Malalts pels diners

Havia quedat amb Maria: li vaig telefonar en arribar al punt de trobada i em va dir que es retardaria uns minuts. Una usuària de l’autobús com ella té difícil quadrar el seu temps amb el pas del transport públic. Era un matí sorprenentment fresc de juliol, i em vaig asseure en una terrassa; abans d’acabar-me el café del temps va aparèixer el seu somriure per la cantonada. Intercanviàrem les salutacions de rigor, la vaig convidar a prendre alguna cosa, però no va acceptar: em va comentar que, a la barra, l’amo del bar cobrava i preparava les tapes i els cafés sense llavar-se les mans entre una acció i una altra. Comentàrem que, efectivament, no semblava la forma més adequada de treballar; mentrestant, una part del meu cap intentava fer una llista de les malalties que podria patir a l’endemà gràcies al café… Aquella mateixa vesprada, en arribar a casa, vaig agafar la tauleta i cerquí si hi havia res sobre els microbis dels diners…

Sí, clar que ho havien investigat, i tots els estudis indiquen que les monedes i els bitllets estan contaminats per microorganismes. És normal: sobre les superfícies de les nostres mans viuen innombrables bacteris, i els diners canvien de mà moltíssimes vegades. El grau de contaminació i el tipus de microorganismes (bacteris, fongs, virus…) depenen dels països, de l’estació, de les condicions ambientals, del nivell general d’higiene de la població… Entre els bacteris trobats, n’hi ha alguns que són inofensius, altres que són oportunistes i també s’ha observat la presència de patògens; a més, en alguns casos, els bacteris eren resistents a l’acció dels antibiòtics. Un dels últims estudis, desenvolupat per investigadors de la Universitat de Nova York en el projecte «Dirty Money», ha aportat resultats espectaculars: de l’ADN no humà trobats en 80 bitllets d’un dòlar arreplegats en un banc de Manhattan, només el 20 % correspon a microbis coneguts… Hi han trobat 3.000 tipus de bacteris: entre les més abundants estan els que causen l’acne i els que es troben de forma habitual en la nostra pell; també espècies que viuen en la nostra boca (com haureu observat, hi ha gent que, per comptar bitllets, es xupla el dit…).

La supervivència d’aquests microorganismes en els diners depén de diversos factors; entre ells, la seua resiliència, les condicions ambientals, el tipus de material del qual estan fets… Els bitllets, en particular, es fan amb cotó, la qual cosa fa que siguen un medi relativament hospitalari per als microbis. En qualsevol cas, encara no sabem la importància que pot tenir l’intercanvi continu de diners de mà en mà en la transmissió de malalties. A hores d’ara, el que recomanen és no obsessionar-se i seguir les normes bàsiques d’higiene, és a dir, netejar-se les mans després de tocar monedes i bitllets…

És possible que, en aquests moments, alguns de vosaltres estigueu molt preocupats. Però penseu que la falta de diners és, amb seguretat, molt pitjor per a la salut: en molts països desenvolupats calen recursos econòmics per accedir als sistemes de salut i a les medicines. I què podem dir dels països en vies de desenvolupament? Tenim el cas del virus d’Èbola: en aquests moments, l’Organització Mundial de la Salut considera que l’epidèmia podria estar sota control en nou mesos, amb 20.000 casos de la malaltia. Però una noticia recent del New York Times ens indica que aquestes previsions podrien ser molt conservadores. Distints grups d’investigadors, a petició dels Instituts de Salut i del Departament de Defensa dels EUA, han estimat que el brot podria tardar fins a 18 mesos a estar controlat, i el nombre de casos podria ser deu vegades major, és a dir, 200.000. Tenim, doncs, un cas en què la combinació de pobresa i de sistemes de salut dèbils, juntament amb una resposta lenta dels governs implicats i de la comunitat internacional, ha convertit un brot d’una malaltia emergent en una epidèmia amb moltes víctimes, l’evolució de la qual planteja, a hores d’ara, moltes incerteses.

Fernando Sapiña. Director de l’ICMUV,  Professor de Química a la UV i divulgador

Article publicat al nº 397, corresponent a octubre de 2014