La revista degana en valencià

L’oportunitat comunicativa de l’equador de la legislatura

16/08/2021

«Resten dos anys apassionants, en què als municipis i també als governs autonòmics s’ha de comunicar en clau de campanya permanent per assolir els objectius fixats»

De la mateixa manera que se celebra el Mig Any Moro o el Mig Any Faller, la política també celebra –salvant les distàncies– l’equador de la legislatura. Els darrers dies hem vist –tant en l’àmbit municipal com en l’autonòmic– que algunes forces polítiques parlaven d’aquesta data, recuperant imatges de la presa de possessió i apel·lant a l’emotivitat. Ara bé, molts han deixat passar una oportunitat comunicativa per explicar a la ciutadania què és el que estan fent, des del govern i des de l’oposició.

Sens dubte, al maig de 2019 ningú podia preveure que aquesta seria una de les legislatures més complicades de gestionar. El temporal Glòria (que va tenir efectes devastadors en moltes localitats) i la paralització del planeta amb la pandèmia de la covid-19 han tingut una conseqüència clara pel que fa a la gestió política: l’ordre de prioritats ha canviat i s’han hagut de destinar recursos a partides que no estaven previstes ni en el pitjors dels escenaris imaginats. Això ha comportat que moltes de les propostes que es duien al programa o que estaven incorporades al Pla d’Actuació Municipal no s’hagen pogut dur a terme, almenys al llarg dels dos primers anys de mandat.

Què és el millor que poden fer els governs en aquests casos? Comunicar a la ciutadania, explicar com s’ha fet la distribució de recursos o quines accions que no estaven previstes s’han desenvolupat. Al cap i a la fi, la gent també ha patit una situació excepcional, i aclarint-los les accions que s’han implementat entendran perfectament el canvi en les prioritats. Perquè el que se’ls ha de traslladar és que mai es deixen de fer coses, que la institució sempre està en marxa.

Més enllà d’explicar el que s’ha fet i argumentar el que no s’ha pogut dur a terme, també cal parlar del que queda per fer, de les accions que el govern desenvoluparà en els dos anys vinents. Crear il·lusions i expectatives –realistes– del que passarà, de les noves infraestructures o millores dels serveis públics. I donar a entendre que, més enllà de la gestió diària, hi ha una previsió i un projecte de futur.

Per altra banda, l’equador de la legislatura també representa una oportunitat de seure, analitzar el que s’ha fet fins ara, fer crítica i autocrítica i redefinir les estratègies, tenint en compte el nou context sociopolític i econòmic i els temes que encapçalen les preocupacions de la ciutadania. I això val tant per a les forces polítiques que estan en el govern com les de l’oposició. En aquest punt, cal diferenciar principalment tres estratègies.

En primer lloc, la del soci majoritari del govern, que segurament ocupa a hores d’ara l’alcaldia. Els dos propers anys hauran d’anar encaminats cap al reforç del lideratge i posicionar-se com el millor projecte per al municipi. Ara bé, si ja se sap que es produirà un canvi de lideratge al si del mateix partit, caldria treballar des de ja la reputació i notorietat d’aquest, visibilitzant-lo als comerços, places, carrers i entitats de la localitat.

En segon lloc, cal parlar de l’estratègia del soci minoritari del govern, al qual moltes vegades el gran li fa l’abraçada de l’os i li dificulta la visibilitat. La seua tasca passa per difondre les accions que han impulsat i han dut a terme, i posicionar-se com que encara poden fer molt més si se’ls dona més suport, ja que són els que aconsegueixen que acaben passant coses que per a l’altre soci són incòmodes. Caldrà una feina de formiguetes dels activistes i militants per arribar a tot arreu.

Per últim, i potser el més interessant, és l’estratègia que ha de portar a terme l’oposició en els dos anys que venen. Han de fer una tasca fiscalitzadora i propositiva alhora, sense mals rotllos però evidenciant que hi ha una altra forma de fer les coses. I, el que és més important: han de demostrar que tenen un projecte per a la localitat, millor que el que s’està desenvolupant fins ara. A més, caldrà treballar molt bé el lideratge i els moviments dels activistes i militants perquè aquest es vegen presents a tot arreu i no semble una proposta residual.

Sens dubte, resten dos anys apassionants, en què als municipis i també als governs autonòmics s’ha de comunicar en clau de campanya permanent per assolir els objectius fixats. I ara és el millor moment per a analitzar, redefinir i fer una aposta clara per estratègies guanyadores.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top