La revista degana en valencià

L’ús de la llengua en l’entorn digital: oportunitat o amenaça?

26/07/2021

L’any 2016, en una entrevista a Saó, el comunicador Eugeni Alemany afirmava que «el futur del valencià passa per les xarxes socials». D’aleshores ençà, aquesta impressió no sols no s’ha esvanit sinó que ha anat guanyant terreny i adeptes, acomboiada pels esdeveniments.

L’increment del consum audiovisual en línia

La migració progressiva del consum audiovisual cap a les xarxes socials i les plataformes digitals és ja una realitat irreversible, especialment —però no només— entre la població infantil i juvenil. Una enquesta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) indicava que, ja el 2019, Internet superava clarament la televisió com a mitjà de comunicació preferit: un 81,9 % dels joves el preferia, enfront d’un escarransit 12,0 % que es decantava per la segona. De fet, només els més grans de 64 anys preferien clarament aquest mitjà tradicional. La mateixa enquesta detectava que un 60 % de la població consumia serveis audiovisuals sota demanda, i que fins a un 40 % del total ja estava subscrita a plataformes de pagament com Netflix, Amazon Prime o HBO. Unes dades que, a grans trets, deuen ser extrapolables a la resta de societats catalanòfones.

Aquest pes creixent de l’activitat en línia, exacerbat per la pandèmia, ha aguditzat la consciència que si «Volem viure plenament en català» —seguint la divisa de Joan Brossa— això passa, indefectiblement, per afermar la posició de la llengua en l’entorn digital. Però què en sabem, sobre aquest fenomen?

Una realitat poc estudiada

La primera conclusió a què vam arribar en emprendre l’estudi Català, youtubers i instagramers: un punt de partida per promoure l’ús de la llengua és que es tracta d’una realitat molt poc estudiada, tant en l’àmbit de la catalanofonia com en el d’altres comunitats de llengües minoritzades i/o de demografia mitjana. El nostre estudi no analitzava la situació del català en plataformes com Netflix, en què com ha denunciat el CAC té una presència anecdòtica —entre el 0,3 % i el 0,5 % del catàleg, segons el mètode de càlcul.[1] Com vam fer aleshores, en aquest article ens centrarem prioritàriament en la realitat de les xarxes socials.

A l’hora d’abordar aquesta qüestió cal començar distingint l’ús d’aplicacions com WhatsApp, Facebook, Twitter o Instagram per mantenir el contacte amb les amistats, compartir continguts que considerem rellevants o expressar les nostres opinions, de l’ús de plataformes com YouTube, Instagram, TikTok o Twitch per crear i distribuir productes audiovisuals amb el fi d’obtenir-ne un rendiment econòmic. Els límits entre ambdós usos existeixen però en la pràctica són porosos, perquè la majoria de creadors s’inicien en les plataformes per afició i només una ínfima part arriba a professionalitzar-se i a convertir aquesta activitat en una font d’ingressos regular o en un «trampolí» per accedir als mitjans convencionals.

En la primera orientació, la vitalitat del valencià a les xarxes sembla fora de dubte. En tenim mostres evidents: des de l’envejable robustesa de la Viquipèdia fins a la presència de la llengua a Twitter —un estudi de 2012 la destacava com la dinovena llengua més usada en aquesta aplicació, per davant d’idiomes amb molt més pes demogràfic. En canvi, el nostre estudi detectava que a cavall de 2019 i 2020 la presència de continguts d’entreteniment per a públic juvenil en català era molt precària i limitada a determinades temàtiques i gèneres —molts més mems i continguts humorístics que streamers de videojocs o influenciadors/-es de moda i tendències, per exemple.

Un mercat desequilibrat i molt determinat pel castellà

L’ús migrat i desequilibrat del català en aquest àmbit s’explica, en primer lloc, per la gran presència del castellà entre els consumidors i els productors de continguts catalanoparlants. N’hi ha prou de comparar els indicadors de la taula 1 per constatar el desequilibri patent en l’impacte dels deu instagramers catalans més populars en castellà i en català.

