La revista degana en valencià

Macondo DJ: “No m’esperava tindre 41 anys i estar encara treballant en la música en valencià”

27/06/2022

El festival Concerts del Pinar acollirà al punxadiscos el 24 de juliol al Grau de Castelló

Les samarretes de Macondo formen part de l’imaginari col·lectiu del País Valencià. Carlos Aliaga va popularitzar-se als festivals, concerts i actuacions dels grups més emblemàtics de la música en valencià, i de manera natural, es va convertir en protagonista de l’auge d’aquest gènere. De les samarretes, Macondo es va vestir de punxadiscos. Saó conversa amb qui està darrere de la icona de la bonyiga animada que actuarà l’últim dia del festival Concerts del Pinar.

Què et va moure per començar amb el projecte?
Va haver-hi un festival per la Marina que el cantant no va acudir i em vaig oferir a posar les cançons que tenia al meu portàtil. Va agradar tant a la gent que quan vaig baixar de l’escenari ja tenia dos bolos tancats. Quan vaig a una discoteca a València, el públic sap que allí escoltarà La Gossa Sorda, Zoo, Aspencat o Orxata, entre d’altres.

Quin és el teu propòsit quan punxes?
El que em motiva de sempre és que hi ha molts punxadiscos que posen música en castellà o en anglès, i realment hi ha poca gent que punxe música en valencià. Vull donar-li a la música en valencià eixa normalitat i que arribe el moment que no siga un DJ de música en valencià, sinó que siga un DJ de música i punt.

Com planteges el teu show?
El 80 o 90% del repertori que utilitze normalment és música en valencià. Però no m’agrada caure en un estil, això vol dir que pose cançons que ningú s’espera. Intente trencar perquè arriba un moment que pot resultat cansat escoltar tota l’estona el mateix. Pareix que si t’agrada el rock, no pots escoltar altres gèneres, però no, i quan pose una de La Oreja de Van Gogh, la canten, la ballen i se la saben tots.

Hi ha hagut punts d’inflexió en la teua carrera?
Jo al principi punxava de forma molt dogmàtica. Si ara mateixa qualsevol fera una llista de les 50 cançons de la música en valencià, precisament era el que posava. Però això va canviar quan vaig començar a passar-m’ho bé i la gent també ho va fer.

Quina és la teua essència i on la trobes?
Jo crec que és la burrera de mesclar. Avui dia, si me’n puge a un escenari i no pose el ‘Tobogan’ de Zoo no sóc jo. Amb tot, l’altre dia vaig provar de posar una cançó dels dibuixos animats ‘Phineas i Ferb’ i se la sabien tots. La gent fins i tot cantava les frases que els personatges diuen dins de la cançó: jo intente sorprendre, però al final el més sorprés acabe sent jo.

Què pensa el Macondo d’ara que no s’imaginava que pensaria fa deu anys?
El que no m’esperava era tindre els 41 anys que tinc ara i estar encara treballant en la música en valencià. Pensava que això se m’acabaria d’alguna manera, però, la veritat és que el tema de punxar és una cosa que m’agrada i entenc que agrada al públic.

Com definiries la teua estètica actual que mostres, per exemple, a les xarxes?
Més que una estètica és una realitat. Jo soc un senyor en un món que cada volta entenc menys. Continue a les xarxes pel tema de punxar, però estic en una època desmotivat d’elles. Si em faig una paella no ho publique perquè jo he perdut 10 minuts posant-li filtres, la ubicació o etiquetant al restaurant i els usuaris passen el contingut sense més.

Encara veus a gent amb les teues samarretes?
Als inicis, quan veia gent en la meua samarreta era algú que coneixia, però, va haver-hi un moment en què vaig vendre tantes que ja no recordava a qui l’havia venuda. Quan les veig ara és graciós perquè l’última samarreta la vaig vendre fa quatre anys i és una samarreta vella que tenen customizada amb retalls.

Et sents igual de fan que quan començares l’any 2008?
Sí, jo sóc molt fanàtic i per això em considere un privilegiat. Els meus amics són la gent que admire. No soc un artista que fa sessions, tan sols pose música, el que passa és que la gent que anava de festival en festival ja em coneix i ens hem agafat molt de afecte. Estic pagadíssim per tot el que pense que he contribuït a construir.

Què van a trobar en l’actuació de Macondo als Concerts del Pinar?
Bona música, bona festa i coses que trenquen, però, que no es preocupe ningú que vaig a posar el ‘Tobogan’ (riu). A més, han fet un cartell molt valent i el lloc és perfecte, com si hagueres fet la paella del diumenge i et quedes allà de festa.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top