Tens 0 productes a la teua cistella
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inicia una nova etapa amb l’elecció, per unanimitat, de M. Àngels Francés com a presidenta de la institució. La catedràtica de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant ha rebut el suport dels dèsset acadèmics presents en el ple extraordinari que ha renovat la Junta de Govern de l’Acadèmia.
Francés, que succeirà Verònica Cantó una vegada el nomenament es publique al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i prenga possessió del càrrec, es converteix en la tercera dona que presideix l’AVL, després d’Ascensió Figueres i de la mateixa Cantó.
La nova Junta de Govern estarà integrada per Rosa Agost com a vicepresidenta, Immaculada Cerdà com a secretària —càrrec que ja ocupava— i Vicenta Tasa i Carles Segura com a vocals.
Una Acadèmia al servei dels parlants
En el seu primer discurs, Francés va apostar per consolidar la tasca desenvolupada per l’AVL durant els seus vint-i-cinc anys d’història, però també per adaptar-la als nous reptes socials i tecnològics. Inspirant-se en un poema de Marc Granell, va reivindicar el valencià com una llengua «unitària i diversa, pròpia i compartida».
La nova presidenta va situar la normativització i la normalització lingüística com els dos grans eixos del seu mandat. D’una banda, va defensar una normativa que siga una eina útil per als parlants i que incorpore els recursos necessaris per a afrontar els desafiaments del segle XXI, especialment en l’àmbit digital i de la intel·ligència artificial.
De l’altra, va advertir que, malgrat que el coneixement del valencià es troba en màxims històrics gràcies al sistema educatiu, l’ús social de la llengua continua retrocedint. Per això, va anunciar que l’AVL reforçarà les iniciatives destinades a difondre el patrimoni lingüístic, proporcionar recursos a la societat i contribuir a prestigiar el valencià, especialment entre la població més jove.
Rigor acadèmic i proximitat
La nova vicepresidenta, Rosa Agost, va definir l’Acadèmia com «un dels fars científics, culturals i cívics» del poble valencià i va reivindicar el rigor acadèmic com a base de la seua credibilitat, però també la necessitat que aquest coneixement arribe a la ciutadania.
En la mateixa línia, Immaculada Cerdà va expressar el seu compromís de continuar treballant perquè l’AVL siga «cada vegada més forta, visible i pròxima», mentre que Vicenta Tasa va insistir que la institució només té sentit si és útil per a la societat.
Per la seua banda, Carles Segura, incorporat recentment a l’Acadèmia, va destacar la importància d’oferir seguretat als parlants i de construir una institució «rigorosa, però pròxima».
Amb aquest relleu al capdavant de la institució normativa del valencià, l’AVL obri una nova etapa marcada per la voluntat d’enfortir la llengua, adaptar-se als nous contextos tecnològics i reforçar el vincle amb una societat que continua afrontant importants reptes en l’ús i la transmissió del valencià.
