L’univers Víctor Balaguer

Un moment de la sessió que tingué lloc a la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Els dies 26, 27 i 28 de març es desenvolupà, a la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona, el Col·loqui internacional «L’univers Víctor Balaguer», que reuní una trentena d’especialistes en història i filologia vuitcentistes. Així, a propòsit del segon centenari del naixement de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901), la trobada acadèmica pretenia impulsar els estudis al voltant d’una de les figures més prolífiques i carismàtiques del segle XIX. D’un prohom polifacètic que excel·lí per la seua dedicació no sols literària i periodística, sinó també política.

Organitzat pels professors Giovanni Cattini, Jordi Roca Vernet i Teresa-M. Sala, el Col·loqui presentà un programa ben ambiciós marcat tant per la transversalitat dels temes que s’hi tractaren –tal com pertoca a un personatge herculi, podríem dir– com per la diversitat d’espais, ja que es desenvolupà al Museu d’Història de Barcelona, la Facultat de Geografia i Història, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

La conferència inaugural anà a càrrec d’un dels majors especialistes en el segle XIX: Josep M. Domingo, que amb la xarrada «“Tenía un cuadro, me faltaba un marco”. Víctor Balaguer com a provocació» ens captivà i introduí en l’ampli cosmos balaguerià. A continuació, Albert Garcia Balañà, Fernando Martínez Nespral i Philippe Martel dissertaren sobre aspectes vinculats a les tres vegades que fou ministre d’Ultramar i la seua relació amb els felibres occitans. A més, també vàrem gaudir amb les intervencions de Giovanni Cattini –sobre les vinculacions amb el catalanisme polític–, Magí Sunyer –mitòleg: literatura i història– i Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach –la incorporació del monòleg dramàtic a la Península Ibèrica.

La segona jornada s’inicià amb noves aportacions –sempre al voltant de la vasta biografia balagueriana– sobre els temes: representant d’interessos catalans a Madrid (Joan Palomas); l’espai local conservador (David Cao); les ciutats de Barcelona, Reus i Saragossa (Jordi Roca Vernet); el republicanisme català (Àlex Pocino); el carlisme (Nil Boix); la projecció cívica de les dones (Montserrat Comas); la modernització cultural a través de l’oci (Núria Miquel); i les relacions de Balaguer amb l’anarquista i espiritista occitana Marie Andrieu (Gerard Horta), l’arquitecte francés Eugène Viollet-le-Duc (Elena Ramazza), la Cerdanya (Erola Simon) i el País Valencià (jo mateix). La darrera part de la sessió es desenvolupà al Palau de Requesens, seu Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i constà de dues conferències: la de Margalida Tomàs sobre «Víctor Balaguer i l’Acadèmia de Bones Lletres», i la d’Anna Valls i Passola sobre «Història i concepció de la biblioteca-museu de les arts escèniques de Catalunya».

La cloenda del Col·loqui tingué lloc el dia 28 a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. I ho feu amb: la conferència «L’objecte sensible. Del col·leccionisme de Balaguer als museus postcolonials», de Xavier Roigé; dues taules redones sobre «Repensar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer: el colonialisme» i «La Biblioteca Museu com espai de confluència de les arts i dels sabers»; i una visita guiada al bell santuari artístic que porta el nom d’aquest «sant cultural dessacralitzat, però amb temple» –en afortunada expressió de Magí Sunyer–, que és en l’actualitat Víctor Balaguer. Tot un goig de simposi!

Revista número 512, pàg. 10. Abril 2025.