Tens 0 productes a la teua cistella
Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962-Castelló de la Plana, 2006) va ser un destacat poeta guardonat amb els més prestigiosos premis de poesia com ara el Vicent Andrés Estellés dels Premis d’Octubre, l’Ausiàs March de Gandia o el Ciutat de València, entre d’altres. A més, va publicar novel·les, llibres d’assaig i crítica literària, va ser columnista de diversos diaris i professor a l’ensenyament mitjà i a la universitat.
El passat 5 d’octubre s’inaugurava al Museu de la Ciutat de Benicarló (MUCBE) una exposició d’art multidisciplinari inspirada en la seua poesia, organitzada pel col·lectiu d’artistes plàstics arteEnred. L’exposició romandrà oberta fins al 5 de desembre.
El col·lectiu arteEnred naix al mes de juliol de 2006 amb la intenció d’omplir un buit en els plantejaments artístics existents, fent que la pràctica artística deixe de ser un procés creatiu individual per a convertir-se també en un gaudi i divertiment conjunt a tots els nivells.
En aquesta exposició participen un total de trenta-tres artistes que han pres la poesia de Manel Garcia Grau com a motiu d’inspiració. Cada autor ha basat la seua obra en un dels sis poemes seleccionats, creant peces des de l’estil, la forma d’expressió i les tècniques que els són propis, i alhora intentant plasmar aspectes significatius dels textos del poeta des de la seua percepció subjectiva.
Els sis poemes que inspiren els pintors d’aquesta exposició pertanyen a la segona etapa de la seua poesia, marcada pel compromís cívic del poeta. «Els amants» pertany al llibre La ciutat de la ira, el tema del qual és la guerra de l’antiga Iugoslàvia, la destrucció de Sarajevo, poemari on la paraula s’alça contra la desolació i la desesperança, es converteix en símbol de vida i de resistència contra la barbàrie. En aquest poema, la mort destrueix injustament l’amor d’una parella de religions diferents.
«Filius terrae» és un homenatge als territoris de parla catalana; pertany al tercer apartat del llibre Al fons de les vies desertes, titulat Quadern d’Alaior, en què mostra la preocupació per la destrucció del paisatge i de la llengua.
La resta de poemes pertanyen a Constants vitals, el seu darrer llibre. Trobem dos poemes, «Freelance» i «Hotel International a Ram Al-lah», dissortadament ben actuals encara, on expressa el seu compromís amb l’ésser humà i el seu crit contra la injustícia. «Les llars habitades» és un emotiu poema on el poeta recorda la llar dels seus avis i expressa que ell forma part del pont que continua en una família de la qual va heretar el verb amb què escriu. «Algú camina encara pels dominis d’Utopia» és un cant d’esperança, una reivindicació de la utopia.
En aquesta exposició dels trenta-tres pintors del col·lectiu ArteEnred, poesia i pintura es fusionen, es fan indistingibles l’una de l’altra, no s’il·lustren poemes, sinó que es dialoga visualment a partir dels versos del poeta i de les emocions que s’extrauen de la seua lectura. Aquesta exposició és un camí obert cap a la utopia de què parla Manel Garcia Grau en el poema a què abans hem fet referència, perquè mentre la cultura continue viva, mentre encara tinguem poetes, pintors o músics, un horitzó d’esperança cap a un món més just i més humà és possible.
Revista número 506, pàg. 50. Octubre 2024.
