anar-se’n a sopar totes les nits però que quan puja a la trona parlamentària, es transforma en un altre ser.

La meua conclusió és que amb Ciudadanos s’ha iniciat una operació de llarg recorregut que podria arribar a donar-nos algunes sorpreses i que permetria al PSOE, i tal vegada també al PSPV, tindre escenaris diferents dels actuals. És ciència-ficció? El temps em llevarà o donarà la raó. Ara sols cal estar pendents dels propers balls i les parelles que dansaran al tauler de la política espanyola, madrilenya, valenciana….