Taula 1. Comparació entre la mitjana de seguidors, de m’agrada i de comentaris dels 10 instagramers catalans més populars en llengua catalana i els 10 instagramers catalans més populars en llengua castellana (consulta: febrer de 2020)

Llengua dels continguts Seguidors (milers) Mitjana de «m’agrada» (milers) Mitjana de comentaris (milers)
Català 122,90 21,34 0,52
Castellà 2.117,90 192,54 5,52

 

Hi ha diferents motius que expliquen aquesta desigualtat, però destaquen per damunt de tot els factors demogràfics i la seua traducció econòmica. Ens trobem, en efecte, davant de dos mercats lingüístics pràcticament incommensurables: 543 milions de castellanoparlants contra 10,5 milions de catalanoparlants —12,8 si hi sumem els «catalanoentenents».

A la lògica economicista, que mena a seleccionar l’audiència més nombrosa per maximitzar els beneficis, s’hi sumen algunes particularitats de plataformes com YouTube o Twitch, que requereixen un nombre de visualitzacions molt elevat per poder rendibilitzar l’activitat que s’hi desenvolupa, i els algoritmes de les quals privilegien els continguts que ja d’entrada tenen més visites, cosa que afavoreix per defecte les llengües de gran abast.

No cal dir que aquesta lògica economicista està fortament determinada per la realitat sociolingüística preexistent, perquè els continguts d’aquestes plataformes són productes essencialment lingüístics. És més que probable que els productors de continguts catalanoparlants produïsquen majoritàriament en castellà —i no en anglès, una llengua comparativament molt més rendible— perquè dominen molt millor el primer que no pas el segon.

Als factors econòmics i lingüístics s’hi sumen, finalment, algunes limitacions de tipus ideològic. A les xarxes socials, l’ús del valencià i altres llengües subordinades s’interpreta sovint com una tria motivada ideològicament i política i que cal justificar. En canvi, l’ús de les llengües dominants no s’ha de legitimar perquè recolza en la lògica de la rendibilitat econòmica i el cosmopolitisme banal imperants. És simptomàtic constatar que pràcticament tots els productors de continguts en valencià han publicat algun vídeo justificant la seua tria lingüística. En canvi, no trobem justificacions paral·leles entre els que publiquen en castellà.

I quines són les raons adduïdes per emprar el valencià? Doncs bàsicament, apel·lacions a l’espontaneïtat i l’autenticitat: emprar aquesta llengua permet mostrar, sense impostures, el jo autèntic. Vegeu com ho expressa la youtuber MissTagless:

«parle valencià perquè m’ix de la figa […] A casa m’he criat en valencià. Açò que veieu ací és una persona real. Jo ací a YouTube no vinc a fer un personatge»

D’altres, en canvi, expliciten que la tria de llengua implica una tria conscient de destinatari. Així, el tiktoker Apitxat, quan li retrauen que en valencià «llegas a menos gente», replica que el que li interessa és arribar «a la meua gent» i fer-ho, esclar, en la llengua que comparteixen.

Entre l’impuls social i institucional

Des que vam tancar l’estudi s’ha produït una certa eclosió dels continguts en llengua catalana a YouTube i Instagram i en aplicacions que, en aquell moment, estaven tot just a les beceroles, com TikTok o Twitch. Sense haver pogut fer-ne un seguiment sistemàtic, es pot destacar l’impuls de Valentubers —reconvertida en Valençubers— o el Canal Malaia, generadors i agregadors de continguts que visibilitzen i estimulen la producció en català a YouTube. La pàgina Poblet.info, de creació més recent, amplia l’espectre i llista també creadors en valencià a Twitch, TikTok i Instagram, a més de fixar-se en el panorama emergent dels podcast, en què el català presenta una salut més que destacable.

