Tens 0 productes a la teua cistella
«Maestrat Viu planteja la distribució de les trenta-tres localitats en quatre àrees cohesionades internament, tres de rurals i una d’urbana»
«Maestrat Viu ha introduït una visió glocal (pensar en global, actuar en local) en l’àmbit cultural per evidenciar la viabilitat d’una estructura comarcal»
«La voluntat de (re)valorar l’extens territori del Maestrat i el seu destacat patrimoni natural exigia una pensada que permetera trepitjar serres, moles o planes al major nombre de persones possible»
El Maestrat és una comarca històrica que compta amb un territori ampli i una orografia difícil, avui perifèric i encara per vertebrar. En aquesta comesa per crear una estructura operativa, Maestrat Viu planteja, en el seu manifest del 9 d’octubre de 2017 «La comarca del Maestrat: una realitat perifèrica», la distribució de les trenta-tres localitats en quatre àrees cohesionades internament, tres de rurals i una d’urbana, cada una amb una localitat de referència sense caràcter de capital per mantindre la porositat que permeta l’equilibri dins de l’àrea.
Maestrat Viu ha introduït una visió glocal (pensar en global, actuar en local) en l’àmbit cultural per evidenciar la viabilitat d’una estructura comarcal que es pot estendre a l’estratègia de l’Administració per reindustrialitzar la comarca i aturar la despoblació. Per això, els projectes de Maestrat Viu són sempre itinerants. L’objectiu final és enfortir la identitat cultural, lingüística i territorial del Maestrat, apostant per una societat justa, igualitària i sostenible.
Maestrat Viu té projectes propis i no deixa de participat en debats públics, institucionals i acadèmics per incidir en la gestió del territori des del respecte pel patrimoni paisatgístic, artístic, històric i lingüístic. També treballa de manera coordinada amb altres entitats i institucions per dur avant projectes compartits: la Festa per la Llengua des de 2012, el Voluntariat Lingüístic des de 2017, i la Nit d’Escola Valenciana, al 2018, amb la Federació d’Associacions per la Llengua Escola Valenciana; la jornada del 80é aniversari de la primera colònia escolar valencianista amb la Càtedra-Fundació Enric Soler i Godes, al 2013; la publicació del monogràfic turístic «Pobles del Maestrat: de Peníscola a Ares, els racons amb més encant d’una comarca històrica» amb la revista Descobrir Catalunya, al 2015; la jornada acadèmica de la Primera Trobada d’Entitats del Maestrat, que va tindre lloc el 2016, amb el Centre d’Estudis del Maestrat; el Congrés «Joan Coromines i el País Valencià», de 2017, amb l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i la Jornada d’Onomàstica de les Terres del Penyagolosa, VI Jornada de la Societat d’Onomàstica, amb la Societat d’Onomàstica, al 2018.
Als quatre projectes propis de Maestrat Viu que es descriuen tot seguit (i que també podeu conèixer a través del web www.maestratviu.org), s’hi ha d’afegir el de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, iniciat el 2016. Avui la Coordinadora és una federació de les entitats culturals de la comarca. Maestrat Viu hi està representada en el Consell de coordinació per una vocalia.
Trobada Excursionista del Maestrat
La voluntat de (re)valorar l’extens territori del Maestrat i el seu destacat patrimoni natural exigia una pensada que permetera trepitjar serres, moles o planes al major nombre de persones possible. En un moment àlgid per a l’excursionisme en què quasi cada localitat compta amb un grup, calia concebre la idea com una trobada de trobades. Els recorreguts de complexitat baixa o mitjana, que no superaren els 10 km, les explicacions didàctiques sobre el territori i el caràcter autogestionat són la marca de la Trobada Excursionista del Maestrat, que Maestrat Viu coorganitza amb el club de muntanya o l’associació cultural del municipi en què s’organitza cada any entre els mesos de setembre i octubre. Un projecte autogestionat perquè, a partir de les inscripcions dels participants, permet plantar un arbre amb terra dels pobles participants, inaugurar una placa commemorativa de la trobada, repartir una cinta recordatori, cobrir l’assegurança i oferir un dinar popular. A l’excursionisme i a la coneixença del Maestrat es suma la convivència i la companyonia. El model ha estat un èxit que s’ha succeït en sis edicions consecutives: Sant Mateu (2013), Benicarló (2014), Benassal (2015), les Coves de Vinromà (2016), Peníscola (2017) i Vistabella del Maestrat (2018). Albocàsser acollirà l’edició de 2019.
