M. Àngels Francés reivindica un valencià «unitari i divers» i irrenunciable en accedir a la presidència de l’AVL

La nova presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa del trencadís el fil del seu primer discurs i fixa com a prioritats una normativa pròxima a la ciutadania, el prestigi social de la llengua i la resposta del valencià davant l’auge de la intel·ligència artificial.

M. Àngels Francés Díez ja és, oficialment, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Ho és després de l’acte solemne de presa de possessió celebrat aquest dijous al Palau de la Generalitat, davant del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i d’una àmplia representació d’autoritats, institucions i acadèmics. Francés, que suma més de trenta anys de trajectòria universitària —dedicada a la docència, la investigació i la gestió acadèmica— i cinc com a membre de la corporació, encapçala a partir d’ara la institució que fixa la normativa del valencià.

En les seues primeres paraules com a presidenta, va voler posar en primer pla el vincle personal amb la llengua: «la llengua que em van ensenyar a casa i a l’escola, a través de la qual comprenc i estime el món» i que, va dir, «vertebra» tota la seua trajectòria professional.

El valencià, una peça única en el trencadís del món

Per a explicar la seua mirada sobre la diversitat lingüística, Francés va recórrer a un mot del vocabulari de la ceràmica que l’AVL incorpora ara al seu Portal Terminològic Valencià: el trencadís.

«Així és com m’imagine les llengües al món: una amalgama de colors, formes i textures, encaixant en un difícil equilibri, on el valencià és una peça més, com totes les altres, però diferent, única i necessària.»

A partir d’aquesta imatge, la presidenta va reivindicar la singularitat i la dignitat de la llengua pròpia, «una peça […] a la qual no podem renunciar, perquè reflectix la nostra manera de mirar, entendre i definir la realitat». I va interpel·lar directament l’auditori amb una pregunta que sonava a advertència: «Vos imagineu altres països que tenen llengües pròpies renunciant-hi?».

La resposta la va formular ella mateixa amb una declaració que condensa bona part del seu ideari: el valencià té dret «a ser, en el trencadís del món, i a perdurar des de les arrels, com una llengua unitària i diversa, pròpia i compartida». Una fórmula que, sense noms ni polèmiques, reivindica alhora la unitat i la riquesa del patrimoni lingüístic que el valencià comparteix.

Tres reptes per a una llengua del segle XXI

Després de posar en valor els vint-i-cinc anys de l’AVL, Francés va dibuixar els tres grans desafiaments de la nova etapa. El primer, una normativa que servisca de veritat als parlants —nadius i nouvinguts— en tots els àmbits de la vida quotidiana, social i professional. «Apostem, doncs, per una Acadèmia clara en la norma i també pròxima, útil i al servici de la ciutadania», va remarcar.

El segon, situar el valencià «en el lloc que li correspon». Es tracta, va dir, d’«impulsar la nostra llengua, enfortir-la, solucionar el dia a dia dels usuaris», fins a equiparar-la amb la resta de peces del mosaic. En aquest punt, la presidenta va estendre la mà al Consell, però amb una condició explícita: «Ens tindreu al costat si treballem, junts, per enfortir l’autoestima lingüística i el prestigi social del valencià».

El tercer repte mira al futur immediat: modernitzar la difusió dels recursos de l’AVL i adaptar-los als nous entorns tecnològics i a les generacions més jóvens, amb una atenció especial al paper del valencià davant l’auge de la intel·ligència artificial. Cal, va assenyalar, fer arribar a la ciutadania «de manera eficaç» els materials i les iniciatives «pensats per a guiar i ajudar els parlants en totes les situacions de la seua vida».

Les eines i la col·laboració

Francés va repassar el conjunt d’aplicacions que l’Acadèmia posa a l’abast de la ciutadania: el Diccionari Normatiu Valencià, les Gramàtiques Normatives Valencianes, el Nomenclàtor Toponímic Valencià —elaborat amb l’Institut Cartogràfic Valencià—, el Corpus Informatitzat del Valencià, que aplega documents des del segle XIII fins a l’actualitat, i el Portal Terminològic Valencià, on s’afigen contínuament nous vocabularis especialitzats, com ara el de la ceràmica.

Cap d’aquests reptes, va advertir, no es pot afrontar en solitari. Per això va apostar per «la col·laboració horitzontal amb altres institucions amb què compartim objectius», especialment davant els desafiaments que planteja la digitalització de la llengua.

La nova presidenta va tancar el discurs agraint el treball de l’equip humà de l’AVL i manifestant la seua il·lusió per liderar una etapa que, va dir, «s’albira plena de reptes i oportunitats».