Un aspecte remarcable d’aquestes iniciatives és que les impulsen individus i col·lectius amb poca estructura organitzativa i des de baix, tot i que en alguns casos hi acaben col·laborant entitats de la societat civil i/o administracions públiques. I és que, en tota aquesta qüestió, les institucions han anat fins ara «penosament a remolc dels fets», per dir-ho amb Enric Marín, professor de la UAB. Només recentment els mitjans públics valencians i catalans han començat a impulsar els continguts infantils i juvenils orientats a les xarxes. En el cas d’À Punt, el web infantil La Colla o el programa cultural Plis-play, que ressalta la seua connexió amb els referents dels joves a les xarxes i que combina emissions a YouTube amb streaming a Twitch. En el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, programes com Adolescents XL, Mood Z, Bricoheroes, El Búnquer, Jugada Mestra o la sèrie Poliamor apunten en una direcció similar. Mentrestant, al País Basc Euskal Irrati Telebista (EiTB) acaba d’anunciar l’impuls d’un «Netflix basc», i el parlament gallec ha aprovat la creació d’un nou Canal Xabarín de contingut infantil i juvenil, arran d’una iniciativa d’A Mesa pola Normalización Lingüística amb el suport de 33.000 signatures.

Alguna cosa comença a moure’s, per tant, en aquest àmbit. L’èxit de totes aquestes iniciatives dependrà, en bona mesura, de la millora del finançament dels mitjans públics i de la posició que acaben ocupant les llengües no castellanes en la nova Llei de l’Audiovisual, que es debatrà properament al Congrés dels Diputats. Perquè sense intervenció pública, les forces del mercat juguen clarament a la contra. Caldrà saber trobar, en qualsevol cas, l’equilibri precís entre l’impuls institucional i l’espontaneïtat en què basen el seu valor els continguts juvenils a les xarxes, que casa amb dificultats en la lògica de la subvenció pública.

Què ens hi juguem?

Són diverses les veus que, en el debat públic, sostenen que l’ús del valencià entre els adolescents i joves està compromès per la manca de referents valencianoparlants a les xarxes socials. «Si a internet no hi ha català, els adolescents no el parlaran», afirmava la instagramera catalana Juliana Canet a Núvol.com. Val a dir que ara com ara no hi ha evidència empírica d’una connexió directa entre consum audiovisual i usos lingüístics interpersonals. Dit d’una altra manera: no trobar continguts en valencià a les xarxes no porta automàticament dos valencianoparlants a interactuar en castellà, com no ho havien fet abans segles de proscripció del valencià dels usos formals i l’espai públic. La batalla que afrontem és més aviat la de la construcció de l’imaginari col·lectiu sobre què es pot fer en la nostra llengua. Un terreny en què, històricament, el catalanisme lingüístic —en sentit ampli, des de Pompeu Fabra als signants de les «Normes de Castelló»— ha aspirat a una llengua vàlida per a totes les funcions socials de la contemporaneïtat. Per una llengua completa, en definitiva.

Més que veure’l inequívocament com una «amenaça» o una «oportunitat» per a la llengua, el procés de digitalització és una realitat inesquivable que presenta nous reptes per a la comunitat catalanoparlant i s’erigeix com una part essencial de l’ecosistema en què haurà d’operar la continuïtat de la llengua. Fins al moment, la llengua catalana no ha perdut cap dels trens de la modernitat, tot i que sovint hi hem pujat a última hora, quan la locomotora ja estava en marxa, i de grat o per força ens ha tocat seure en els vagons de segona. L’eclosió de les xarxes socials i les plataformes digitals —i altres fenòmens connexos com els videojocs, les tecnologies de la parla i la intel·ligència artificial— no hauria de representar una excepció a aquesta constant històrica. Cavalcar l’onada de canvi dependrà, en qualsevol cas, del nostre grau d’autoorganització i perseverança col·lectives.

Per saber-ne més

Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Català, youtubers i instagramers: Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Disponible a: https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/catala-youtubers-i-joves-influenciadors/

[1]Al compte de Twitter @DoblatgeCatala hi trobareu molta informació sobre la situació del català a les plataformes i sobre iniciatives per millorar-la.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top