Tens 0 productes a la teua cistella
L’aprovació definitiva del PAI de Benimaclet per part de l’Ajuntament de València obri una nova escletxa en el model de ciutat. Analitzem la gestació d’un projecte concebut fa més de tres dècades, l’impacte d’edificar 1.345 habitatges sobre el sòl de transició agrícola i la resistència d’un barri amb identitat de poble que es nega a esdevenir un negoci immobiliari.
Què és Benimaclet? Un poble amb memòria que defensa l’Horta
Per a comprendre la dimensió del conflicte urbanístic de Benimaclet cal entendre primer la seua naturalesa sociològica i territorial. Antic municipi independent annexat a la capital l’any 1872, Benimaclet conserva una identitat de poble singularment viva. Amb una xarxa associativa de més de 30 entitats culturals i socials —entre les quals destaquen el Centre Instructiu Musical (CIM), fundat el 1910, o l’Associació de Veïns, nascuda el 1972—, el barri ha mantingut un teixit comunitari intergeneracional i combatiu.
Ubicat al nord de la ciutat, Benimaclet ha sigut històricament la porta d’entrada i el dic de contenció natural entre la trama urbana i l’Horta Nord. A través dels seus camins històrics (com el camí de Farinós o el de les Fonts) i de la seua xarxa de sèquies, el centre històric del barri manté una connexió visual i directa amb els camps conreats d’Alboraia. És precisament aquesta condició d’últim espai de transició ciutat-camp la que converteix el PAI en un conflicte que transcendeix l’àmbit veïnal per a situar-se al centre del debat sobre el model de ciutat i la sostenibilitat ambiental.
Tres dècades d’història: d’un PGOU de 1988 a la paralització dels solars
L’origen del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet es remunta a l’any 1988, quan el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovat pel govern local socialista va projectar un creixement metropolità dissenyat per a una València d’1,3 milions d’habitants. L’any 1991, sota la gestió del Partit Popular, es va activar formalment el PAI Benimaclet Est, delimitant com a sòl urbanitzable programat una franja de 269.775 metres quadrats situada entre la trama consolidada del barri i la Ronda Nord.
Durant prop de 30 anys, el PAI ha estat encallat. La fallida de la primera empresa urbanitzadora (URBEM), les plets judicials impulsades per famílies i antics propietaris agrícoles, i la posterior crisi immobiliària de 2008 van deixar els terrenys en un estat d’abandonament i degradació institucional. Tanmateix, lluny de romandre inerts, eixos 27 camps de futbol de superfície van ser reclamats i colonitzats pel veïnat: s’hi van instal·lar els Horts Urbans de Benimaclet, espais comunitaris, zones de passeig i el CSOA L’Horta, revaloritzant socialment un espai que les promotores tractaven com a simple solar.
Què es vol fer realment? Les xifres exactes del projecte
Amb l’entrada de la promotora Metrovacesa com a principal propietària del sòl i agent urbanitzador, el projecte ha rebut la llum verda definitiva al ple de l’Ajuntament de València (amb els vots de PP i Vox i el rebuig de Compromís, PSPV i les entitats veïnals).
Les magnituds del projecte aprovat en el Sector 4-PRR «Benimaclet» són les següents:
Superfície total: 269.775 m² de desenvolupament urbanístic.
Habitatges totals: 1.345 noves vivendes construïdes en blocs de gran densitat.
Habitatge protegit (VPP): 400 habitatges de protecció pública (un 30% del total, el mínim legalment exigit).
Habitatge dotacional: Reserva de 20.000 m² per a uns 300 habitatges de lloguer assequible destinats a joves menors de 45 anys.
Sòl terciari: 32.200 m² reservats per a ús comercial i d’oficines.
Zones verdes i equipaments: 70.000 m² de jardins i espais lliures, i 32.000 m² destinats a dotacions educatives, esportives i socials.
Aparcament i costos: Més de 1.200 places públiques d’aparcament i unes càrregues d’urbanització estimades en prop de 44 milions d’euros.
Impacte urbanístic, ambiental i sociològic: la petjada sobre el territori
Més enllà dels renders publicitats per la promotora sota la marca Beniviu, la realitat física del PAI suposa una alteració profunda de l’ecosistema urbà i social de Benimaclet. És a dir, l’execució del PAI implica la destrucció directa de més de 40.000 metres quadrats d’horta agrícola en producció i d’un parcel·lari històric de valor etnològic incalculable.
Igualment, la construcció de blocs d’altures elevades paral·lels a la Ronda Nord crea un “mur” arquitectònic que tallarà l’entrada de la brisa marina cap a l’interior de la ciutat i trencarà la continuïtat visual amb el paisatge protegint per la Llei de l’Horta. A més a més, l’alça dels preus de l’habitatge i l’arribada d’un volum tan elevat de població en un barri ja sobredensificat amenaça de desplaçar el veïnat tradicional i el petit comerç de proximitat.
Des de l’oposició política i les plataformes veïnals es denúncia que els 32.000 m² de sòl terciari «sense ús concret assignat» obren la porta a la proliferació d’apartaments turístics i de complexos hotelers que s’escapen de les restriccions municipals. En aquest sentit, també cal parlar del mite de l’habitatge públic: un 30% de VPP representa el mínim regulatori, molt lluny de les necessitats reals d’accés a l’habitatge i d’una gestió pública que continga l’especulació dels lloguers a la capital.
La resposta veïnal: desdibuixar les torres o desclassificar el sòl
Davant la imposició del pla de Metrovacesa, la societat civil de Benimaclet ha demostrat una capacitat de mobilització i propostes tècniques en l’urbanisme valencià. D’una banda, l’Associació de Veïns de Benimaclet proposa mantenir la figura del PAI, però reduint dràsticament l’edificabilitat a 300-500 habitatges, concentrant l’edificació a les vores urbanes existents, eliminant les vials interiors i soterrant la Ronda Nord per a garantir una continuïtat real de la terra vegetal amb l’Horta.
D’altra banda, la Plataforma Cuidem Benimaclet, nascuda el 2018 amb un enfocament assembleari i horitzontal, defensa la anul·lació total del PAI i la desclassificació del sòl per a retornar-lo a la seua condició de sòl no urbanitzable protegida.
Aquesta segona opció es fonamenta en l’informe jurídic i urbanístic elaborat per la Universitat de València (dirigit pels professors Andrés Boix Palop i Reyes Marzal). L’estudi demostra que no existeix cap impediment legal perquè l’Ajuntament exercisca la seua potestat de planejament i desclassifique els terrenys. A més, l’informe assenyala que les indemnitzacions a la promotora serien perfectament assumibles per l’administració pública, atés que Metrovacesa només ostenta “expectatives de dret” i no drets consolidats sobre l’edificació.
Un model de ciutat en disputa
El PAI de Benimaclet no és una simple reparcel·lació administrativa; és el símbol de dues visions antagòniques de València. D’una banda, un urbanisme d’inèrcia que respon als interessos de les grans promotores i perpetua esquemes especulatius de fa quaranta anys. D’altra banda, la dignitat d’un barri que ha demostrat que la ciutat es pot pensar des de baix, prioritzant la sobirania alimentària, la protecció del territori, l’habitatge realment públic i el dret a la vida comunitària.
Com proclamen des de les entitats veïnals, la batalla per Benimaclet no és només per un solar: és la lluita per decidir si el futur de les nostres ciutats el dissenyen els fons d’inversió o el decideix la ciutadania que les habita.