Premis Maestrat Viu
La necessitat de prestigiar el treball fet en favor de la llengua i la cultura, valorar les personalitats i els col·lectius que són referents culturals i incentivar noves iniciatives favorables i positives per a la llengua va fer avinent la creació dels Premis Maestrat Viu, que consten de quatre modalitats. Els premis Carles Salvador i Pere Labèrnia reconeixen les trajectòries individual i de col·lectius, respectivament. L’ Alfred Giner Sorolla i el Seidia porten aquest reconeixement a les iniciatives anuals individual i col·lectiva. El projecte s’ha convertit en la festa cultural del Maestrat, en què la llengua és l’element destacat i s’acompanya de literatura, de música, de teatre i d’un llarg etcètera de complicitats artístiques. Un tot que té lloc el tercer dissabte de maig en un espai emblemàtic que aplega centenars d’assistents a cada edició: Peníscola, al 2014 i 2015; Traiguera al 2016, Sant Mateu en 2017 i Benassal el 2018. Vinaròs serà la propera seu el dia 18 de maig de 2019.
En tan sols cinc edicions, els Premis Maestrat Viu han reconegut una vintena de personalitats i col·lectius que han treballat per construir el país. Han rebut el premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal l’historiador Pere-Enric Barreda i Edo, pòstumament (2014); el compositor, intèrpret i artista polifacètic Carles Santos Ventura (2015); l’historiador Joan Ferreres Nos (2016); l’investigador de molins hidràulics Benjamí Barberà i Miralles (2017), i el sociolingüista Miquel Àngel Pradilla Cardona (2018). Han rebut el premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva el Centre d’Estudis del Maestrat (2014), la Fundació Carles Salvador (2015), la revista Traiguera del Centre Cultural Traiguerí (2016), l’editorial Onada Edicions (2017) i la revista escolar Niño, degana del País Valencià, del Col·legi Rural Agrupat La Bardissa, de Rossell, Sant Rafel del Riu i la Pobla de Benifassà (2018). El premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual ha estat atorgat ex aequo a Mariola Nos i Teresa Boix el 2015, a Lucía Alemany (2016) i Berta Sans Monroig (2017). Finalment, han rebut el premi Seidia a la iniciativa anual col·lectiva el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal del Segle XX (2014), la Plataforma Amics i Amigues del Canto (2015), ex aequo la Fira d’Oficis de Benassal i l’Aplec del Sénia (2016), la representació teatral La Conquesta de Culla (2017) i la Fira del Llibre d’Ares del Maestrat (2018).
Estiu Literari al Maestrat
L’Estiu Literari al Maestrat naix amb l’objectiu de modernitzar la cultura en valencià al Maestrat, introduir la literatura en l’horitzó cultural del Maestrat i projectar-la en el conjunt de la cultura catalanoparlant. El projecte consta de diverses parts: una trobada literària, dues rutes literàries i un club de lectura. La Trobada Literària del Maestrat consta d’una jornada en què s’aborden cinc temes diferents amb la finalitat d’incentivar els estudis literaris. Les rutes literàries divulguen la literatura pròpia del Maestrat en els mateixos espais literaris amb l’acompanyament d’un estudiós o del mateix autor de l’obra. I el club de lectura descobreix la literatura actual publicada recentment i afavoreix el contacte dels lectors amb els escriptors. L’interés per la literatura del Maestrat que ha despertat el programa, amb el reconeixement formatiu per al professorat del sistema educatiu valencià, ha congregat un públic fidelitzat en les edicions de Traiguera (2017) i Sant Mateu (2018) que tindrà continuïtat en l’edició de 2019 a Benassal.
La revista Empelt
Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat és una publicació científica de periodicitat anual que aplega «estudis literaris, lingüístics i humanístics centrats en les formes d’expressió culturals i artístiques de la comarca històrica del Maestrat» principalment provinents de la Trobada Literària del Maestrat. A hores d’ara s’ha publicat el primer número (2018) i ja es compta amb els materials del segon, que es presentarà en l’edició de 2019 de l’Estiu Literari.
Res no és fàcil, però el Maestrat ha de persistir si vol sobreviure. Si mor el territori, mor la llengua i mor la cultura. Avui la societat civil del Maestrat llança des de la cultura projectes de reviscolament, que han estat reconeguts per la pròpia societat civil (Premi País d’El Tempir, 2017), i per això reclama amb urgència l’acció –que no arriba– de l’Administració i de la política.
